HACE GOCHO MI BALCÓN

Em miro el genoll lleugerament inflamat -fa 10 dies de la infiltració-  i provo d'imaginar què hi està passant a dins. No en tinc ni idea. Em venen al cap les imatges de dibuixos animats on intenten representar l'interior del cos humà i on les cèl·lules bones o glòbuls o bacteris o el que sigui però bons es barallen amb els virus dolents (si, els dolents sempre solen ser virus) i després d'una cruel i enfurismada lluita guanyen. Quina conya tu, als dibuixos els bons sempre guanyen. A la realitat no sempre és tan maco, però el que si que tinc clar és que les cèl·lules mare són poderoses, i bones, i juguen a favor meu, i a més, el cervell els està enviant constantment reforços en forma de motivació, bones vibracions i energia positiva per ajudar-les en la lluita.

Vaja, que no se exactament què està passant dintre meu però si que és cert que des de fa un mes i mig, dia més dia menys, que vaig entrar a quiròfan per extreure'm medul·la òssia que no sé, a partir d'aquell moment em vaig sentir com si m'estiguessin traient una cosa molt meva. I és que era meva, i molt, i era medul·la, que no és qualsevol cosa. No és com quan et tallen el cabell o les ungles, ni tan sols com quan et treuen sang, no, això és més íntim, ve de més endins. I és que ve del moll de l'os. A partir d'allà vaig estar uns dies como cansado, como si m'haguessin tret força. Durant unes hores vaig quedar completament groc (la meva filla em deia Homer) i cansat, molt cansado. Era extraño si més no.

Però sabia que era provisional, que allò que em treien tard o temprano volvería a estar dentro del meu cos. Aquella medul·la òssia, havia d'anar a un laboratori de Valladolid per ser cultivada per conseguir millones y millones de células madre mesenquimals, les que clonen. Aquestes cèl·lules tenen un poder grandiós ja que poden canviar coses del teu interior i regenerar parts danyades. Fins i tot parts que no hauríem ni pogut imaginar que es podrien reparar. I el passat dijous 9 de maig, aquestes cèl·lules van retornar d'aquest viatge al cor de España para ser devueltas a donde correspondían, para ser  reimplantades al meu genoll. Potser és des d'aleshores que em sento diferent, com si m'envaïssin des de dins, com si me hubiesen implantado una especie de Caballo de Troya que partint de dintre del meu cos vulgui anar canviant el què sóc i el què sento.

No es solo la rodilla lo que te vamos a reparar!! - Sento com em diu una veu interna però completament aliena a mi des de dintre meu.

I res, que de mica en mica em vaig sentint diferent, reparat i regenerat, tant  que en cuanto llegue a casa descuelgo del balcón el trapo ese con una estrella en fondo azul y cuelgo la bandera que siento dentro de mi, la de todos, la misma que tiene mi vecino de enfrente. (i que tanta rabia fa, o hacía)

Y mientras tanto, habiendo ya demostrado su capacidad regeneradora y paliativa de defectos internos en el ser humano, (siempre que consideremos humano a un catalán) esperaremos que las células madre sean tan eficaces regenerando mi rodilla como lo han sido con la imagen de mi balcón.

Y me lo miro una y otra vez y pienso:

Rábanos, ahora si que hace gocho mi balcón!

*Aquest post parla de coses serioses però està escrit en clau d'humor, qui s'emprenyi o es senti molest s'hi haurà de posar fulles.

*Este post habla de cosas serias pero está escrito en clave de humor, el que se sienta molesto o ofendido que se apañe.

*Los personajes son reales, cualquier parecido con la ficción es  puta casualidad.