.

QUE PENSAVEU VEURE AMB LO DE PITICULLONS???

AI COM SOU!!!

ENDEVANT QUE NO HA ESTAT RES!!

Després d´aquest petit "parentesi anèmic" per dir-li d´alguna manera, avui he fet 1h 15min sense fer ni 100 m seguits de pla, a un ritme comode, i les sensacions tornen a ser les que han de ser: HE DISFRUTAT!!.

Doncs, endevant que no ha estat res!!!!!

5000 VISITES!!!!

Fa uns quants dies que la Marta, una companya de cole de tota la vida, amb un bloc molt xulo i molt ben dissenyat, en va celebrar les 2000 visites

"No tinc mascota, tinc bloc"

Em va fer adonar que realment hi ha coses que val la pena celebrar, ja que basicament, aquestes visites són de gent que coneixes, a qui els importes una miqueta i que s´han convertit en clients fidels d´aquest "vici" en que s´ha convertit el mantenir un bloc actiu, sigui del dia a dia, d´esperit basicament esportiu o de les mil i una paranoies i fricades.

Així doncs, avui (+o- sobre les 5 de la tarda) els meus blocs han tingut l´honor de rebre la visita 5000.

Sens dubte aquest honor t´ha correspost a tu!!!!

Moltes gracies.

CANSAMENT O REFREDAT

Fa uns quants dies que estic com el temps, com una sopa.

Divendres vaig anar a correr al vespre i al cap de mitja hora, que teoricament no hauria d´haver ni suat, el meu cos no podia i el meu cap deia que tampoc: AL CAP DE 30 MINUTS!!!!!.

Vaig decidir, doncs fer bondat.

Més que decidir-ho, vaig escoltar el que el cos em deia i si el dissabte al migdia no tenia ganes d´anar a correr, cosa molt poc usual justament el dissabte al migdia(un altre dia us explicaré que té d´especial el dissabte al migdia) volia dir que no havia d´anar a còrrer.

El diumenge, al matí a Rubí a basquet amb la Júlia, després a dinar amb tot l´equip per celebrar que era l´últim partit, vam arribar a casa a quarts de set i vaig decidir allargar un dia més el repòs.

Avui dilluns la feina m´ha fet arribar a casa gairebé a les 10 del vespre, i un dia més de panxing, tot i que ha anat d´un pel com no em poso les bambes i surto pitant...

Però no, demà serà un altre dia i aquests 4 dies m´hauran fet més bé que cap altra cosa, ja que quan estas cansat i amb mitja sopa a sobre un bon descans és el millor entrenament, tot i que a vegades costa d´acceptar-ho.

(nota de dimarts matí: m´he llevat amb mal de coll. Crec que hauré d´allargar la inactivitat)

MARATHON DES SABLES 2009

El Sables del 2009 ja esta escalfant motors.

Ja estan obertes les pre-inscripcions per al 24è Marathon des Sables 2009.

Catalans i Catalanes, no us espanteu ni tingueu pressa, no ens afecta a nosaltres ni als anglesos.

Per nosaltres (Catalans, Espanyols, Portuguesos i Sudamericans) la reserva de places començarà després de l´estiu i pels anglesos no començarà ja que la seva organització permet comprar places a anys vista i ja tenen ho complert, crec que, fins al 2011.

MUNTATGE AUDIOVISUAL DEL SABLES

M´estic barallant amb un programa d´edició de video i fotos per mirar de fer un bon muntatge amb totes les fotos i videos que vaig fer al Sables, i amb les que he rebut de companys i de la Covadonga de l´organització.

Us asseguro que intentaré fer-ho molt bé però per un costat el poc temps de que disposo i les meves mancances tècniques i que les instruccions estan en anglès, fan preveure un resultat bastant catastròfic.

Espero se´m faci el judici per la voluntat i no pel resultat.

13ª EMPURIES 2008

Just acabat d´arribar del Marathon des Sables, encara amb la sang calenta i el record molt viu, em proposen de córrer la Marató D´Empuries.
Ja l´havia corregut l´any passat i hi vaig patir bastant ja que el diumenge abans havia fet la de Madrid, on havia patit bastant, ja que era la 5ª en 5 mesos i ja les cames ho començaves a trobar.
Vaig decidir apuntar-mi, també engrescat per la idea de que hi trobaria 3 companys del Sables, en Jesus i els 2 bombers, Xico i Jordi.
La idea primera era fer-la xino xano i més després d´assabentar-me que el dia abans havia d´anar a un casament, on el menú sol ser boníssim, però no és l´ideal per la vigília d´una cursa de 42 km.( i el menú líquid encara menys).
Així doncs, ritme comode des del primer moment, patint la calor( que després del sables no és excusa), disfrutant dels quilòmentres, del creuament amb la gent i aprofitant per animar en David, els Haima 9 i d´altres coneguts.
El patiment gros li va posar l´asfalt. Feia 8 mesos que no el tocava, i ho vaig notar, i tant si ho vaig notar. A partir del 25 hi havia muscles que me´ls trobava tensos i queixant-se de la duresa del terra. Però vaig acabar relativament bé, una mica d´agulletes a algun lloc, però bé.
La cursa en si és bastant aburrida, no té cap més encant que la sortida d´un lloc tant emblemàtic com les ruïnes d´Empuries i el pas per l´Escala, la resta no té cap encant, però per sort a l´arribada, quan més falta et fa, tens un últim quilometre de passeig peatonal amb bastanta gent que t´anima i t´empeny per acabar d´arribar, i tens el luxe de poder-te tirar de cap al mar, si tens el que s´ha de tenir, ja que l´aigua està freda de cu...llons
Al final 3:09, un temps discret però aconsseguit sense mirar el rellotge i la Marató nº13 al pot. No soc supersticiós, ja que dona mala sort, però caldrà fer-ne una altra aviat i tenir-ne 14.

12ª MARATHON DES SABLES 2008(MARROC)

Està bé que l´etapa 5 del MDS estigui mesurada com a marató (tot i tenint en conte que allà les mesures van com van) ja que a sobre que participes en una cursa d´ultradistancia pots afegir una cursa més a la llista de maratons: " dos pajarus dun tiru".
Queda clar que no es pot mirar el temps d´aquesta marató com a tal, ja que ni el terreny és adequat per a fer un bon temps, i portes una motxila que encara pesa 7 o 8 kg, a més de que l´última setmana abans d´una marató et dediques a reposar i menjar bé per estar apunt i aquí et plantes a la sortida a les 9 del matí amb 180 km els últims 4 dies i mal menjat i mal dormit. Les condicions ideals, vaja!!
Però deixem de sumicar i anem al que em d´anar que "para eso nos pagan" .

Com els altres dies, als volts de les 6 apareixen "els termites" i al crit de "yala yala" que no sé que vol dir, però si que significa, que en 2 minuts et quedes sense haima estiguis com estiguis. A partir d´aquí la rutina diaria d´escalfar aigua, afegir-hi el sobre de capuccino nescafe amb la lechera, menjar-me el sobre de muesly chocolatte, una ajupida ràpida per treure pes, netejar els peus, calçar-se, omplir els bidons etc etc per abans de les 9 a la sortida, escoltar el "briefing" diari de Patrick Bauer, cantar el "happy birthday" als que fan anys (cada dia algú), escoltar amb el cor petit el llistat d´abandons i aquí comença l´extasi diari: Musica a tota òstia d´AC-DC. El cor s´accelera, la gent comença a cridar, a botar, a desitjar-se sort...

Avui em trobo bé, molt bé. Ja no cal ser tant conservador, decideixo que sense passar-me als primers km però que avui aniré a cremar-ho tot. Vull fer un bon temps. Ja no cal conservar. Aniré a cremar tot el que em quedi de forces, no pararé a treure la sorra de les bambes encara que avui em surtin butllofes. És igual, ja tot és igual. Avui 42 i demà 17. Només 17 miserables quilometres. Res. El que fa uns anys quan vaig començar a córrer suposava un repte, 17 km, ufff, ara, després del que portem a les cames, ja no és res. Si fa falta els farem de cap-per-vall, o esgarrapant amb les ungles.

I finalment el tret de sortida: 5,4,3,2,1, GOOOO!!!

Surto tranquil però amb el convenciment d´anar apretant i a mesura que pasen els km així ho vaig fent. Al primer control coincideixo amb Josef Ajram, una autèntica màquina en proves d´ultrafons, i sortim del control junts. Ens saludem amb quatre paraules. Les justes per saber que ens desitjem sort i que ja ho tenim al sac. Anem uns km de costat tot i que jo estic convençut que quan ell vulgui apretar em deixarà, però em sento fort i amb ganes i faré els possibles per aguantar-lo.

De cop i volta una muntanya se´ns planta al devant. I que!!!. Jo no afluixo. Avui NO. En Josef es queda, potser el prudent seria afluixar, però no ho vull fer. Ho he de provar. Si punxo ja m´atraparà, penso, però ho he de provar.

Envoltat d´un sentiment d´eufòria vaig apretant el ritme i em trobo fort i ràpid. Les forces surten de no sé on, però surten. És increible. Vaig passant gent un rera l´altra i cada un que passo és com si li prengués la força i m´ajudés a anar a caçar el seguent. Passo la primera dona, la Didi Touda. Dec estar molt endevant, segur.

Passo els controls sense parar, just marcar la tarja i omplir aigua, i a córrer. Passen els km sense saber-ho. Aqui no estan marcats com a les maratons d´asfalt i just intueixes més o menys quants en portes i quants en falten.

De cop i volta veig el campament. Deuen faltar uns 2 o 3 km i porto menys de 4 hores. Apreto, acabo de cremar el que tinc, passo encara a algun corredor i volo!!! VOLO!!!! El sables és meu!!!

Com un esperitat travesso la linea d´arribada i m´enduc una agradable sorpresa. El 34. He sigut el 34 i em fan passar control de motxila, al costat de l´Aubeso. Al costat dels bons. Demano que m´ho repeteixin. No ho dec haver entès bé. Si, si, a la carpa del control de motxiles.

Dubto que oblidi mai aquests dies. No és només el que he viscut aquí, que ha estat molt intens. És el que he viscut preparant-ho. És el que ha viscut la gent que m´envolta. Ha sigut una època molt especial de la meva vida i tant jo com la meva familia l´hem viscut molt intensament.

Segur que tornaré al desert, segur!!

11ª MEDITERRANI 2007

10ª EMPURIES 2007

9ª MADRID 2007

8ª BARCELONA 2007

7ª GENK 2007 (BELGICA)

6ª DONOSTIA 2006

5ª ALBI 2006 (FRANÇA)

4ª BARCELONA 2006

L´ESPINA CLAVADA:LANZAROTE 2005

3ª NORDINGRA 2005 (SUECIA)

CORRER AMB PALS

Ultimament s´ha posat de moda el Nordic walking. Per dir-ho ràpid, no és res més que caminar amb pals d´esquí.

I qui diu caminar, diu correr i ja molta gent els utilitza per curses i trails de muntanya, ja que diuen que pujant t´ajuda molt al treure la força necessaria entre braços i cames i al baixar perquè descarrega l´impacte sobre les cames i et dona estabilitat i seguretat en els trams més tècnics.

A més,com que són plegables o telescòpics es guarden facilment, tot i que jo els vaig probar i ....no sabria que dir.

El perill, diuen, es que acabis acostumant-hi i que després no puguis correr sense ells.

Té pebrots que avui en dia et pot crear adicció fins i tot les coses més insospitades.

T´imagines ser un "ionki" dels pals?

4,8,15,16,23,42, EXECUTE

Ja sé que aquest blog és de correr, correr i més correr, però quan una cosa impacta tant a tot un seguit de gent que m´envolta, molts dels quals "clients" fidels del blog,(sense anar més lluny, a casa només es salva la Joana) no puc ignorar-ho i es mereix un lloc enmig de tants i tants km (a més, ells també es foten un fart de correr i no es cansen mai)

que bona està la Kate, i tant perduda la pobreta!

Tots ens hem fet una idea o ens imaginem qui som o qui volem ser a la sèrie. Jo vull ser en Jack, o en Sawyer, però a casa em cataloguen més com a Locke.
Per aventurer o pel pentinat???? M´estimo més no saber-ho....
Ara podria fer la broma fàcil i dir que estem tots perduts, o que això és l´ostia, però m´ho estalviaré.

I UN ALTRE REPORTATGE!!

Aquesta setmana va de reportatges del Sables.
Avui la cadena anglesa ITV4.
LLastima que no tinc el satèl.lit per veure-ho, però sense tanta tele també es viu i queden més hores per altres coses.
A veure si també me´l graben.

REPORTATGE DEL SABLES A EUROSPORT

Aquest matí hem rebut aquest mail del Nil de Nolimit:

Hola amigos, mañana lunes día 19 a las 23:45 y el martes 20 a las 8:30 está previsto que se emita en EUROSPORT el reportaje oficial de la 23º EDICION DE LA MARATHON DES SABLES. Este es el mismo reportaje que recibiréis en DVD en unos meses. Un abrazo, EQUIPO NO LIMIT

Hola amics, demà dilluns dia 19 a les 23:45 i el dimarts 20 a les 8:30 està prevista l’emissió del reportatge oficial de la 23º EDICIÓ DE LA MARATHON DES SABLES a EUROSPORT. Es el mateix reportatge que rebreu en uns mesos en DVD. Una abraçada, EQUIP NO LIMIT



Com que no tinc el satèl.lit em refio del meu sogre que m´ho grabi i poder-ho veure abans de rebre el DVD de l´organització.

EM PUC CONSIDERAR DOPAT???

Em vaig oblidar d´explicar un petit detall de la sortida de diumenge.
Realment em preocupa saber si es pot considerar doping el que em vaig prendre, tot i que juro que va ser involuntari.
Tot comença el dissabte al vespre quan decideixo netejar les dues botelles de mig litre que em van acompanyar durant tot el Sables, per portar-les el diumenge, ja que, tot i que netes, havien estat guardades en un calaix. Les omplo d´aigua i hi tiro unes gotetes de Fairy(el milagro antigrasa) i les deixo tota la nit.
El diumenge al matí, ben esclarides i cap a Queralbs.
Abans de començar a correr les omplo d´aigua i una mica d´Isostar i muntanya amunt. Amb el trot es barreja tot i d´una de les botelles comença a sortir una columna d´escuma com la de foto. Aquí comença el dilema:
Beure aigua amb Fairy, o no beure aigua amb Fairy, tats de kestion!!
Queda clar que després de gairebé 5 hores per la muntanya, no en va quedar ni una gota.

Alguns esportistes d´elit les hi foten amb els esteroides i altres merdes, els aficionats ens conformem amb el Fairy, i ara vull provar el Kalia oxiactioncrystalwithe, que m´han dit que és l´òstia...
Visca l´esport net.

PLUJA, BOIRA I NEU

La primera idea (d´en David, ja que jo de muntanya res de res)era deixar el cotxe a Queralbs, pujar a Nuria, al Puigmal, i un cop allà decidir si baixavem cap a Fontalba o ho allargavem cap a Coma de Vaca o allà on ens semblés(perdó,on li semblés, ja que jo de muntanya...).
Sabiem que seria amb neu al terra, però el que no ens haviem pensat era que primer la pluja, a partir dels 2200 la neu caient amb bastanta força i sobretot una boira espessa que no ens deixava veure res ens faria treure el sentit de la prudència, i cap a Nuria un altre cop, a Fontalba pel sender GR118 i cap al cotxe.
Varem arribar una mica per sobre dels 2600m i un recorregut d´aprox 28-30km en 4:49h.
Un bon entrenament de cara a la Tramuntana, tot i que si ara em fan mal les cames no em vull imaginar el dia 15 de juny...
En David m´ha fet arribar el recorregut marcat sobre un planell, evidentment el penjo ara mateix.

VASQUE AETHER TECH

Sempre de cara a les innovacions tecnològiques.
Demà provaré les noves Vasque amb un sistema de cordat sense cordons, que muda molt i espero que sigui efectiu, ja que no m´imagino diumenge baixant corrent del Puigmal i que es descordin de cop.
Tot i que..... es poden descordar unes coses que no porten cordons?

Portaré esparadrap o cinta americana per si de cas!!

LA PLUJA I EL CORRER

Finalment s´ha posat a ploure una mica seriosament. Ja tocava.
Al revés del que molts pensareu, correr amb pluja no és cap problema, fins i tot un cop de tant en tant és agradable.
El divendres al vespre ho vaig poder fer. Quin gust, vaig arribar xop com un anec a casa.
Avui, despres del fart de ploure que es va fer ahir,em pensava haver-hi de tornar amb en Ramon i els dos Peps, però finalment ens ha sortit un dia esplendid, tot i que feia fresqueta, però amb un solet tímid però molt maco.
A la tarda, sortosament, torna a ploure.
Que duri!!!

CURSA DIEDRE A FOLGUEROLES

Mostra un mapa més gran
L´AE.Diedre, s´acaba de treure una nova cursa de la màniga.
no és que hagi avisat amb molta antelació, però haurem de mirar de ser-hi.

Aquest és l´extens mail que ens va enviar en Marc per notificar el naixament d´aquesta nova prova de muntanya.

Hola a tots!!1 El Proper dia 25 de maig l'Ass. Esp. Diedre organitzem la primera cursa de muntanya a Folgueroles, son 19km de recorregut i 900mts de desnivell positiu, el preu de l'inscripció es de 12€ i pel fet de ser soci de Diedre tindreu 2€ de descompte.

Salut i muntanya

Marc

Doncs ja ho sabeu, és una bona distància per començar a fer curses de muntanya, i com que en conec prou bé la zona, puc assegurar que serà maca!!

MARATÓ DÉMPURIES 2008

Que dur que és l´asfalt. Feia des del setembre passat que no feia una marató d´asfalt i no recordava que fos tant dur. Realment tinc les cames petades. Em fan més mal avui que després de qualsevol etapa del Sables. M´hi hauré de tornar a acostumar si en vull fer 42 en 1 any( tot i que en puc intercalar algunes de muntanya)

Pel que fa a la cursa en si, he començat a un ritme tranquil i de menys a més, tal com m´havia promès i, a part del mal a la cadera esquerra que he començat a tenir ja al principi i que m´ha acompanyat tota la cursa(i encara dura), a part d´això, deia, les sensacions han estat bones, aguantant molt bé la calor (només faltaria) , aguantant bé la monotonia del recorregut, la solitud des de la bifurcació del terç de marató, la propia duresa de l´asfalt i el propi cansament que tinc acumulat a les cames encara que no m´ho sembli.

Dia molt maco i amb la companyia de´n David tot el viatge i el retrobament amb els craks de la haima 9, Jordi, Xico i Jesus, que més pots demanar-li a una marató.

Ja tinc doncs la meva 13ª Marato acabada, amb un temps de 3:09:39, discret però després del Sables un gran temps, i ara a fer muntanya que la propera és l´Ultra trail La Tramuntana.

Ah!, i 46 de la classificació general i 11 a la de la categoria de veterans( que vell que soc)

2ª ROMA 2004

1ª BARCELONA 2003

EMPORDÀ Vs SAHARA

Tota la meva vida m´he considerat un tio competitiu.

Crec que fins i tot he arribat a competir contra mi mateix, amb la doble sensació que això produeix, ja que d´aquesta manera una part de mi guanya, però una altra perd. I això és dur.

També vull aclarir que competir no vol dir anar a guanyar, ja que en el món de les curses populars ja he après que sempre hi ha qui corre més, sempre, però si a donar el màxim de mi a cada moment sense preocupar-me si al cap d´unes hores estaria o no recuperat, o si l´endemà podria baixar escales o aixecar-me del llit.

Al Marathon des Sables vaig haver de mentalitzar-me que la cursa era de 6 etapes, i per tant no es podia cremar tot de cop. Que calia estar recuperat, que t´havies de poder llevar del llit(bé, del terra) i que l´endemà seria tant o més dur que l´avui. I per sorpresa meva, per una vegada a la vida vaig veure que la prudència i la paciència també poden anar de la ma amb la competitivitat, i a més, que són el secret de l´exit.

Ara, sols falta veure si seré capaç de seguir aquesta doctrina en una marató d´asfalt d´un sol dia.

Diumenge a Empuries tinc la prova de foc.

30-4-08 Conferència d´en Jesus

Ahir al vespre, xerrada d´en Jesus i com no podia ser d´una altra manera, impecablement preparada i millor explicada, per tant, es de justicia deixar clar que la fama de desmanegat que en Jesus es va guanyar al desert no té res a veure amb el Jesus de Barcelona.

Força gent al CIC amb una sensació de curiositat i respecte envers el Sables , que als que l´hem feta ens crea una sensació d´orgull molt agradable.

La xerrada va ser una barreja de repàs tècnic sobre material, el dia a dia i la competició esportiva en si mateixa, i una despresa de sensacions del cos i la ment molt i molt difícils d´explicar i que els de la Haima varem entendre a la perfecció, i que `la resta de gent va poder intuir i crec que a molts els va escalfar la sang de cara a una propera edició

Destacar, també la presència de Xavier Aldekoa, un periodista que va fer el Sables al nostre costat, al costat de tots els participants. Finalment la Júlia li va poder donar les gràcies cara a cara per les llàgrimes que liva fer saltar i les emocions que va transmetre a través del seu blog a La Vanguardia.

Després, a l´Amfora a sopar, el restaurant del Ligero, el cuiner de la Haima 9. Té pebrots, que varem menjar de pena durant 7 dies, vivint amb un tio que ahir ens va fer llepar els dits durant 2 hores. No li ho perdonarem mai.

El sopar no va ser, com molts podrien pensar, monotemàtic del Sables, no però quasi, també van tenir-hi lloc els propers reptes de tothom, i és curiós, com més vi obriem, més ambiciosos eren els reptes.

Tots tenim clar que aquesta és la nostra vida i que ara ve la Marato d´Empuries per uns, la Zegama per un altra, la tramuntana per 3 i, a veure si ho aconseguim, els Carros de Foc per tots junts, però el que tots temin molt i molt clar, es que abans o després TOTS TORNAREM AL SABLES.