SOM DIFERENTS I SOM IGUALS

Avui al migdia he arribat tard a casa. Coses de la feina.

Feia un dia preciós, amb un solet de somni que escalfava el just per no tenir fred. Era l'hora de dinar i com que som animals de tradicions i horaris establerts, quedava clar que no era l'hora de res més que de dinar, però no sé si tenia gana. Bé, si que en devia tenir, molta, però fa dies que el meu cos, per una o altra raó no rep les dosis mínimes de càstig físic a què està acostumat, i tot i el rum-rum de la panxa, la meva neurona  necessitava enviar ordres als meus muscles encarregats de pedalar o als de córrer. No n'hi havia prou que fos "l'hora de". No n'hi havia prou que fos tard. El sol era massa poc càlid i el fred terriblement poc intens com per fer que m'assegués a taula i mengés, tot i la gana.

No tenia temps per més, però m'he calçat les sabatilles, unes malles curtes i una trista samarreta i he marxat a fer un tram del camí vora Ter i he tornat pel darrera del Pla Xic. 50 minuts.

No ha sigut molta estona, com tampoc era molt calent el sol ni molt fred l'ambient. I al final, ni tan sols era molta la gana. El que si que han sigut molt grans han sigut les sensacions. Com m'agrada córrer!! Espero poder-ho fer fins al dia abans. Just fins al dia abans, i que aquest sigui molt lluny.

Llavors, com a petit càstig, he hagut de dinar sol. I per no fer-ho tant dur, m'he acompanyat del twiter. Trastejant amunt i avall per la pantalla he vist un vídeo d'Ampans. I dins d'aquest hi he reconegut moltes cares d'amics meus. Els he reconegut de les vegades que abans o després d'una cursa he anat a veure'ls i a explicar-els-hi les meves aventures, i hi he reconegut les cares de complicitat i admiració que feien quan els deia que marxava cap a la selva amazònica i correria al costat dels caimans i les serps, o quan els explicava que al desert havia patit sed corrent a més de 50º de temperatura, i de cop i volta m'he adonat que tinc un motiu més per superar la lesió del genoll. He de tornar a córrer una cursa per poder tornar a Ampans a explicar-ho als meus amics i tornar a portar el lema que tantes vegades i amb tant d'orgull he lluït a la samarreta:

Som diferents i som iguals.

Us deixo el vídeo i creieu-me, si el mireu un dia que el sol no cremi gens però escalfi el just perquè  el fred no sigui intens, que tingueu gana però no tanta i pugueu córrer 50 minuts i ser feliços, us pot canviar la vida.

XERRADA A YLLA 1878 (CAT)

Sempre s'aprèn alguna cosa. Fins i tot quan tu ets el que xerra, tot i que se suposa que en aquests casos qui hauria d'aprendre quelcom són els que t'escolten, fins i tot llavors, sempre s'aprèn. Però quan fas una xerrada on no només parles tu, sinó que estàs molt ben acompanyat d'un economista com Raúl Castellón de DURÁN&CASTELLÓN SL i d'un forner que ha revolucionat el món del pa com és Xavier Barriga, l'ànima de TURRIS, llavors aprens més coses de les que mai et podries haver imaginat quan YLLA 1878

XERRADA BTT CASES NOVES (CAT)

Aquest cop la xerrada va ser molt a prop de casa i en motiu de la presentació de les 2 hores de resistència per parelles que organitza el Club BTT Cases Noves i que es celebrarà el proper dissabte dia 22 a les 5 de la tarda al circuit que habilitaran al voltant del camp de futbol del Masies, punt central de la cursa.

Fa mesos que no competeixo, molts, i veient les imatges de l'edició de l'any passat em vaig "mig escalfar". En agraïment a la meva participació en la presentació em varen convidar a participar-hi en versió individual. No se si hi aniré, crec que el ritme que es portarà en una competició de només 2

UNA NOVA AVENTURA: EL BLOC BILINGUE (CAT)

Sé que em donarà molta més feina i em prendrà un temps del que a vegades no disposo (potser ara, estant de vacances no en sóc del tot conscient) i és que escriure una entrada al bloc que sovint sembla una tonteria -i tants cops ho és- i que no m'hauria d'ocupar més de deu minuts de la meva vida, normalment em té entretingut un temps indefinit que no sempre és el mateix, però que sol sobrepassar l'hora i puc arribar a haver-ne de fer servir moltes més entre escriure, re-escriure, llegir-ho i modificar-ho, esborrar la típica bajanada que no cal o el paràgraf políticament incorrecte o poc adequat, corregir les faltes d'ortografia, treure les redundàncies i algunes repugnàncies i quan n'hi ha, penjar-hi vídeos o fotos, organitzar-les i maquetar-ho tot una miqueta, donar-hi una última ullada i quan em sembla tot correcte, publicar-ho, mirar com ha quedat, tornar-ho a llegir i llavors encara hi acostumo a detectar alguna cosa que he de modificar, o ves a saber el què m'empesco només pel fet de no fer-ho mai més fàcil del que podria ser. (Ufff, agafo aire...)

RANDSTADT AUTOMOCIÓN

A vegades no saps perquè, però en una  Newsletter d'una gran companyia com RANDSTADT i al costat de Karl Van Dijck, directiu d'una gran empresa com  TOYOTA,  i de Vladislava Georgieva, directiva d'una mega empresa com SEAT, hi apareix un "directiu" d'una petita (però matona) empresa com CARROSSERIES TOLOSA.
I no saps perquè, però muda molt. Mola.
http://www.randstad-especialidades.es/automocion/1/ytuqueopinas/como-les-afecta-la-creciente-preocupacion-medioambiental-en-el-sector-del-automovil

XERRADA A MAN TRUCK&BUS

Plàning del dia (previst):

9:00 Preparació del tinglado
9:30 Arribada del públic assistent
9:35  Esmorzar; panets, crossantets, cafetonets, i molts més ets...
10:10 Presentació
10:15 Xerrada del que escriu això, que sóc jo.
11:15 Precs i preguntes
11:30 Despedida y cierre

Si, si! Doncs a les 12:30 encara m'estaven bombardejant a preguntes, i potser encara hi seríem si no fos perquè la responsabilitat personificada de Man Truck&Bus hi ha posat fi amb un "cop de puny" a sobre la taula.

Increïble la connexió que hi ha hagut en tot moment, la de paral·lelismes que es poden arribar a trobar entre l'ultrafons que practico i explico jo (el de travessar muntanyes, deserts i selves) i la feina dels comercials avui en dia, la lluita constant que suposa vendre el què sigui, però més concretament camions, un món que conec de sobres i que malauradament està en un punt crític, però del qual en sortirem, segur, i reforçats.

Moltes gràcies per colgar-me a preguntes. Dóna valor al què sents i al què fas i a més t'omple els dipòsits a vessar d'energia!

NIT DE LA COMUNICACIÓ 2012 AL TNC

Com s'explica una cursa en la qual inverteixes 50 hores sense parar per fer-la i cents d'hores d'entrenament en només 20 minuts? O les que són per etapes, que et tenen una setmana enmig d'un desert o de la selva? Com transmets la passió pel teu esport, del qual estaries dies seguits parlant-ne en només una tercera part d'una hora?

La veritat que aquest fet era el que més em neguitejava a l'hora d'afrontar la xerrada d'ahir al Teatre Nacional de Catalunya, dintre de l'entrega de premis de la NIT DE LA COMUNICACIÓ 2012, però no va ser tan difícil, només cal com sempre,  fer un petit esforç per adaptar-se a l'entorn i acceptar el que tens i del què disposes, i procurar per tots els medis que el què dius tingui un missatge coherent i sincer.

Molt a gust, crec que el públic també, i només em queda agrair les atencions rebudes pels organitzadors, especialment per la Sílvia Ibáñez, i per tots els assistents que durant el sopar que va tenir lloc després em varen colgar a preguntes, interessant-se per aquest esport que tant ens fa patir però que tant ens dóna.

Crec que més d'un o d'una avui es posarà unes sabatilles i provarà de córrer. És la millor recompensa que puc tenir.

DIARI DE GIRONA, CONTRAPORTADA

Aprofitant la xerrada del dijous passat a l'Associació de Joves Empresaris i Emprenedors de Vilobí em varen fer una entrevista que avui és contraportada al Diari de Girona. A l'espera que em facin arribar un exemplar de paper del DdG -jo visc a la província de Barcelona- penjo la versió web d'aquesta entrevista.

XERRADA JEEV

Ahir al vespre, xerrada a la seu del Joves Empresaris i Emprenedors de Vilobí d'Onyar, que portava per títol, Portar un negoci, una cursa de fons.

Molt bona la iniciativa d'aquesta associació que regularment organitza, per als seus associats, xerrades i tallers amb la idea de millorar, motivar i emprendre cada dia enmig de la difícil situació que estem passant.

Molt a gust, 2 hores parlant i colgat a preguntes,... i amb un bon sopar al final. Per repetir quan vulguin!

EQUIPOS Y TALENTO

No hauria pensat mai que aquest titular, "Equipos y Talento" pogués tenir res a veure amb mi, ni per "Equipos" amant com sóc de l'esport individual per una banda, i lo de "Talento"... doncs, que no. Però si que és cert que en equip treballo cada dia del món i que talent n'hi ha i molt entre la gent que m'envolta, dintre i fora l'empresa i per això tirem endavant enmig de la tremenda crisis que ens toca viure.
Molt i molt satisfet de l'entrevista que em va fer la Mar Coma de CUSTOMMEDIA per a la seva publicació "EQUIPOS Y TALENTO".

I si voleu, aquí podeu descarregar el PDF

FIRA DE BARCELONA

Córrer (ara que no puc fer-ho tant com voldria) s'està convertint per a mi en més que el córrer físic  i, mira per on, també hi estic trobant el gust.
Després de diferents xerrades a nivell de clubs esportius i de la recent que vaig fer al Foro de  RRHH de Foment del treball, aquesta vegada he descarregat tot el meu rotllo i tota la passió que sento pel fet d'avançar ràpid (més o menys) sobre dues potes, davant d'una cinquantena de directius de Fira de Barcelona, un col·lectiu amb una bona colla de corredors populars, maratonians i ironmans que com que són del  ram t'obliguen a no dir mentides però també et simplifiquen la feina ja que ells ja saben de què parlo, compartim passió. I amb la resta...també. Avui en dia, tirar endavant qualsevol empresa, organitzar fires en el seu cas, és una cursa d'ultrafons en la qual la motivació diària i l'esperit de superació constant són la clau per sobreviure i poder acabar la cursa.

Molt a gust entre ells, i crec que ells també a gust amb mi. Es va crear una atmosfera agradable i si no hagués estat pel timing implacable, potser encara seriem allà dalequetepego.

NO SEMPRE S'HA DE CÓRRER

Interessant reportatge al suplement IDEES+TELETODO de "EL PERIODICO" escrit pel periodista Gaspar Hernàndez sobre la Trobada Anual del Fòrum de Recursos Humans on es varen presentar les conclusions del Brainstorming que havíem fet unes setmanes abans.

XERRADA A FANATIK

Sessió de "coaxing esportiu" i taula rodona divendres al vespre a Fanatik, a càrrec de Xavi Borràs i amb la participació de Joan Torné, Albert Ebri, Pep Cabanes i jo mateix.

Qualsevol iniciativa per promoure una mica el nostre esport val la pena valorar-la i agrair-la.

FORO RRHH

Gran vetllada ahir al Foro de RRHH per presentar el treball realitzat a partir del "Brainstorming" que varem fer el passat 11 d'octubre a Foment del Treball i que varen desenvolupar basant-se amb les meves experiències en les curses d'ultrafons. Un treball utilitzant el paral·lelisme evident que hi ha entre l'esforç que suposa aquest tipus d'esport i la delicada situació actual de les empreses desenvolupat amb molt de rigor i acompanyat d'una taula rodona moderada pel periodista Gaspar Hernandez.

XERRADA A FOMENT DEL TREBALL

Això si que era un repte...
Parlar de la teva passió no sol ser gaire difícil, a més, ara ja ho he fet unes quantes vegades. A sobre, com que normalment el públic sol ser "del ram" dels corredors, o "del FAC" (familiars, amics i coneguts) això vulguis que no ho sol facilitar una miqueta.

En aquests casos sempre parles i t'enorgulleixes de poder explicar que has corregut i vençut a llocs exòtics, inhòspits, durs i extrems i en climes que poden portar els mateixos adjectius i saps quan ho expliques com reaccionarà la gent, o t'ho penses, però quan de cop reps una trucada que et proposa un repte per al qual no has entrenat -o no gaire- o dius que no (que normalment seria el més assenyat) o acabes dient que si (que ja que has demostrat de sobres i mil vegades que el seny no és el teu do...) i com que a un bon amic no li saps dir que no a res, acabes enfrontat a un repte tan gros com haver d'explicar la teva experiència davant d'un grup de caps de RRHH de grans empreses. Un repte que de sortida et fa més por que una pedregada o posats a parlar de córrer, et fa més por que una cursa de 200, 300 o 3000 km seguits!

Però com sempre, quan ets al lloc, davant del repte, veus que les dunes són altes però es poden passar bé, que la sorra és tova però és deliciós trepitjar-la, que les piranyes i els pumes hi són però no et volen a la seva dieta, que els rius que has de travessar al cap i a la fi et refresquen, que la calor amb optimisme no és tan dura i que un rere l'altre els quilòmetres s'acaben fent.

I que res no es dur si et sents ben acollit i t'ho posen tan fàcil com m'ho varen posar a mi.

MAKIS A LA JUNGLE, JUNGLE.CAT A LA SELVA.

Divendres 4 de febrer de 2011.

Un grup de Makis es reuneix clandestinament al tranquil poble de Sils. Tenen una màxima que sempre compleixen: Un Maki mai no abandona...però es pren el seu temps.

Avui, però..avui és diferent. Avui han d'aguantar el rotllo de dos sonats acabats d'arribar de la selva, i no ens referim a la comarca, que no tindria mèrit, els Makis de Sils viuen tot l'any a la selva i no per aixo treuen pit, volem dir de la selva salvatge de l'Amazones. Avui han d'aguantar gairebé dues hores de xerrameca de les peripècies de quatre sonats esquivant serps, caimans i pumes, patint calor, sed i gana, deshidratacions severes, butllofes als peus, corrent per aquells frondosos boscos com ho feien els seus avantpassats per lluitar contra la dictadura, contra la repressió.
Però varen aguantar, i tant si varen aguantar, i després es varen refer amb coca amb tomàquet i embotit i birres, moltes birres. Molt grans Makis!

A l'acabar, els dos infiltrats varen agafar els sarró makisuficient que els varen oferir i varen tornar a les muntanyes...bé, ben mirat, un va tornar a la costa i l'altra a la plana.

AMB ELS MEUS AMICS D'AMPANS

Després de l'empenta que em varen donar mentre era a la Jungle Marathon no podia passar sense tornar-los a veure per explicar com m'havia anat. El millor públic que mai he tingut s'ho mereixia.
Si a la presentació havien estat atents i motivats ara, amb la medalla al coll i les fotos de la cursa, ja no cal ni dir-ho.
Per rematar-ho em varen obsequiar amb una pancarta que em donava la benvinguda, una foto per recordar-ho i la seva amistat. Per sempre!

COM PUC FALLAR?

L'afició del Barça és la millor afició del món? JA! JA! i JA!!!!! I un bledo! La millor afició del món era el dijous al migdia a la sala d'actes de la Masia d'AMPANS, a Santpedor, poble de'n Guardiola del Barça, això si!

Hi vaig arribar una estona abans per preparar-ho tot i em vaig asseure a la taula entre la  Joana Tubau d'Ampans, ànima de tot el muntatge i en Francesc de Solgironès, sempre al meu costat i ara també al costat dels amics d'Ampans.

Nerviós? Amb tanta gent davant, una miqueta suposo.

He de confessar que tot i que m'havien dit que em trobaria amb un públic excepcional, el fet de saber que abans que a mi havien tingut l'honor de rebre xerrades i de fer-se amics de gent tant coneguda com el mateix Guardiola, l'Estiarte, els Gossos o l'Alícia Sanchez Camacho, em feia pensar que potser el meu "anonimat" no els despertaria cap mena d'interès (bé, suposo que més que la Camacho si, perquè crec que un polític ha d'aburrir al públic més entregat...però això, com diria el President Pujol, "Això ara no toca" que aquest bloc no és de política).

Bé, el cert és que les meves perspectives més optimistes es varen desbordar, i de quina manera! Em vaig trobar parlant davant d'un públic que em va demostrar des del primer moment que no era un públic qualsevol, que si, que volien ser els meus amics, que ja eren els meus amics. Que són els meus amics! Varen escoltar les meves aventures al desert amb un interès increïble, em varen cosir a preguntes, em varen demostrar una barreja d'admiració i agraïment difícil d'explicar, vaig comprendre que eren al meu costat, que els era igual que jo no surti a la tele i als diaris tant com els altres, que jo era tant important per ells com qualsevol: Que tots som diferents, però tots som iguals. Que tots mereixem el mateix interès i la mateixa estima. Aquest és, al cap i a la fi el seu lema i a partir d'ara el lema que m'acompanyarà a les curses, i només després d'explicar una miqueta tot el que m'espera a la Jungle Marathon, serps, caimans, jaguars, aranyes...i demanar-els-hi si em volien acompanyar a creuar la selva, només llavors hi va haver un moment d'indecisió i de diversitat d'opinions. Uns ja s'aixecaven i venien amb mi, altres no ho veien del tot clar. Quan els vaig aclarir que ells m'havien d'acompanyar, si, però des d'aquí, només amb la seva força i la seva empenta, llavors el crit va ser unànime. Tots, absolutament TOTS els meus nous amics varen dir convençuts i amb tota la seva força que creuarien la selva amb mi!

Serà una cursa difícil, ho se, però com puc fallar? Sempre ens han dit que l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma...i segur que es pot enviar a molts km de distància. Com puc defallir si aniré carregat d'empenta!!

DEMÀ, A LES 8, A MUNTANYA DE LLIBRES.

Recordo, per a qui li pugui interessar (si fa al cas,no dirà gaire a favor de la seva integritat mental) que demà divendres 12 de juny, a les 8 del vespre, a la llibreria de Vic Muntanya de Llibres, faré una miqueta de xerrada-explicada-passe de fotos i videos de la meva experiència a la passada edició de la Libyan Challenge, una prova de 200 km Nonstop per la zona de l'Akakus al desert de Libia.

No cal dir que hi esteu tots convidats i que em faria molta gràcia que vinguéssiu.

Si les previsions d'assistencia es desborden, ens plantejarem traslladar-nos al Palau Sant Jordi o al NouCamp. La direcció es reserva el dret de decidir-ho sobre la marxa.

XERRADA LIBYAN CHALLENGE 09

El proper divendres 12 de juny a les 8 del vespre, a Muntanya de Llibres, llibreria de Vic especialitzada en muntanya i viatges, responsables de que jo acabés comprant-me un gps Magellan per fer una cursa patrocinada per Garmin (vindria a ser com passejar-te amb una Pepsi per la fàbrica de Coca Cola), faig una explicada de la meva experiència a la Libyan Challenge 09 que va tenir lloc a finals del passat mes de febrer a la zona de l'Akakus, al sud de Líbia, capital Gadafi,

roda de premsa a Muntanya de llibres abans de la cursa

Estic preparant una presentació amb fotos i videos grabats per mi mateix durant la cursa, i a més ja he rebut(una mica abans que la resta de participants per poder tenir-la per aquest dia) el video oficial de la cursa. Són 27 minuts d'imatges espectaculars que em fan posar la pell de gallina i em transporten al desert una altra vegada.

No cal dir que hi esteu tots convidats, i que em faria molta il·lusió que hi vinguéssiu.