L´ARRIBADA A CASA

MDS 08 : EL DIA DE TORNADA

Després d´acabar la cursa, amb totes les emocions i sensacions que això va suposar, arribar a l´hotel va ser una sensació excepcional tenint en conte les condicions de vida dels últims dies: una dutxa, una cervesa, un buffet lliure i un llit amb llençols i sense tempesta de sorra a les 2 de la nit. Vaja, un autèntic luxe.´
L´endemà, entrega de premis, visita per lliure a Ouarzazate, quatre compres al zoco i a dormir aviat ja que el dilluns a les 3 de la matinada peus a terra per anar cap a l´aeroport. Vols a dojo , ouarzazate- Casablanca-Madrid-Barcelona. Arribada a les 9 del vespre, una matada.
A l´arribada, ja esperava una rebuda de la familia i també suposava d´algun amic, però no que fossin tants: 20 persones m´esperaven amb un pitrall amb el nº 603 i el meu nom. Pero no era aquesta la sorpresa. Després de les abraçades i els petons i explicar una miqueta el periple, era tard , comiat i tothom cap a casa. Nosaltres(Marta ,nenes i jo) xino xano cap a Roda, entrem al garatge, agafo la maleta i cap a dalt. Obro la porta, encenc el llum i TXAN!!!!, ni la més típica de les pelicules americanes compliria tant a la perfecció la funció FESTA-HOMENATGE:
Una casa envaida d´amics , una casa envaida de gent que va voler demostrar que m´estima i que va justificar en un moment les hores d´esforç i de patiment físic i psíquic dels últims dies. No hi faltava detall, pancarta de "BENVINGUT CAMPIÓ 603=55", taula plena d´entrepans, patates i olives, coca coles i cerveses i sobretot un aplaudiment que em va posar la pell de gallina i va limitar la meva capacitat de reacció, per uns moments no vaig saber que dir ni que fer que no fos dir gracies i començar a abraçar i fer petons a tothom.
Tots ells i els que sé que haurien volgut venir però que no van poder em fan sentir un tio afortunat i l´única manera que se,m acut d´agrair-ho , és fent una llista de tots els que van ser a l´aeroport o al menjador de casa i publicar-ho al blog i d´aquesta manera que quedi a la xarxa per sempre més.
No els anomenaré seguint cap ordre concret, no voldria donar més importancia a ningú per sobre de ningú ja que tots són molt importants per mi:
Marta, Júlia, Joana,Valentí, Roser, Jaume, Mercè, Eli, David, Ramon, Eva, Pep, Montse, Maria, Miquel, Puri, Gregori, Paula, Oriol ,Teresa, Marc, Josep, Montserrat, Xavier, Maria, Elisabet, Marius, Josep, Lidia,Quim, Ana, Antoni, Marta, Quim, Fèlix, Montse, Gil, Jana, Jordi, i la Buba i la Lola .
També vull agarir a tots els que m´heu enviat mails diariament al desert, els que heu publicat comentaris al blog, enviat missatges de mòbil, trucat per telèfon o senzillament heu pensat en mi i m´heu empengut amb el pensament.
A TOTHOM I SENSE ALLARGAR-HO MÉS : MOLTISSIMES GRACIES.