17/11/09
10/11/09
COLL DE BRACONS-QUERALBS
60,25 quilòmetres, 2600m de desnivell positiu, 1914m el punt més alt, 11 hores nonstop, unes 10 en moviment, fred, vent, sol tímid però amb un dia clar, paissatges de somni, neu, gel, 2 entrepans de pernil, 1 de llonganissa, 1 de truita i 1 de butifarra, fruits secs, 2 barretes,3.5 litres d'aigua, 2 coca cola, 2 woll, 1 cafè amb llet, 4 amics, 5 si contem l'assistencia d'en Massa... un dia esplèndid!
26/10/09
BILBAO NIGHT MARATHON
La veritat és que no ho crec. Vaja, segur que no! Ho demostren la quantitat de “Euskobarrigones” que entre pintxo i pintxo i amb la canya als dits animaven als esforçats gilipolles que ens varem deixar enredar aquest dissabte al vespre per anar en contra de la sabia naturalesa humana: “No esta la noche hecha para correr por las calles”, vaig sentir que canturrejava, entre el públic, un "pajaru" que portava una concentració d’alcohol per litre de sang molt superior a la recomanable per a moltes coses, fins i tot per a parlar.
Però nosaltres som així de dropos, i quan dic nosaltres vull dir en Ramon, jo i 1500 personatges més, i a les 8 del vespre estavem a punt de solfa sota la pluja i darrera l’arc de sortida de la ditxosa marató nocturna de Bilbao, una marató que prometia molt pel fet diferencial que li donava el córrer de nit per dins la ciutat, però que va acabar sent una marató pel costat del riu i els poligons industrials, més que no pas urbana.
A favor de la ciutat diré que és la cursa on més ambient popular he vist. La gent es va bolcar totalment a animar-nos, fins i tot amb la pluja que sense ser molt forta no va parar mai d’emprenyar, mentre varem córrer per llocs habitats, la gent animava i cridava com mai enlloc. Per la propera edició s'han de proposar un canvi urgent de recorregut, la ciutat i els corredors s'ho mereixen, i també cal que cuidin millor els avituallaments si volen una "Gran" cursa, ja que a aquelles hores hi ha gana.
Tenia raó el “devorabirras” de torn? No esta feta la nit per córrer? Pluja, molta humitat i una extranya sensació de xafogor, barrejada amb estar desgastant energies a l’hora de sopar havent berenat poc i malament, ja que un pintxo de pernil i xampinyons, un altra de…cullons, no recordo de que era, i una cervesa o dues i un cafè no són, crec jo, la millor dieta pre-marató. Afegit tot això a la falta de quilòmetres per asfalt i a que tota la tarda ja notava com un cert malestar a la panxa, “lo mezclas todo” i et surt… un fart de patir per a una merda de resultat, bé, no cal ser tant dràstic, per a un resultat discret.
Però no haviem dit que l'important no era el resultat, sinó passar un bon cap de setmana amb amics i els pintxos i el taco de carn de l'endemà?
Doncs "misión cumplida", varem córrer per justificar tot això...però estic segur que molts d'aquests animadors, sense cap justificant, també es varen fotre un kg de carn d’una tacada!
Bon profit!
13/10/09
MITJA MARATÓ DE RODA
Feia un any que no feia una mitja d'asfalt i potser que en passi un altra fins que hi torni, no ho sé, però tot i que tinc molt clar que no és la meva distància preferida, també em vaig sorprendre, i molt, que sense un entrenament específic per a aquesta distància al final em sortís, corrent sempre per sensacions i sense patir, un temps de 1:25:40, quan tothom diu que el teu temps a Roda pot valdre 2 minuts menys a qualsevol altra mitja.
Queda lluny l'1:17 de fa tant sols 3 o 4 anys, però és que en aquest temps els meus objectius i per tant els meus entrenaments han variat tant que ni jo mateix em crec que hagi passat tant poc temps.
Parlant de la cursa en si, em va sorprendre agradablement que, tot i caure en un pont de bon aprofitar, la participació va ser molt gran i això ajuda a mantenir la bona salut de la Mitja del meu poble.
Un matí amb una temperatura inmillorable per córrer, sense sol, que va acabar sortint al final de tot i amb un ambient sa i net, com es sol respirar en aquestes curses de poble, tant casolanes.
Al final, un bon entrepà de butifarra, que al cap i a la fi és el que varem estar buscant durant 21 km
foto gentilesa de Tatilmo de corredors.cat
09/10/09
MITJA DE RODA
Hi ha coses a les que un mai podrà renunciar.
02/10/09
HITLER NO POT CÓRRER A BILBAO
Hi ha gent a la qual t'agrada llegir o bé perquè t'agrada com escriuen, o per que diuen coses interessants o perquè són divertits.
Hi ha blocs d'amics (als quals es pot accedir des dels links del costat d'aquesta pàgina) que compleixen alguna d'aquestes 3 condicions, o l'una o l'altra. Aquests són molts, per no dir tots.
N'hi ha alguns que en compleixen dues. Això ja costa més, però encara en queden molts d'aquests, i sense anomenar-ne cap per no deixar-me'n ni un i que ningú s'ofengui, només destacaré el del Ser13gio, que s'està convertint en un referent en el món ultrafondista ja que combina la publicació de les seves aventures amb noticies de màxima actualitat, amb recerques per internet curioses i proves de material, tot escrit amb un to molt fresc i alhora rigorós que fa que sigui molt fàcil, interessant i amè de llegir.
N'hi ha un però, el del Luís Arribas "Spanjaard" que a més d'estar ben escrit i a vegades dir coses interessants, a més té algun post divertit. No em vaig poder estar de publicar la seva particular organització de la LPMM, la pitjor marató del món, i ara ens surt amb aquest video on per sort, veiem que Hitler no correrà la Marató nocturna de Bilbao. Potser valdrà la pena anar-la a fer.
Disfruteu-lo.
25/09/09
42, L'EDAT D'UN MARATONIÀ
Des de fa molts dies, que coi dies! Des de fa molt de temps havia plantejat que el dia que fés 42 anys començaria un any que hauria de ser molt especial per a mi, per a un maratonià.
20/09/09
EL MARROC NO ÉS NOMÉS PER CÓRRER
Aquesta setmana passada he estat al Marroc amb la meva familia, i he descobert que per anar-hi no fa falta córrer hores i hores per la sorra, ni fa falta menjar malament a base de barretes i liofilitzats, ni tampoc dormir a terra bruts i podrits. No. Es pot anar al Marroc com un senyor, dormir en Riads i Kasbashs fantàstics, menjar a base de cous cous i tajins boníssims i gaudir d'un país meravellos i ple de contrastos al costat de casa, tant sols a 2 hores de vol. A més, gràcies als amics de Ryanair, aquest vol ha passat a ser una despesa tonta.Acompanyats per la Saba a Fes i a partir d'aquí en tot moment per en MohaJapon, patró del país Bereber i lider indiscutible del desert marroquí, i del seu 4x4 hem descobert les gorgues del Todra, del Dades, la ruta de les mil Kashbas, Ait Benahdou, N,kob, la vall del Draa, etc, etc, i com no, l'erg Chebbi, el seu desert al costat del poble on va neixer, Merzouga, una de les meravelles de la natura que cal coneixer.
Un Marroc que ens ha fet coincidir a tots en una cosa: Tornarem, segur! i tornarem a contractar en Moha, seguríssim!!
02/09/09
STOPANDGO!
Les vacances són necessaries en tots els ambits.
Tant a la feina com a tot el que t'agrada fer i fas amb insistència, en el meu cas el córrer i una miqueta també el mantenir un bloc, fer un "stopandgo" et recarrega les piles, t'omple de nova il·lusió i en el cas del running dóna una tregua als muscles i a les articulacions.
Quan no compleixes amb la suposada obligació de les vacances en qualsevol dels àmbits, alguna cosa t'acaba recordant que no has fet el que tocava. No vaig parar voluntàriament després de la Nuria-Queralt i he hagut de parar per pebrots posant en perill tota la nova temporada.
Fa anys que arrossego lleus problemes de cartíleg i tot i que gairebé no ho recordava, les fortes baixades de la NQ "a saco" s'han encarregat de fer-me'n memòria.
Gairebé 2 mesos després, crec que la lesió es pot donar per superada. Començo a fer entrenaments sense dolor i cada cop una miqueta més llargs i amb una mica de desnivell. Ara, fent una demostració "d'inteligència suprema", en lloc de buscar-me un objectiu a llarg plaç, aquest el situo abans de final d'any i dur, molt dur. Un cop feta la inscripció, si arriba el cas, ja en faré cinc cèntims (ull als traductors automàtics, això vol dir que ja ho explicaré).
Imprudència? Als catalans, a vegades per sobre del seny ens hi passa la il·lusió. Aquí en diem la rauxa!
D'aquí a una setmana m'en vaig de vacances al Marroc amb la familia. Sempre diuen que si, que el desert deu ser molt maco... Ara ho veuran.
En tornant... tocarà decidir el futur inmediat dels meus genolls.
30/07/09
SUPERATLETES
El programa d'avui ja està penjat i per tant ja es pot veure a la web de Temps d'Aventura.
25/07/09
SUPERATLETES

21/07/09
AIXÒ I ALLÒ I EL DE MÉS ENLLÀ
Fa uns quinze dies que no publico res al bloc, i no és pas que no tingui res a dir. Bé, potser si que no tinc res a dir, almenys que sigui interessant. O potser no tinc temps. o una barreja de diferents factors.
Ara però, he de fer temps fins a quarts d'onze, que he d'anar a buscar la meva filla gran, la Júlia (avui és el seu sant) al camp de futbol. Avui no juga ella, ahir les van eliminar després de fer una lligueta poc regular però molt respectable tenint en comte que no havien jugat mai a futbol. Avui juguen els "nens" i els toca fer d'espectadores. No m'hi ha volgut, jeje.
El dissabte, aprofitant el meu enfonsament físic, i just després d'assabentar-me per el 9tv que a Muntanya de Llibres havien convocat un concurs literari eròtic de narracions curtes(maxim 4 pàgines de lletra verdana cos 10 i 1,5 interlineat) que havia de tenir relació amb la montanya o els viatge, vaig començar a rumiar i vaig acabar escribint un relat erótico-muntanyenc que em vaig pulir entre aquella tarda i el diumenge al matí.09/07/09
NURIA-QUERALT-BERGA, premsa
07/07/09
NURIA-QUERALT-BERGA 09
Cada cursa és diferent, cada cursa et deixa uns records molt seus i que fan que la puguis identificar clarament dins del garbuix de vivències amagatzemades al cervell, un disc dur personal amb una capacitat il·limitada i amb un poderós sistema de classificació basant-se amb diferents paràmetres i un encara millor sistema de "papelera de reciclaje" per esborrar-ne els mals records.
29/06/09
NURIA-QUERAL-BERGA 09
No acostumo a repetir curses, però com diu la paraula, només "no acostumo". Aquest any (el proper dissabte) repeteixo a la Nuria-Queralt-Berga.

27/06/09
UN RAM DE FARIGOLA!
Quan no saps que fer, o millor dit quan tens tantes coses que pots fer i no saps per quina decantar-te ( tots sabem que els dies tenen 24 hores, la setmana 7 dies i 1 any és un any...i prou, i que aquest temps s'ha de repartir entre tot el que envolta la teva vida) pots fer varies coses, sempre amb la voluntat de que alguna d'aquestes t'ajudi a escollir el camí correcte, si es que aquest existeix.
Greu error dondelosaya!
- Pots comentar-ho a casa. És clar que ja saps que no et diran que no a res encara que això no els estigui massa bé, i llavors el teu propi subconscient et trairà i t'apareixerà un dimoni bo sobre una espatlla i un dimoni dolent a l'altra. Total, que no aclarim res de res.
- Pots comentar-ho amb els amics de sempre i et diuen el seu parer, però basicament et diuen el que vols que et diguin perquè ja t'en cuides prou de fer la pregunta cap a una sola direcció possible.
- Pots rumiar-ho tot corrent, tot dinant, a la dutxa, llegint i fins i tot somniar-ho. Saps que tu sol no ets imparcial i els vots es declaren nuls.
- I finalment pots enviar un mail a dos amics que viuen lluny, molt lluny i que pateixen una malaltia semblant a la teva i que comenci per un "estoy hecho un lio" i acabi amb un "help" en majúscules, subratllat i amb lletra cursiva i negrita.
El resultat:
Si abans estava liat, ara ja no et dic res. Cada setmana ens creuem un grapat de mails on si les propostes eren difícils de descartar, ara, multiplicades per 1000 al quadrat, ja no et dic res.
Moraleja:
Si un drogadicte es mira un ram de farigola en pot acabar fent una infusió. Si tres drogadictes es miren un ram de farigola se l'acabaran fumant!
Ah! I me n'oblidaba:
- Pots fer un post al bloc amb l'esperança que algú et deixi un comentari que t'aclareixi les idees, però ja saps que digui el que digui no li faràs cas, i de cop i volta comences a pensar realment si aquest bloc és realment un bloc esportiu o tal com et van comentar, necesites un psicòleg i escriure aquí és una terapia temporal mentre no facis el pas definitiu.
I els anys continuen durant un any!
20/06/09
QUESTIÓ DE PROBABILITATS
Ahir em vaig acollonir. Suposo que sense massa motiu, però vaig tenir una certa por, i és que a vegades el cap magnifica la situació i et juga males passades. Esperit de supervivència en diuen.



16/06/09
CORRERCORRER.COM
A més, ha fet el que hauria de fer jo, i que alguna vegada m'han demanat, publicar-la en català i en castellà, però com que el traductor de Google funciona tant bé, i jo sóc tant gandul...
Clicant sobre les imatges accediu a l'entrevista:
15/06/09
ELS FORMATGES NO SÓN PER L'ULTRAFONS
Dissabte al migdia. Aparco a Viladrau. Una primera idea de trotar poc més d'una hora i amb 2 bidons de 500ml d'aigua, va acabar amb gairebé 3 horetes triscant pel Montseny, amb una calor de mil dimonis i amb la corresponent llengua arrossegant el terra de sed. Molta sed. Una imprudència poc digne d'una persona que es vol creure experimentada, però es que quan t'encigales i et trobes comode pujant, les hores pasen i "ja que sóc aquí, acabo d'arribar a dalt". Tot i que després s'ha de tornar.
La manca d'hidratació i la soleiada em fan sentir cansat.
Per l'endemà estic convidat a fer una sortideta que em motiva molt. En Ramon Anglada em truca per telèfon quan estic a mig fer i encara no tinc sed i em proposa anar a pujar el Comanegra, el sostre de la Garrotxa, amb en Luigi.
Al vespre un sopar no gens adequat per una dieta d'esportista. Amanida amb tot de coses a dintre, d'aquelles que tant m'agraden. Fins aquí anem bé. I després formatges, molts formatges, dels de posar dins d'un pot hermètic si no vols contaminar tota la casa, vinga formatges amb pa normal, pa d'anous, pa de ceba, pa de panses, i tot això banyat amb un suculent vi negre, que baixa de conya, però que hidrata de pena. Aquí ja no anem tant bé, però que bo que era tot plegat...i és que com diu el refrany "no solo de pasta vive el runner".
És hora d'anar al llit. Em trobo cansat i empatxat, i es que amb els formatges no tinc mida. I una miqueta alegret, amb això si que tinc mida, però puja ràpid. Dormo malament. Els formatges voleien al voltant del meu subconscient, o millor dit, inconscient. Fa calor. Sento les dues, les tres. Després em dec adormir. Les 5:30. No sento el despertador.















