No havia deixat mai de córrer per voluntat propia. Sempre havia estat condicionat per una lesió.
Ara, com ja vaig dir, com que les sensacions no eren del tot bones, feia un descans voluntari, de dues setmanetes i prou... I PROU???
No acaben de passar mai!!!
Estic desesperat i encara hauria d´esperar fins dijous per complir la condemna integra. Tot i que ja sabem que per bona conducta sempre acaben rebaixant la pena fins i tot als dolents més dolents.
I jo m´he portat tant bé.... Demà podré??? Vaaaaa...
Entrades
3 comentaris:
Estem massa enganxats a això de còrrer....
Jo ho passo fatal si per lesió, viatges, o altra circumstància estic més de 3/4 dies sense sortir...
Que hi farem !
ke tal makina ja queda poc per començar. La cursa de llibia te molt bona pinta, pero el tema de la orientació sembla complicat. El 5 d'octubre la marato de collserola i el 12 a Roda que ja estic inscrit. Estic segur que a la Marato del Coll faries un bon paper (top 10), t'hi apuntes?. Records a les teves primeres seguidores.
Malfieten, doncs imagina´t 2 setmanes sense fer-me mal res... duríssim.
Hola Ignasi, tot i quedant poc encara queden 5 mesos. A Collserola igual vinc però com a entrenament tipus xino-xano, si no no tindria sentit el paron que acabo de fer. Si més no ens veiem a Roda. Records a la familia.
Publica un comentari a l'entrada