CÓRRER DURANT 2 DIES

Dit així pot resultar enganyós, però al cap i a la fí és el que he fet aquesta nit.
Vaig sortir a córrer a les 11:54 pm del dissabte, l´hora que la majoria de gent o surt de farra o es fica al llit(normanlment depèn molt de l´edat) i he arribat a casa a les 3:02 am, l´hora en que uns ja porten mitja bufa i d´altres ja fan el segon son.
No es que hagi acabat de perdre el poc seny que em quedava, no, senzillament es que mai no havia corregut de fosc per muntanya i d´aquí a dues setmanes tinc la Tramuntana que surt a la 1 de la nit. No sé si m´haurà servit de molt, però almenys ho hauré provat i no podré dir que és una novetat per mi.
La sensació de còrrer a aquestes hores per aquests camins i corriols ha estat més intensa del que m´esperava.
Els primers quilòmetres vaig estar a punt de tornar cap a casa. No tinc por, però tenia una sensació de neguit ja que havia de passar prop de cases de pagès amb gossos deslligats i em podien donar un ensurt, i a més totes les fresses es magnifíquen i els ulls dels animals brillen amb la llum del meu frontal i tot i que s´amaguin, els veus millor que no pas de dia.
Per sort, però, els gossos de les cases de pagès deuen tenir horari laboral, o estaven espantats de veure una llum solitaria i en silènci que s´acostava amb un rebot constant i el sò sec i constant de les meves passes, ja que ni tant sols van lladrar ni un sol cop.Sé que hi eren, però, per que els veia els ulls.
L´únic ensurt va ser un cop que devant meu vaig veure al mig del camí uns ulls a l´altura dels meus, i no es movien. Vaig parar en sec i vaig cridar, qui podia estar tant sonat com jo i pasejar a aquelles hores a sota de Sant Feliuet. Es va espantar i va marxar corrent. Era un cavall.
Al final, em vaig acostumar a la foscor, a les fresses, a la sensació d´estar sol i allunyat de tot, i quan vaig arribar a les cingleres de Sau, un dels meus llocs preferits de dia, vaig parar la llum i vaig disfrutar de la vista de les fromes del perfil de les muntanyes i de les llums dels pobles de la plana que es veien lluny, molt lluny.
La tornada increible. No cal dir més.