Després de tants dies de cursa, de tants km i tant desnivell, el genoll de Xavier Aldekoa ha decidit que la cursa s´havia acabat. Però ell no. Ell i el seu germà han sortit tot i la lesió que el va obligar a acabar l´etapa d´ahir caminant. Avui però, les molèsties s´han multiplicat i el ritme lent els ha portat a arribar a un control fora de temps.Això és acabar " a lo grande", lluitant fins al final i han sigut les normes i no ells els que han decidit aquest final.
Però qui parla de final!!!, ells han fet la Transalpine, la seva Transalpine. Han lluitat, han patit i estic segur que s´enduen un record imborrable d´aquesta experiència.
Només els vull recordar a ells, i a tots els que com ells han hagut de deixar la cursa que l´any vinent els Alps seràn al mateix lloc i hi haurà una altra Transalpine Run . .
Els recomano que tornin, l´acabin i que posin en pràctica el lema "Fidel", que en Xavi ja coneix i que és tant senzill com aixecar el braç energicament com qui fa una butifarra i cridar amb força " Que se jodan!!!!"
.
Llegiu el seu bloc
Entrades
1 comentari:
Ieps, malauradament no puc estar d'acord amb tu, crec que NO hi ha cap cursa que valgui una lesió i a més que aquesta pogui ser greu.
Com que m'agrada tant fer coses, no suporto les lesions.
Una retirada a temps, "quasi" sempre és una victoria.
Salut i ens veiem a Ribas
Publica un comentari a l'entrada