UN PETIT RACÓ AL COSTAT DE CASA

I és que és molt fàcil despotricar de la bici quan l'esport que t'agrada és el córrer i si pot ser per muntanya, però s'ha d'admetre que des que he provat la de carretera porto uns quants caps de setmana gaudint d'un esforç aeròbic intens i que m'ha deixat aquell regust de l'entrenament ben fet, del dia que ho vas donar tot i l'arribada a casa era una urgència que només se solucionava llençant-te de cap a la nevera i que a la tarda venia de gust tot menys aixecar-te del sofà, buit de forces però ple d'energia per afrontar tota la setmana.

I és que és fàcil, també, despotricar del telèfon dient que s'ha convertit en una extensió del nostre cos que ens manté lligats al món i no ens deixa desconnectar... però s'ha d'admetre que ens dóna la tranquil·litat de saber que davant d'una urgència pots localitzar o ser localitzat siguis on siguis, i en el cas d'avui, que en un moment donat et pot permetre posar el peu a terra i immortalitzar un petitíssim racó d'un recorregut al voltant del Montseny que t'ha fet caure la baba durant gairebé 4 hores i mitja i una mica més de 100km.

Arribant a Santa Fe del Montseny