CORRER AMB PALS

Ultimament s´ha posat de moda el Nordic walking. Per dir-ho ràpid, no és res més que caminar amb pals d´esquí.

I qui diu caminar, diu correr i ja molta gent els utilitza per curses i trails de muntanya, ja que diuen que pujant t´ajuda molt al treure la força necessaria entre braços i cames i al baixar perquè descarrega l´impacte sobre les cames i et dona estabilitat i seguretat en els trams més tècnics.

A més,com que són plegables o telescòpics es guarden facilment, tot i que jo els vaig probar i ....no sabria que dir.

El perill, diuen, es que acabis acostumant-hi i que després no puguis correr sense ells.

Té pebrots que avui en dia et pot crear adicció fins i tot les coses més insospitades.

T´imagines ser un "ionki" dels pals?

4,8,15,16,23,42, EXECUTE

Ja sé que aquest blog és de correr, correr i més correr, però quan una cosa impacta tant a tot un seguit de gent que m´envolta, molts dels quals "clients" fidels del blog,(sense anar més lluny, a casa només es salva la Joana) no puc ignorar-ho i es mereix un lloc enmig de tants i tants km (a més, ells també es foten un fart de correr i no es cansen mai)

que bona està la Kate, i tant perduda la pobreta!

Tots ens hem fet una idea o ens imaginem qui som o qui volem ser a la sèrie. Jo vull ser en Jack, o en Sawyer, però a casa em cataloguen més com a Locke.
Per aventurer o pel pentinat???? M´estimo més no saber-ho....
Ara podria fer la broma fàcil i dir que estem tots perduts, o que això és l´ostia, però m´ho estalviaré.

EM PUC CONSIDERAR DOPAT???

Em vaig oblidar d´explicar un petit detall de la sortida de diumenge.
Realment em preocupa saber si es pot considerar doping el que em vaig prendre, tot i que juro que va ser involuntari.
Tot comença el dissabte al vespre quan decideixo netejar les dues botelles de mig litre que em van acompanyar durant tot el Sables, per portar-les el diumenge, ja que, tot i que netes, havien estat guardades en un calaix. Les omplo d´aigua i hi tiro unes gotetes de Fairy(el milagro antigrasa) i les deixo tota la nit.
El diumenge al matí, ben esclarides i cap a Queralbs.
Abans de començar a correr les omplo d´aigua i una mica d´Isostar i muntanya amunt. Amb el trot es barreja tot i d´una de les botelles comença a sortir una columna d´escuma com la de foto. Aquí comença el dilema:
Beure aigua amb Fairy, o no beure aigua amb Fairy, tats de kestion!!
Queda clar que després de gairebé 5 hores per la muntanya, no en va quedar ni una gota.

Alguns esportistes d´elit les hi foten amb els esteroides i altres merdes, els aficionats ens conformem amb el Fairy, i ara vull provar el Kalia oxiactioncrystalwithe, que m´han dit que és l´òstia...
Visca l´esport net.

PLUJA, BOIRA I NEU

La primera idea (d´en David, ja que jo de muntanya res de res)era deixar el cotxe a Queralbs, pujar a Nuria, al Puigmal, i un cop allà decidir si baixavem cap a Fontalba o ho allargavem cap a Coma de Vaca o allà on ens semblés(perdó,on li semblés, ja que jo de muntanya...).
Sabiem que seria amb neu al terra, però el que no ens haviem pensat era que primer la pluja, a partir dels 2200 la neu caient amb bastanta força i sobretot una boira espessa que no ens deixava veure res ens faria treure el sentit de la prudència, i cap a Nuria un altre cop, a Fontalba pel sender GR118 i cap al cotxe.
Varem arribar una mica per sobre dels 2600m i un recorregut d´aprox 28-30km en 4:49h.
Un bon entrenament de cara a la Tramuntana, tot i que si ara em fan mal les cames no em vull imaginar el dia 15 de juny...
En David m´ha fet arribar el recorregut marcat sobre un planell, evidentment el penjo ara mateix.

VASQUE AETHER TECH

Sempre de cara a les innovacions tecnològiques.
Demà provaré les noves Vasque amb un sistema de cordat sense cordons, que muda molt i espero que sigui efectiu, ja que no m´imagino diumenge baixant corrent del Puigmal i que es descordin de cop.
Tot i que..... es poden descordar unes coses que no porten cordons?

Portaré esparadrap o cinta americana per si de cas!!

LA PLUJA I EL CORRER

Finalment s´ha posat a ploure una mica seriosament. Ja tocava.
Al revés del que molts pensareu, correr amb pluja no és cap problema, fins i tot un cop de tant en tant és agradable.
El divendres al vespre ho vaig poder fer. Quin gust, vaig arribar xop com un anec a casa.
Avui, despres del fart de ploure que es va fer ahir,em pensava haver-hi de tornar amb en Ramon i els dos Peps, però finalment ens ha sortit un dia esplendid, tot i que feia fresqueta, però amb un solet tímid però molt maco.
A la tarda, sortosament, torna a ploure.
Que duri!!!

CURSA DIEDRE A FOLGUEROLES

Mostra un mapa més gran
L´AE.Diedre, s´acaba de treure una nova cursa de la màniga.
no és que hagi avisat amb molta antelació, però haurem de mirar de ser-hi.

Aquest és l´extens mail que ens va enviar en Marc per notificar el naixament d´aquesta nova prova de muntanya.

Hola a tots!!1 El Proper dia 25 de maig l'Ass. Esp. Diedre organitzem la primera cursa de muntanya a Folgueroles, son 19km de recorregut i 900mts de desnivell positiu, el preu de l'inscripció es de 12€ i pel fet de ser soci de Diedre tindreu 2€ de descompte.

Salut i muntanya

Marc

Doncs ja ho sabeu, és una bona distància per començar a fer curses de muntanya, i com que en conec prou bé la zona, puc assegurar que serà maca!!

MARATÓ DÉMPURIES 2008

Que dur que és l´asfalt. Feia des del setembre passat que no feia una marató d´asfalt i no recordava que fos tant dur. Realment tinc les cames petades. Em fan més mal avui que després de qualsevol etapa del Sables. M´hi hauré de tornar a acostumar si en vull fer 42 en 1 any( tot i que en puc intercalar algunes de muntanya)

Pel que fa a la cursa en si, he començat a un ritme tranquil i de menys a més, tal com m´havia promès i, a part del mal a la cadera esquerra que he començat a tenir ja al principi i que m´ha acompanyat tota la cursa(i encara dura), a part d´això, deia, les sensacions han estat bones, aguantant molt bé la calor (només faltaria) , aguantant bé la monotonia del recorregut, la solitud des de la bifurcació del terç de marató, la propia duresa de l´asfalt i el propi cansament que tinc acumulat a les cames encara que no m´ho sembli.

Dia molt maco i amb la companyia de´n David tot el viatge i el retrobament amb els craks de la haima 9, Jordi, Xico i Jesus, que més pots demanar-li a una marató.

Ja tinc doncs la meva 13ª Marato acabada, amb un temps de 3:09:39, discret però després del Sables un gran temps, i ara a fer muntanya que la propera és l´Ultra trail La Tramuntana.

Ah!, i 46 de la classificació general i 11 a la de la categoria de veterans( que vell que soc)

EMPORDÀ Vs SAHARA

Tota la meva vida m´he considerat un tio competitiu.

Crec que fins i tot he arribat a competir contra mi mateix, amb la doble sensació que això produeix, ja que d´aquesta manera una part de mi guanya, però una altra perd. I això és dur.

També vull aclarir que competir no vol dir anar a guanyar, ja que en el món de les curses populars ja he après que sempre hi ha qui corre més, sempre, però si a donar el màxim de mi a cada moment sense preocupar-me si al cap d´unes hores estaria o no recuperat, o si l´endemà podria baixar escales o aixecar-me del llit.

Al Marathon des Sables vaig haver de mentalitzar-me que la cursa era de 6 etapes, i per tant no es podia cremar tot de cop. Que calia estar recuperat, que t´havies de poder llevar del llit(bé, del terra) i que l´endemà seria tant o més dur que l´avui. I per sorpresa meva, per una vegada a la vida vaig veure que la prudència i la paciència també poden anar de la ma amb la competitivitat, i a més, que són el secret de l´exit.

Ara, sols falta veure si seré capaç de seguir aquesta doctrina en una marató d´asfalt d´un sol dia.

Diumenge a Empuries tinc la prova de foc.

ULTRA-TRAIL LA TRAMUNTANA

Ja estic inscrit per La Tramuntana el cap de setmana del 14-15 de juny.

Crec que tocava fer-ho, ja que és una prova que realment motiva molt, que es fa a casa i que suposa un repte una mica diferent per a mi , ja que no he fet mai una prova com aquesta.
He fet maratons, he fet curses de muntanya, però mai ni tan sols una marató de muntanya, i ara de cop estic inscrit en un ultra-trail de 86km i 4600m de desnivell + i 9000m totals, que a més a més es corre a partir de la 1 de la matinada (mai he corregut de nit, ja que l´etapa NONSTOP del Sables la vaig acabar de dia) i no sé com aguantaré la son, que es desenvolupa quasi tot per sobre dels 2000m( només els passo anant amb avió) i vaja , que em torno a trobar devant d´una prova molt atractiva però amb un interrogant ben gros de com s´afronta i com respondrà el meu cos i el meu cap .

Però bé, vull demostrar que correr no és de covards i no és moment ara d´acollonir-nos.

Allà, com a motivació extra, sé que em trobaré molts amics, entre ells en Jordi Muntalat i en Xico Prat, companys de haima i bon rotllo al Sables.

CORREDORS.CAT

Finalment he fet cas al "peix" Majem i m´he alineat a corredors.cat.

He estat llegint diferents entrades del forum, on tothom hi diu la seva o demana ajuda i, ostres, tant de bò ho hagués sabut abans, amb la de dubtes que tenia preparant el Sables.

Ara, a part de poder demanar ajuda en tants altres reptes que em pugui plantejar, crec que també podré aportar una miqueta de la meva modesta experiència com a ultrafondista. Com m´agrada poder-me anomenar així!! sobretot per el que ha costat d´hores i hores de canya al cos i a la ment

18-4-08 : UNA PRINCESA FA 6 ANYS

PROPER REPTE:4/5/08 MARATÓ D´EMPURIES

Possiblement queda molt a prop del final del Sables, però si em trobo ben recuperat m´agradaria fer la Marató d´Empuries. El meu objectiu de fer moltes i moltes maratons (a lo Arcadi Alibés o més) passa per aprofitar les que queden prop de casa i que per tant no suposen un trauma econòmic ni horari.

Tinc 2 setmanes per refer-me del tot i ja en fa 2 que vaig acabar el sables. Temps crec, més que suficient.

També vull obrir, quan pugui, un altre blog amb un recull de totes les maratons que ja he fet i que faré a partir d´ara, sempre serà maco de recordar quan sigui un avi amb bastó i la memòria amb croses.

ORGANITZACIÓ

Si d´alguna cosa puc presumir, no és precisament de ser ordenat ni endreçat, però aquest cop, i sense que serveixi de precedent intentaré anar fent el blog i anar-los guardant com a blogs independents segons quin sigui l´objectiu final. En principi serà una prova per veure com va. S´accepten crítiques i sugeriments.