4/5/08

MARATÓ DÉMPURIES 2008


Que dur que és l´asfalt. Feia des del setembre passat que no feia una marató d´asfalt i no recordava que fos tant dur. Realment tinc les cames petades. Em fan més mal avui que després de qualsevol etapa del Sables. M´hi hauré de tornar a acostumar si en vull fer 42 en 1 any( tot i que en puc intercalar algunes de muntanya)

Pel que fa a la cursa en si, he començat a un ritme tranquil i de menys a més, tal com m´havia promès i, a part del mal a la cadera esquerra que he començat a tenir ja al principi i que m´ha acompanyat tota la cursa(i encara dura), a part d´això, deia, les sensacions han estat bones, aguantant molt bé la calor (només faltaria) , aguantant bé la monotonia del recorregut, la solitud des de la bifurcació del terç de marató, la propia duresa de l´asfalt i el propi cansament que tinc acumulat a les cames encara que no m´ho sembli.

Dia molt maco i amb la companyia de´n David tot el viatge i el retrobament amb els craks de la haima 9, Jordi, Xico i Jesus, que més pots demanar-li a una marató.

Ja tinc doncs la meva 13ª Marato acabada, amb un temps de 3:09:39, discret però després del Sables un gran temps, i ara a fer muntanya que la propera és l´Ultra trail La Tramuntana.

Ah!, i 46 de la classificació general i 11 a la de la categoria de veterans( que vell que soc)