13/10/08

25ª MITJA MARATÓ DE RODA DE TER


Les curses, per als que del córrer ne´m fet una passió, són com la vida mateixa.

M´explico.

Moltes les tries com tries els amics. I les tries perquè tenen alguna cosa que les diferencia i les fa úniques i així les estimes. Com als amics.

Altres són com la familia. Te les imposen. Són allà. I te les pots estimar o no, però et toquen, és inevitable.
.
Jo tinc moltes curses amigues, moltes, però la Mitja Marató de Roda és la meva familia.
Jo sóc de Roda de tota la vida ( o era Roda de Ter??). Sóc d´un poble sense mases encants però que m´estimo com qualsevol estima el seu. Amb les coses bones i les dolentes.
Així doncs, aquesta mitja és la meva ( i la de molts) i no volem que es perdi, tot i que sabem que perilla.
.
Avui no toca parlar de com m´ha anat, de si he patit més o menys ni del temps que he fet (adelanto que ha estat un temps mediocre, però que esperaveu en una cursa de 21 km d´un tio que entrena per fer-ne una de 190 i a més refredat com una sopa) ni de si és una mitja dura, si té un grapat de tobogans i una recta que no s´acaba mai i unes pujades i baixades que et maten les cames.
No.
.
Avui toca parlar de que és la única mitja que ens queda a Osona, que s´ha demostrat que està viva i atreu a molta gent i que és un punt de retrobament social de molts dels corredors de la zona.
.
Aquí aprofitem per saludar-nos, explicar-nos el que no podem dir-nos la resta de l´any, (sobretot parlo per mi que no em prodigo en gaires curses, al menys de les considerades "normals")amb l´Albert,en David, en Manel, Santi, Dani, Berto, Costa, Jep, Ramon, Oscar etc... no acabaria mai .
.
Aqui aprofitem per retrobar gent que havies conegut en un context ben diferent i que han caigut de morros en aquest món com jo, com l´Enric Corder (del Tri na amb ginebra al Tri atló).
.
Aquí aprofitem per que vinguin a dinar a casa aquells amics que sense viure massa lluny (Garraf) com l´Ignasi, la Carme i la Carla , no troben mai el moment, i correr es converteix en l´excusa perfecte.
.
Aquí aprofitem per coneixer cara a cara a gent amb la que mantenim contacte virtual a través del bloc. Ahir vaig coneixer per fi l´Ironxevi, un exemple a seguir, amb 51 maratons a les cames i infinitat de mitjes, de triatlons i altres curses, i a la Trimariona que el grip no la va deixar ser a la sortida però que ens va venir a veure pedalant a l´arribada, i em vaig quedar amb les ganes de saludar a l´Abuelo i altres correcats.
.
Aquí aprofitem per iniciar en aquest vici a gent que estima l´esport però necesitava una empenta i una cursa que fós l´excusa. Ahir és van estrenar com a runners en cursa en Santi , l´Albert i en Marcel . Ahir els vam injectar la primera dosis d´una droga molt dura.
.
Aquí, si us hi fixeu hi passa tota una vida paral·lela a la vida real.
Reunir en uns metres i una estona a tanta gent amb un objectiu tant noble i net com lluitar contra si mateix i el seu propi esforç no es pot perdre.
.
Moltes gracies a tota la gent que treballa durant molts mesos per poder tirar endevant la cursa
.
Ahir celebravem els 25 anys . N´hi desitjo 25 més.... i espero ser-hi.

5 comentaris:

MARTA ha dit...

Doncs si seria una llàstima que es perdés!!! Entre els 30 primers???

Ironxevi ha dit...

Seria una delicia, d'aqui a 25 anys, celebrar el 50 aniversari. Com dius, hi ha curses que tenen un encant especial, i reconeg que aquesta mitja el té.
Sort als entrenaments per el proper repte.

Jaume Tolosa ha dit...

Marta, entre els 30 primers vol dir a la classificació?. La veritat és que no ho he mirat i amb la sopa que portava em vaig comformar acabant-la dignament.

Xevi, gracies pels anims. Sort a tu amb la marato 52 a Orlando

manel bello ha dit...

'Aquí aprofitem per que vinguin a dinar a casa aquells amics que sense viure massa lluny (Garraf) com l´Ignasi, la Carme i la Carla , no troben mai el moment, i correr es converteix en l´excusa perfecte.'

prenc nota i a veure, sense cursa pel mig, us fem una visita i la petem

una abraçada

Jaume Tolosa ha dit...

Ostres Manel,"cuanto tiempo". ja saps que no fa falta cap cursa per venir a dinar a casa.
Petons a la familia i una abraçada per tu.