TORNEM-HI (?)

Diuen que si no tens res interessant per explicar, millor que callis.

Diuen també, que si jo hagués seguit aquesta frase lapidària al peu de la lletra aquest bloc no existiria i per efecte papallona la meva vida seria diferent ja que tot hauria anat per altres camins i en conseqüència també seria diferent la vida de tots vosaltres i la de la resta del món. Mireu si n'és d'important aquesta merda de bloc!

Per tant, tot i la llarga temporada d'inactivitat provocada per diversos motius, (mandra? desmotivació per no poder competir ni fer tirades llargues? molta feina? poques ganes?...) i que ha anat d'un pel com no provoca la mort per inanició del bloc, he arribat a la conclusió després d'una intensa reunió amb mi mateix, que no vull deixar morir del tot aquest espai al que ja he dedicat tantes hores i que tant m'ha servit de teràpia i del què tant i tant he après.

Si, torno a tenir molt per explicar: esports nous que em motiven d'una manera difícil de definir amb paraules i  que aviat donaran per deixar volar la imaginació (mai millor dit) i escriure sobre ells i sobretot, el tractament del genoll a tocar (espero i suposo) amb el que això suposa de poder començar a fer plans i marcar-me objectius de veritat.

Així doncs, em sap greu per vosaltres, però tornaré a penjar algun post regularment. De moment però, em fa gracia reempendre l'activitat amb un video que vaig penjar al bloc avui fa 5 anys, que aviat és dit, on les meves filles -5 anys més petites, és clar- plenament involucrades i compromeses amb la meva imminent participació al Marathon des Sables 2008 ens explicaven de què anava la prova.

A mi m'ha emocionat i alhora m'ha fet riure recuperar aquesta perla. Que guapes que eren (i són). Només per disposar de moments com aquest, la feina que em suposa fer el bloc queda sobradament justificada i em motiva per seguir un temps més -no sé quant- donant-vos la llauna.

Ho sento.

VOLVAMOS (?)

Dicen que si no tienes nada interesante que contar, mejor que te calles.

Dicen también, que si yo hubiera seguido esta frase lapidaria al pie de la letra este blog no existiría y por efecto mariposa mi vida sería diferente ya que todo habría ido por otros caminos y en consecuencia también sería diferente la vida de todos vosotros y la del resto del mundo. Mirad hasta que punto es importante esta mierda de blog!

Por lo tanto, a pesar de la larga temporada de inactividad provocada por diversos motivos, ( Pereza? Desmotivación por no poder competir ni hacer tiradas largas? Mucho trabajo? Pocas ganas? ...) y que no ha provocado la muerte por inanición del blog de milagro, he llegado a la conclusión tras una intensa reunión conmigo mismo, que no quiero dejar morir del todo este espacio al que ya he dedicado tantas horas y que tanto me ha servido de terapia y del que tanto y tanto he aprendido.

Si, vuelvo a tener mucho para contar: deportes nuevos que me motivan de una manera difícil de definir con palabras y que pronto darán para dejar volar la imaginación (nunca mejor dicho) y escribir sobre ellos y principalmente el tratamiento de la rodilla a la vuelta de la esquina (espero y supongo) con lo que ello supone de poder empezar a hacer planes y marcarme objetivos de verdad.

Así pues, lo siento por vosotros, pero volveré a colgar algún post regularmente. De momento me hace gracia reemprender la actividad con un vídeo que colgué en el blog hoy hace 5 años, casi nada, donde mis hijas -5 años más pequeñas, claro- plenamente involucradas y comprometidas con mi inminente participación en el Marathon des Sables 2008 nos explicaban de qué iba la prueba.

A mí me ha emocionado ya la vez me ha hecho reír recuperar esta perla. Que guapas que eran (y son). Sólo por disponer de momentos como éste, el trabajo que me supone hacer el blog queda sobradamente justificada y me motiva para seguir un tiempo más-no sé cuánto- dando la lata.

Lo siento.

EL MEU PARE SURT AL MEU LLIBRE DE TEXT!

Casualitats de la vida. Ser al lloc adequat al moment adequat. Una foto feta a un tio entre milers de fotos fetes a més de 800 tios que corrien com desesperats pel mig d'un desert. Coses que evidentment només passen si no les forces, però que  si passen, tot i que són immenses tonteries, fan una il·lusió enorme.

Tinc una filla amb gairebé 16 anys que avui ha comenat el 1er. de batxillerat, i aquest és el llibre de text d'educació física de 1er de batxillerat de la meva filla i de tots (o gairebé tots) els instituts del país.

I aquesta és la pàgina 13 del llibre, on hi surt a primer pla un tio amb cara d'asfixiat pujant una duna al Marathon des Sables del 2008. I ves per on, la cara d'aquest tio em sona.

Va, i ara a veure qui es el xulo que pot pitejar de sortir al llibre de text de batxillerat dels seus fills?  Eh? EHHHH?????? Va, que ho digui ara o que calli per sempre!

I ara ve quan em deixen un comentari el Rei, el(s) Bush, l'Aznar, el Papa de Roma i altra gent d'aquesta que sempre surten als llibres de text dels seus fills, reclamant el seu protagonisme en aquest bloc. Però a aquests deixeu-los dir. Puto caso!

QUE SE JODAN!

Caricatura made in Javi Subias

Diuen que abans o després tothom acaba rebent el que es mereix. Més de 300 persones avui hem donat a en Fidel el que es mereixia i ho hem fet com ell ho hauria volgut, donant voltes a l'estany de Banyoles. I molts dels que no hi eren, hi haurien volgut ser. Segur. Avui, que justament es donava el tret de sortida d'una altra edició de la seva Marathon des Sables.

Jo estava corrent la Transahariana al desert del Hoggar, Argèlia, quan en Fidel va morir. Ell estava preparant el seu desè Marathon des Sables. L'alegria del triomf sobre la distància i la duresa de la cursa es va esvair de cop quan en Carlos Marquez em va trucar, poques hores després d'acabar i em va donar la trista noticia. Coses així t'obren la ment, t'inviten a pensar més enllà del que estàs acostumat a fer. La vida és curta. L'hem de viure i aprofitar-la, i si pot ser, morir molt tard...però per que no fent una cosa que t'agrada. Quin regal!


Tothom està d'acord en que ell ho mereixia.

Tothom està d'acord en cridar un QUE SE JODAN! ben fort.

TRANSAHARIANA 2010, ACLARIMENTS I AGRAIMENTS.

Fa dies que he acabat la cursa més dura que he fet mai. Fa més d'una setmana, i tot i que he intentat mil cops començar a escriure tot el que guardo al cap i a les retines, no puc. Massa coses juntes que necessito dies per ordenar i assimilar.

Potser començo la casa per la teulada, però necessito fer un parell de coses abans d'escriure la crònica de la cursa.

La primera, enviar un record per en Fidel Martí, amb qui vaig compartir un Marathon des Sables molt especial per mi, ja que va ser el meu debut al desert i a la ultradistància i que vaig viure amb una intensitat que dificiment podré tornar a viure en cap altra prova. Ell em va ensenyar a ser feliç a qualsevol lloc, i a llençar lluny els problemes amb el seu etern " Que se jodan". Fidel, siguis on siguis, descansa en pau i saps perfectament que serem molts els que estarem al teu costat a la propera sortida del Marathon des sables d'aquest any, i de cada any.

La segona aclarir que no vaig tenir cap problema greu, ni tant sols em van haver de venir a buscar els metges, ni vaig estar mai en perill, tirat al mig del desert amb els voltors fent cercles a sobre el meu cap. Senzillament, per un error dels integrants de l'últim Cp (control de pas) i una gran cagada meva de no verificar-ho amb el Road-book, on ens van dir que quedaven 7 km a meta, quan en realitat eren 27, 20 fins a un poblet i després 7 a meta, no vaig omplir prou aigua ni vaig menjar res i al cap de molts km, al 256, a només 11 del final, quan començava a tenir síntomes clars i severs de deshidratació que em podien portar, en cas de seguir a aquell ritme, greus problemes de salut, vaig ser prou inteligent per decidir que era el moment de parar i no arriscar. És dur, després d'anar al capdevant d'una cursa durant gairebé 200km no poder-la guanyar, però estic content d'haver comprovat en una situació extrema, que tot i que sóc molt competitiu, la meva ambició no arriba tant enllà com per posar la meva salut en perill. A casa m'esperen, i sé perfectament que les meves filles prefereixen tenir un pare abans que un campió.

He volgut aclarar això abans que res, ja que n'he sentit a dir de tots colors.

I finalment agrair.

Agrair i molt a la meva familia, a tota la familia,  la inmensa paciència que han tingut durant els mesos d'entrenament específic per a aquesta bestiesa.

Agrair als amics que han volgut compartir amb mi km i km d'entrenaments al ritme que jo he volgut, per els llocs que jo he cregut convenient, a les hores que jo he decidit.

Agrair també a tots els altres amics que, tot i no ser corredors, m'han recolçat amb tot el que ha fet falta, i m'han empengut minut a minut durant les 50 hores de cursa.

Agrair a Solgironès el fer-me costat incondicionalment, sense posar-me traves en res ni enlloc.
Agrair a Carrosseries Tolosa el donar-me una certa flexibilitat per adaptar els entrenaments.
Agrair a Diedre per aconsellar-me i ajudar-mer a triar el millor material.
Agrair a Tapisseria Vallbona a tunejar la motxila per adaptar-la al meu gust.
Agrair a en Massa el manteniment del bloc.
Agrair a la organització de la cursa amb Cyril al capdavant el preparar una ruta tant dura i tant fascinant al mateix temps
Agrair a tots els companys que em varen acompanyar durant una setmana, alguns ja els coneixia, altres són nous a la meva vida, però amb tots ells formem una gran familia a la qual em sento molt ben integrat i acollit.

I es que el món que m'envolta és meravellós. He tingut la sort de ser sempre al lloc i el moment adequat, però el que és més important, amb la gent adequada!

MARATHON DES SABLES

Avui fa un any estava nerviós, suposo, tot i que no recordo aquest dia només per això, sinó també per ser un dia ple d'emocions, de cares noves, de viatge i d'il·lusió.
La mateixa sensació que deuen tenir avui un munt d'amics que a hores d'ara són a l'aeroport de Barajas per marxar cap al Marroc per participar al Marathon des Sables 2009.

A Barajas,esperant impacient avui fa 1 any

He tingut el mal cap de trucar-ne, ara fa un moment, a uns quants d'aquests. Alguns que ja repeteixen i d'altres que hi van per primer cop, i dic que he tingut el mal cap de trucar-los perquè m'ha agafat una enveja de cullons, i no pas enveja sana, no!!!! enveja de la de veritat!!!

Vull anar al desert!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després de la pataleta m'adono que la realitat és la que és, i que demà em llevaré a casa, aniré a treballar, i com a molt, podré anar a córrer una horeta i poc més per esbafar-me, mentre espero que comenci l'espectacle el proper diumenge, i aquest any, seré jo qui el segueixi per internet i envii missatges d'ànim.

Molta sort a tots!

MOHAMAD AHANSAL TAMBÉ A LA LIBYAN

Com que no estava clar qui guanyaria la Libyan Challenge, a última hora s'hi ha afegit l'Ahansal petit, guanyador l'any passat i no sé quantes vegades 2on classificat darrera del seu germà Lahcen, del Marathon des Sables.

Sempre l'ha precedit una fama d'etern segón. És el problema de tenir un rival que mai has pogut doblegar, i més si a sobre és el teu propi germà. Llavors el cognom encara enfatitza més la teva perpètua 2ona posició.

Amb Mohamed Ahansal el dia d'entrega de premis del Sables. A mi no eh! a ell!

A l'edició del 2008, aprofitant l'absència de Lahcen, es va fer valdre el dret a guanyar amb tot el mèrit i per segona vegada, una edició del MDS. Aquest any però, devant de la tornada del "germà bo" i tot i tenint confirmada la seva participació a la prova marroquina, s'ha buscat una alternativa a la Libyan, on poder pujar al primer lloc del podi, si la resta de competidors li ho permeten, tot i sabent que possiblement li acabarà restant possibilitats de fer un millor resultat al Sables si no es recupera bé de l'esforç de 200km Nonstop (segons l´última info de l´organització els 194 km previstos s´han allargat fins a +-5 km més, per si no en teniem prou)

També com a nota curiosa, i tal com també ha publicat en Ser13gio, serà present a la Libyan d´aquest any Joey Kelly, del grup dels anys 80 The Kelly Family que ha canviat, ja fa temps, el micro per les proves ultra.

Algú te un disc seu per deixar-me? O me´l descarrego en plan pirata? Li demano un autògraf? Ens cantarà una cançó fora la haima, a la vora del foc?

Més dubtes afegits als que ja tenia amb el Gps, la motxilla, i el menjar!!

Serà distret!

SOL GIRONÈS, L´APOSTA CONTINUA...

Moltes, moltissimes gràcies una altra vegada al Francesc Mateu i a tota la gent de SOLGIRONÈS, per continuar confiant en mi i apoiant-me en la meva dèria per omplir-me les sabatilles de sorra.
Aquest cop a la LIBYAN CHALLENGE 2009

Aquesta empresa empordanenca, de Celrà, com ja va demostrar quan li vaig proposar el Marathon des Sables, té una gran motivació per ser reconeguda ja no només con una empresa puntera, seriosa i responsable en el seu sector, el de les energies renovables, sino també en el sector humà, vinculant una part del seu pressupost a un projecte d´un home contra els seus propis límits, d´un esportista que creu en l´esport net, en el dret que té tothom a competir contra si mateix i contra la natura, superant obstacles tan diversos com la calor, els quilòmetres, la sorra, les hores d´esforç, la gana i la sed, les ganes de seure i dir prou...el mateix tipus de sacrificis que la vida ens demana dia a dia, els mateixos sacrificis que una empresa seriosa ha d´aplicar per satisfer els seus clients i la seva pròpia moral.

Aquest any, SOLGIRONÈS torna a confiar en això, en tot això que he esmentat.

El repte possiblement no és tant mediàtic com el Sables, però això és el de menys, ja que possiblement aquest cop el repte és més dur, més difícil, al cap i a la fi, és més repte.

Quina millor manera de començar a agrair el seu esforç i el seu suport, que lluïr la nova samarreta que m´he fet fer amb el seu logo, demà a la MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3, al centre de Girona.

MOLTES GRACIES TAMBÉ

Doncs també vull donar les gracies a El 9 Nou, al canal Taronja i al Canal Català Osona, per la seva cobertura de la noticia del premi rebut com a Millor esportista Rodenc 2008.

Els meus problemes tècnics han fet que no pugui publicar el text escanejat del primer, i les meves mancances tècniques o que no s´hagin publicat a la xarxa, no ho sé, han fet que no pugui penjar el video amb la noticia i l´entrevista de les dues cadenes de televisió.

De totes maneres, si que molta gent ho ha vist, en tinc constància, ja que he tornat a ser una miqueta famós durant uns quants dies.

Així doncs, moltíssimes gracies a tots els medis que n´han fet ressò.

REVISTA RODA DE TER,

Moltes gracies també, com sempre, a la revista Roda de Ter, en aquest cas, a l´espera que surti al carrer, publiquen aquesta noticia a http://www.rodadeter.cat/actualitat_municipal.php.




Més de 200 persones van omplir la Porxada de Can Planoles per celebrar la VII Festa de l’Esport rodenc (Temporada 2007-2008) que va tenir lloc el dissabte, 22 de novembre. Jaume Tolosa va estar escollit el millor esportista rodenc durant la temporada 2007-2008. Del 30 de març al 5 d’abril va participar a la prova d’autosuficiència més dura del món: la "Marathon des Sables". La mítica carrera a peu pel desert del Sàhara va recórrer, en la seva 23a edició, 240 quilòmetres i va acollir més de 850 corredors. El rodenc va quedar a la 55a posició de la general i el 8è d’entre els participants espanyols. Va fer un temps de 29 hores i 31 minuts i va arribar només 10 hores més tard que el primer classificat. A més de Tolosa, durant l’acte organitzat per la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter, es van premiar altres esportistes i entitats. L’equip prebenjamí comarcal del Club Patí Roda ha aconseguit ser campions de lliga en la temporada 07-08. També es va premiar a 9 noies que han fet història en el CP Roda. Han format el primer equip femení d’hoquei del poble i en la darrera temporada varen aconseguir el 5è lloc en la 1a fase de la lliga. Pel que fa el Centre Esportiu Roda, es van premiar tres equips: Aleví B, que després d’aconseguir el 4rt lloc al Campionat de 2a divisió han obtingut l’ascens a 1a divisió; l’Infantil, que ha aconseguit l’ascens a 1a divisió pel seu 3r lloc al campionat de 2a divisió; i el Juvenil, que va disputar una gran temporada a 2a divisió amb la majoria de jugadors de 1r any, quedant 4t al campionat de lliga. Pel que fa el Club Bàsquet Roda, l’equip Júnior Femení en la darrera temporada va aconseguir arribar a finals del Campionat Provincial Júnior femení nivell A. Entre els esportistes individuals, es va premiar a Josep Sanglas Cornellà del Club Bàdminton Roda per destacar el triomf d’un esportista que ha participat a totes les competicions de sub-17 del circuit català II i ha quedat subcampió de Catalunya. També es va destacar la dedicació a l’esport de l’Araceli Expósito que ha participat en diverses curses de fons de 10 km i sortides amb bicicleta de muntanya. També es va premiar una figura del Club Ciclista Pedal Ter, que als seus 74 anys fa un promig de 5000 km l’any en bicicleta: Joan Bosch, premi al ciclista més veterà. Dues entitats del poble que aquest any estan d’aniversari van rebre un premi commemoratiu: El Club Ciclista Pedal Ter, pels seus 50 anys d’història, i la Comissió Atlètica de Roda, pels seus 25 anys.Reportatge de tots els premiatsA la revista Roda de Ter que sortirà a la venda el 19 de desembre publicarem un reportatge amb la fotografia de tots els premiats i la valoració que han fet del reconeixement obtingut.

OSONA.COM

Una vegada més donar les gràcies a la gent d´Osona.com pel suport que em donen a nivell mediàtic. ( a més m´ha fet molta gràcia el link que posen a baix als mails que vaig enviar des de la cursa, quins records... m´han fet posar la gallinadepiel)

Esports
25/11/2008 - 15:36h
Jaume Tolosa, escollit millor esportista de Roda de Ter

Més de 200 persones van omplir dissabte passat la Porxada de Can Planoles per celebrar la VII Festa de l’Esport rodenc. A la vetllada, Jaume Tolosa va estar escollit el millor esportista rodenc durant la temporada 2007-2008. Del 30 de març al 5 d’abril, Tolosa va participar a la prova d’autosuficiència més dura del món: la Marathon des Sables (foto). La mítica carrera a peu pel desert del Sàhara va recórrer, en la seva 23a edició, 240 quilòmetres i va acollir més de 850 corredors. El rodenc va quedar a la 55a posició de la general i el 8è d’entre els participants espanyols. Va fer un temps de 29 hores i 31 minuts i va arribar només 10 hores més tard que el primer classificat.
- Cròniques de la cursa, per Jaume Tolosa- Anar al bloc de Jaume Tolosa

FESTA DE L´ESPORT RODENC

Com cada any a Roda de Ter, el meu poble de tota la vida, es va fer la festa de l´esport.

Basicament es tracta de que cada entitat presenti les fites que han aconseguit els seus equips o en cas d´esports individuals els seus jugadors o atletes.


Aquest any jo anava com a un dels nominats de la Comissió Atlètica, i sens dubte sortia amb una certa ventatge per aconseguir el premi, ja que tot i que penso que potser té més mèrit la regularitat d´un equip durant un any, el que està clar és que haver fet el Marathon des Sables pesa , i haver estat el primer Rodenc a fer-ho ho acaba d´arrodonir.

Així doncs, aquest és el premi a l´esforç d´una setmana al desert i moltes hores i hores d´entrenaments.

També és el premi a la paciència de la meva familia i l´ajuda dels amics acompanyant-me molts i molts km.

Gracies a ells, i a tot un poble.

TRACK GPS MARATHON DES SABLES 08

Trastejant per forums de gent malalta del córrer, farcits d´entesos en tots els temes, justament en un fil del MDS 09 un hi va penjar un link que em creia si no impossible, si bastant difícil de trobar a la xarxa: EL TRACK GPS DEL RECORREGUT DEL MDS 08.



Quan dic que em semblava impossible, o difícil, ho dic per dos motius.
El primer és que l´organització sempre havia entès que era molt reservada amb facilitar els tracks de la prova que, tot i que cada any són diferents i per tant la seva publicació després d´aquesta no afavoreix a cap participant per la de l´any seguent, si que és cert que el marcatge demana una certa feina i potser la volen protegir, no sé...
Per altra banda, que un participant carregui amb el pes del Gps i piles de recanvi quan la màxima obsessió ( al menys meva ) era la de minimitzar pès d´on fos, fins a l´extrem de retallar les vores dels paquets de menjar liofilitzat, o fabricar-me unes xancletes amb la part de sobre d´unes de velles (arrencant la sola) i amb dues vetes elàstiques com a única fixació al peu, això entre d´altres moltes frikades, doncs em costa de creure, o em costava de creure.

La prova és evident, i gràcies a això i a l´increible Google Earth ara podem gaudir de córrer virtualment, des de la butaca i amb una cerveseta als dits, la 23ª edició del Marathon des Sables 08.
Era molt millor, com sempre, el directe.

LA FOTO MALEïDA

Fa uns dies, en un comentari d´una entrada d´aquest bloc, un company de Sables conegut en el món atlètic com a Piltrafas, comentava que el sol de Ouarzazate ens devia haver fet mal al cap.

Ha de ser cert, ja que els 4 que apareixem a aquesta foto que ha estat portada de la web oficial del Sables des que es va acabar la cursa , hem acabat caient a diferents proves ultra cada una més dura, tot i ser totes diferents.

• El segon de l´esquerra, Jorge Aubeso, porta un munt d´edicions del Sables lluitant moltes vegades per estar davant i ha aconseguit més d´un podi en etapes i en la general (sense anar més lluny, aquest any 5è, tot i haver tingut problemes físics.
  
• El de la dreta, jo, després del Sables, doncs ja sabeu: Libyan Challenge, 190 km Non-stop.
  
• El del meu costat, Juanma Medina "Piltrafas" està preparant el Camino de Santiago de Roncesvalles a Santiago en 12 dies, casi na! La tonteria surt a més de 60 km diaris. L´anirem seguint, sens dubte.
  
• El de l´esquerra , Javier Subias, però, s´endú la palma . S´ha inscrit a la YUKON ARTIC ULTRA, una prova Non-stop de 300 milles (450 km) en 8 dies per Alaska i el Canadà, estirant un trineu amb tot el material que necessita i al febrer, el mes més fred de l´hivern a aquella zona, que sol tenir temperatures de fins a -30ºC o menys. Amb més calma ja us en faré 5 cèntims de com li va tot.

A més el que si vull remarcar és la categoria humana de tots els que m´acompanyen a la foto. 3 persones de les que realment val la pena ser amic.

INSCRIPCIONS AL SABLES ESGOTADES EN 12 MINUTS

Això publica aquest vespre la web de Nolimit, responsables per Espanya, Portugal i Amèrica llatina del MDS :

MDS - Inscripciones
Inscripción oficial MDS 2009 para España, Portugal, Andorra y Latinoamérica Formulario solicitud INSCRIPCION MDS 2009 Las 50 primeras solicitudes se han recibido en 12 minutos y dos horas más tarde se han superado la cantidad de 200 que pasarán a lista de espera

Sort que els que conec que el volen fer em van creure i es van estressar una miqueta i suposo (estic segur) que són d´aquests 50 primers.

INSCRIPCIÓ AL SABLES 09

Demà dilluns s´obren les inscripcions al MDS 09, i es preveu que demà mateix s´acabin, suposo que per l´efecte Luis Enrique.
Els que ja l´hem fet tenim una certa prioritat per reservar plaça i ja ho podem fer a través d´un link a la web de Nolimit, pero no ho faré!!

Sé que al bloc consta com a objectiu meu i prioritari de cara al 2009 i realment em faria molta il·lusió ser-hi ja que m´agradaria i molt reviure tot el que va suposar aquella setmana: els companys de haima i de cursa en general amb les relacions humanes que es varen crear, el repte físic i esportiu extrem, la relació a distància però tant propera amb la familia i els amics només amb uns senzills mails i també, perquè no dir-ho, crec que podria millorar la meva posició a la classificació.
Em sap greu quan miro la web del Sables i veig la meva foto amb la medalla a la portada durant tot l´any i el video de la meva arribada inmortalitzat per sempre, però malgrat tot això, tots tenim clar que a la vida no es pot tenir tot, i el 2009 no serà un any Sables. Tranquils que no és per lesió ni aburriment, però no us diré on rau l´alternativa fins que no estigui clara.

El que si que us puc adelantar és que promet, motiva i us farà una mica d´enveja als que us va aquest rotllo del patir i disfrutar alhora amb unes sabatilles als peus i una motxila a l´esquena.

La solució...... molt aviat!!! Paraula.

MITJA MARATÓ DE RODA

Arribo a la feina, obro el correu i me´n arriba un de´n Gregori Dominguez, el president de la Comissió Atlètica Roda.

És la propaganda de la Mitja de Roda que es celebrarà el proper 12 d´octubre. Són 3 arxius escanejats de les 3 pàgines del tríptic.

Fins aquí res més. Com jo l´haurà rebut un munt de gent amb ganes de córrer i els que no l´hagin rebut el trobaran a botigues de Roda, a botigues d´esports de tota la provincia o els el donaran a altres curses.

La sorpresa arriba quan obro l´arxiu que correspon a la portada i veig que al costat de les grans lletres anunciant el 25è. aniversari de la prova, amb una foto de la sortida de la primera edició i una altra de la última , hi ha un requadre ( bé, recuadre no que és rodó però no sé com dir-ne, re-rodo-dre?) doncs això, un requadre amb una foto meva al Sables i envoltat del text " Jaume Tolosa 55è a la Marathon des Sables 2008").

Ai! aviam si em posaré tonto! És absurd però se m´ha posat la pell de gallina per un moment. Sempre és agradable que et reconèguin l´esforç, i més a casa.

Així doncs, aquest any tampoc em puc perdre la Mitja Marató de Roda, possiblement una de les millors del món. De fet des de que córro només les lesions m´han impedit participar-hi, ja sigui a la Mitja o als 10km i des de fa 2 anys és l´unica prova de menys de 42km que faig sense falta.

Ah!! I MOLTES FELICITATS PER 25 ANYS DE CURSES i prometo ser a la linea de sortida quan celebreu, bé, quan celebrem els 50.

MDS 08 : LA XERRADA

Diuen ( ho dic jo també) que quan més dura és la prova més satisfacció et dóna. És cert!!
Totes les etapes al Sables són dures, però aquesta última, potser per la falta d´entrenament es preveia com la més difícil de totes:
Xerrar devant d´un munt de gent intentant explicar sensacions diferents i distants de la quotidianitat, experiències viscudes molt intensament...al cap i a la fi, una setmana molt especial de la meva vida.
No se´m presentava com una feina fàcil tot i haver avisat previament de la meva manca de vergonya, ja que una cosa és escriure-ho amagant la cara darrera del teclat i l´altra és posar-te devant de tothom sense la tecla d´esborrar comentaris absurds i parides ( cosa molt normaleta en mi), però tampoc havia de ser massa difícil ja que aquella setmana la meva vida es va reduir a una senzillesa extrema, en la qual sols havia de pensar en córrer, menjar , reposar i compartir les hores amb la meva nova familia temporal que disposava dels mateixos luxes que jo fos quin fos el seu estatus social a l´altra vida, i tot i que tenia al cap i molt el meu món real, la familia, els amics, el poble... el meu contacte amb ells es reduia a uns mails bidireccionals.
Can Planoles es va omplir i em vaig sentir molt important.
Quan finalitzada la xerrada tothom va aplaudir, aquells cops de ma destilaven sinceritat. Jo no vaig aplaudir amb les mans, però us agraia en veu baixa a tots els que vareu venir i als que haguéssiu volgut però no vareu poder, la vostra presencia i la vostra empenta. Com en els concerts, si la gent aplaudeix els músics repeteixen, jo, si no hi ha res de nou repetiré al Sables del 2009. Espero l´aplaudiment final, el necessitaré.
Al final però, tinc la sensació ( potser equivocada ) que tothom es va endur una bona impressió d´aquesta prova i de la manera com ho varem preparar la Júlia i jo.
No pretenia res més.

MDS 08 : LA XERRADA

Diuen ( ho dic jo també) que quan més dura és la prova més satisfacció et dóna. És cert!!
Totes les etapes al Sables són dures, però aquesta última, potser per la falta d´entrenament es preveia com la més difícil de totes:
Xerrar devant d´un munt de gent intentant explicar sensacions diferents i distants de la quotidianitat, experiències viscudes molt intensament...al cap i a la fi, una setmana molt especial de la meva vida.
No se´m presentava com una feina fàcil tot i haver avisat previament de la meva manca de vergonya, ja que una cosa és escriure-ho amagant la cara darrera del teclat i l´altra és posar-te devant de tothom sense la tecla d´esborrar comentaris absurds i parides ( cosa molt normaleta en mi), però tampoc havia de ser massa difícil ja que aquella setmana la meva vida es va reduir a una senzillesa extrema, en la qual sols havia de pensar en córrer, menjar , reposar i compartir les hores amb la meva nova familia temporal que disposava dels mateixos luxes que jo fos quin fos el seu estatus social a l´altra vida, i tot i que tenia al cap i molt el meu món real, la familia, els amics, el poble... el meu contacte amb ells es reduia a uns mails bidireccionals

Can Planoles es va omplir i em vaig sentir molt important.
Quan finalitzada la xerrada tothom va aplaudir, aquells cops de ma destilaven sinceritat. Jo no vaig aplaudir amb les mans, però us agraia en veu baixa a tots els que vareu venir i als que haguéssiu volgut però no vareu poder la vostra presencia i la vostra empenta. Com en els concerts, si la gent aplaudeix els músics repeteixen, jo, si no hi ha res de nou repetiré al Sables del 2009. Espero l´aplaudiment final, el necessitaré.

Al final però, tinc la sensació ( potser equivocada ) que tothom es va endur una bona impressió d´aquesta prova i de la manera com ho varem preparar la Júlia i jo.

No pretenia res més.

SORT QUE VAIG PERDRE LA VERGONYA

Si, vaig perdre la vergonya ja fa molts anys, i sort en tindré, ja que sembla ser que demà a la xerrada que faig sobre la meva experiència al Marathon des Sables hi haurà molta gent.

Al cap i a la fi quan algú fa alguna cosa en públic ho fa amb la idea de no fer-ho per ell , la familia i els amics més propers, sino que espera que interessi a algú més, però m´està sobrepassant ja que estic rebent mails de molta gent de fora de la Plana de Vic i tot , dient-me que vindràn ( entre ells els companys de haima) , i pel carrer molta gent d´aquí em comenta que ja ens veurem el dijous al vespre.

Amb la Júlia em treballat de valent(més ella que jo) per fer una bona presentació, i espero que estigui a l´altura del que espereu veure i sentir.

L´Springsteen va omplir el Nou Camp, però jo penso omplir Can Planoles, AU!!!,

No és el mateeeeix..... ja ho séeeee..... és molt millor escenari la porxada de Can Planoles, AU un altre cop!!!

Bé, comparar-me amb el Boss em posa una miqueta de pressió, però ja em va la marxa!!!

US ESPERO A TOTS DEMÀ DIJOUS A LES 10 DEL VESPRE!!!!

XERRADA MARATHON DES SABLES 08

Englobat dintre "L´ESTIU + ACTIU" de Roda de Ter, on cada dijous al vespre a partir de les 10, tenim al nosre abast les xerrades-projeccions "EL MÓN PER UN FORAT", aprofito per fer la presentació en públic de la meva experiència al Marathon des Sables 08, el dijous dia 31 de Juliol a les 10 del vespre.

Ho estic preparant a tota pastilla amb l´inestimable ajuda, com no, de la Júlia.

Ja aniré donant més detalls de com ho tinc, però ja aprofito per a convidar-vos a tots i totes a la xerrada.... a les cerveses ja veurem, dependrà de la colla que siguem, però segur que es posarà bé entre foto i foto, amb la imatge de tanta sorra i calor, una cerveseta ben fresqueta.

Au doncs, fins aviat