NURIA-QUERALT-BERGA 08:LA SUPERSTICIÓ

Ho he dit sempre, i ho torno a dir....no he estat mai supersticiós perquè diuen que dóna mala sort!!
Però hi ha coses que fan trontollar totes les conviccions que un pugui tenir, coses? millor dit esdeveniments que venen d´un més enllà eteri i circunspecte (si algu entén aquestes dues paraules i considera que no estan a lloc que no pateixi, ja pot ser, jo no sé massa bé que volen dir).

Deixeu-me que us expliqui tot el que va envoltar aquesta cursa i entendreu el que vull dir (o no!!)

Primerament, faig la inscripció a l´estil modern, per internet i efectuant transferencia. Tot i fer constar el meu nóm, la inscrpció la fan a nom de la Marta, i així consta a la llista d´inscrits. Es tracta sens dubte d´una conspiració maligna!!!Per uns moments dubto entre trucar per arreglar-ho o deixar-ho així i que ella corri la cursa. Avui en dia, tant de moda la violència de gènere, aquesta és una manera subtil de liquidar la dona. Finalment les ganes de correr poden més que les ganes de sortir a la pàgina de succesos.

Arriba el dia de la cursa, agafo el tren de Manlleu a Ribes i no passa res. Això, crec, és lo més fort de tot.

Arribo a Núria puntualment, fins i tot massa, i començo a trobar gent totalment sonada que està il·lusionada amb el que els espera. Alguna cosa deu tenir aquella muntanya que afecta els cervells!!

Reparteixen les tarjetes que fan de dorsals i em toca el 602. Direu, I QUE?, doncs al Sables tenia el 603! Que vol dir això? que aniré més bé i ràpid? o que no arribaré al que vaig arribar allà?? Ja comencem amb incerteses i conjetures, això pinta lleig!!

Ostres noi!! Sortim i les empentes donen fe de que la gent està posseida.

Ja sé que passa, estem corrent com esperitats (esperitat= diguis d´aquell que corre com posseït per un esperit, veus??) en una cursa que uneix 2 Santuaris, una cursa que va d´una Muntanya Sagrada a una consagrada muntanya que no acaba d´arribar mai. El magnetisme que irradien els pols oposats, el ying i el yang, la claror i la foscor, doncs encén el frontal i vigila!!

A mig camí, entre tanta gent, i coincideixo amb els companys de Sables, perquè ells i no uns altres?? som els escollits??i per fer que??tenim una missió especial??? quina??

Hi ha molts d´altres escollits per les tenebres i el mal rotllo, aquests però estàn tirats per terra, treient la papilla i tot. Budú? maldeojo??, No! I ara! fets merda i esgotats!

El recorregut està maleït, quan puges direcció al cel, és quan més pateixes, però quan baixes cara a l´infern encara pateixes més. Els esperits han suprimit els trossos plans,ON són els trossos plans?? No us sembla extrany? massa coses rares!!

Als avituallaments et donen torradetes de pa amb confitura de colors, d´aquella de fa anys, de 3 colors brillants, jo que pensava que ja no existia, al menys en el nostre món mortal, en d´altres hi ha entrepans i sindria, molta sindria, tot regat amb aigua isotonitzada.....mentre els responsables d´alguns d´aquests apats es foten de cava i birres fins el cul ( no tots, però a alguns també éls hauria fet falta un exorcisme per recordar el seu nom)

És curiós, però com més lluny estic de la muntanya sagrada i més a prop de la consagrada que no arriba, més cansat em sento. Com si em treguéssin les forces, és o no és extrany??


Tot sembla anar en contra, però quan es comença a fer clar ho veig tot una mica més clar (valgui la repugnancia). Això però, ja és normal. Ara tampoc cal que busqueu set peus al gat.

Aleshores és quan arribem a la consagrada muntanya que hem estat buscant tota la nit: el Santuari de Queralt, tants anys final d´aquesta bogeria. Aquest any NO! el malefici no s´acaba aquí, sinó que cap a Berga, com si no en tinguéssim prou.

Aquí és on sóc victima de la furia final dels esdeveniments. Les meves cames, amb els seus muscles, antuvi (??) flexibles i durs, s´han convertit en 2 blocs de formigó durs i rígids, però alensems (????) fràgils i trencadissos. La lluita contra el fate, el sino, és aferrissada, arribaré encara que sigui "por encima de mi cadaver". Els esperits ho volen impedir però arribo, la Meta, tantes hores somniada és devant meu.

Però no tots els maleficis es fonen en l´extasi del triomf, NO!! que us pensaveu!!

Arribem un grup de 5 que som el 9-10-11-12 i 13, tinc un 40% de possibilitats de que em posin com a TOPTEN, un 80% de possibilitats de que no em posin l´últim del grup i només un 20% de que em posin el 13.

Estava escrit!!!

Totes les forces del mal s´ajunten en un últim esforç per conjurar la meva dissort.

SNIFF!!

NOTA D´ULTIMA HORA:

Tot i que en principi em van posar al lloc 13 de la classificació, no sé per quins poders malignes, ara surto al 14. Per tant, res del que vaig escriure serveix per res. Quins collons!!