Vaig coneixer el Zanoni quan jo estava preparant el Sables i l´Ignasi Pasqual (maratonià recent però sens dubte infectat pel virus de l´ultrafons) em va trucar:
-Jaume, mira´t la pagina web d´aquest tio! Val la pena!!
Doncs aquest "tio" va ser de les primeres persones que vaig coneixer a l´arribada a l´aeroport de Madrid. Seriós, prudent, una mica distant però alhora molt proper, i elegant. Tots vam coincidir al final que era un "dandy" o tal com es diu ara un "metrosexual",i tots vam arribar a la conclusió que de 825 participants, 824 erem uns porcs i que 1 devia tenir un secret per anar sempre net.
Al sables, com que les meves etàpes anaven totes de menys a més, vaig tenir la sort d´adelantar i compartir algun quilòmetre i unes quantes salutacions amb moltíssima gent. Amb algun d´aquests varem tenir el temps per alguna foto i tot. Quan va acabar el Sables vaig enviar a la gent dels quals tenia el mail aquestes fotos, sense més il.lusió que serveixin per que et recòrdin.
La sorpresa és meva quan de visita per la web del Zanoni, començo a llegir la seva crònica de la cursa (val la pena llegir-la) i veig que de les dues fotos que hi surten, una és meva (la del final) i a l´altra hi surto jo (amb cara d´asfixiat, però jo al cap i a la fi).
Queda clar que aquesta Marathon des Sables 08 no només va començar a il.lusionar-me molt abans de començar, sino que ara continua sorprenent-me agradablement molt temps després d´haver acabat.
O és que encara no ha acabat???
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada