Si, els deures a mig fer, o aquesta és la sensació que tinc.
Fa quatre dies vaig contar que en quedaven 19 i tot i no ser cap bestiesa de temps, encara es podia considerar com un marge ampli. No me´n he adonat, no he fet gairebé res de remarcable, cap entrenament que es pugui considerar llarg de veritat i ja només en falten 14.
El més fotut del cas és que tinc la sensació que no puc afrontar encara una tirada llarga de veritat (+ de 80 la primera, + de 100 més endevant ) i no per que no la pugui aguantar, d´això ja se´n cuida el cervell, sino per que no és bò fer el salt a aquest entrenament sense una progressió progressiva ( valgui la "repugnància") i minimament lògica.
Aquests últims dies, sense anar més lluny i que no serveixi d´excusa el viatge a Cuba tot i que hi té molt a veure, he acumulat 101 km des del divendres 7 al diumenge 16. És a dir, que en 10 dies he fet menys km dels que em tocava fer en 7, i sense intercalar cap sessió de natació que no sigui banyar-se tranquilament mirant embadalit el fons del mar o els biquinis del voltant de la piscina, ni cap sessió de peses que no sigui el molt conegut " aixecament de vidre en barra fixe ", ni tant sols he fet cap tirada de més de 25 km per Cuba, justament per que feia calor.
-Quins collons i quina excusa, la calor, i me´n vaig a córrer al desert.
-Si però al desert no hi ha tanta humitat.
-Ah!, si es això...
(autodialogo para besugos)
Resumint, que els deures a mig fer i aquests no són dels que es poden fer a última hora depressa i corrent, bé, corrent si, però depressa, el que es diu depressa no entra precisament al vocabulari de l´ultrafons.
Entrades
6 comentaris:
Jaume, si hi ha motivació, que sembla que d'això n'hi ha molta, segur que al final et quadren els números.
Salut !
Gracies Xavier, així ho espero.
Anims Jaume no t'estressis i apreta a tope que segur ens tornaras a donar una altra alegria als que et seguim desde la xarxa!!!!
Sempre ens sembla entrenar menys del que desitgem, però sovint a l'hora de la veritat, a les curses, n'acabem satisfets.
Vinga, que tot just has començat i tens molts dies per endavant
Mª Dolors, gracies pels anims. Des de Sables que et dec una visita. Soc un desastre, però vindré, paraula.
Luigi, si que sol passar això, però també és cert que aquest cop vaig una miqueeeta just. Però com que l´objectiu és acabar, acabarem!!!
Tranquil Jaume, ja em van arribar els records de part teva. Quan vulguis i/o puguis t'espero al Centre Podològic. Aixi et podre felicitar personalment pels teus èxits aconseguits i els que vindran que segur que seran moltissims.
Ànims i a entrenar s'ha dit!!!!!
Publica un comentari a l'entrada