Fa uns quants dies que estic com el temps, com una sopa. Divendres vaig anar a correr al vespre i al cap de mitja hora, que teoricament no hauria d´haver ni suat, el meu cos no podia i el meu cap deia que tampoc: AL CAP DE 30 MINUTS!!!!!.
Vaig decidir, doncs fer bondat.
Més que decidir-ho, vaig escoltar el que el cos em deia i si el dissabte al migdia no tenia ganes d´anar a correr, cosa molt poc usual justament el dissabte al migdia(un altre dia us explicaré que té d´especial el dissabte al migdia) volia dir que no havia d´anar a còrrer.
El diumenge, al matí a Rubí a basquet amb la Júlia, després a dinar amb tot l´equip per celebrar que era l´últim partit, vam arribar a casa a quarts de set i vaig decidir allargar un dia més el repòs.
Avui dilluns la feina m´ha fet arribar a casa gairebé a les 10 del vespre, i un dia més de panxing, tot i que ha anat d´un pel com no em poso les bambes i surto pitant...
Però no, demà serà un altre dia i aquests 4 dies m´hauran fet més bé que cap altra cosa, ja que quan estas cansat i amb mitja sopa a sobre un bon descans és el millor entrenament, tot i que a vegades costa d´acceptar-ho.
(nota de dimarts matí: m´he llevat amb mal de coll. Crec que hauré d´allargar la inactivitat)
Entrades
3 comentaris:
Benvingut al món dels humans!!!! Vinga cuida't.. que el ferro també es rovella!
Ei! hola Tolosa, fes cas a la Marta que sap el que es diu, és dona. Jo, com tú que som homes, ens regim per instints animals, si el cos no tira és que estem fotuts, sinó, a muerte!
gracies per el vostres consells.
De demà però, no passa!!!
Publica un comentari a l'entrada