3 dies per marxar cap a Líbia, 6 per la cursa.
A mida que s'acosta el dia de marxar passa el que acostuma a passar sempre que s'acosta el dia de marxar on sigui, es a dir, que el dia continua tenint 24 hores però et dona la impresió que en té moltes menys, o que no les saps rendibilitzar.
No valorarem ara quin és el meu cas, no cal. Senzillament faré un resum ràpid de com està el tema. No és que pensi que una tonteria així pugui ser de l'interès de ningú, però escriure-ho relaxa i als meus nets potser un dia els faci gràcia, qui sap...
La feina va com va, acompanyant la punyetera crisis de la ma, però m'ocupa les hores i a sobre m'absorbeix sobremanera, cosa que fa el que he comentat, que les hores passen volant.
Acabar de comprar les últimes tonteries ocupa un munt de temps, ara aquí, això d'allà, i ja és hora de tancar, però ja es va omplint de creus la llista de coses que m'he d'emportar, i això vol dir que anem bé, que no haurem de correr al final... o si! Segur que alguna cosa em tocarà la pera a l'últim moment, però això també dona emoció a la vida.
Avui en Marc de Diedre m'ha portat tot el liofilitzat i en Sadurní de La Sabateria ja m'ha cosit el velcro a les sabatilles(una feina impecable, com sempre) i entre altres coses ja tinc els fuets, el tub de la lechera, parmesano regiano....
Demà tinc la penúltima sessió amb els cracks (hackers??) del Gps. Ja informaré, però ja m'ha dit per telefon que l'invent rutlla. Portaré al Gps l'última generació de solucions per la navegació.
El "llit del material" ja comença a fer la pinta pre-cursa, això s'acosta...
Entrades
11 comentaris:
Respira ondo y relajate.......
¿Te acuerdas de las lagrimas de Julia? seguro que sí.
Los tuyos te darán alas.
¡¡¡Vas a volver a volar por el desierto.!!!
Un abrazo
Anim i endavant. Per el que em anat comprovant,al teu darrera apart de la familia fantastica que et recolça,i tens un mon d'amics que et donen un soport i una ajuda impresionant,aixo sol ha de fer que et sentis l'home mes afortunat del mon. Sort,moltissima prudencia i a corra fins acabar la cursa.
Una abraçada molt forta de part de tots.
L.i.L.
Quins nervis!!! No?? Seguiré la Libyan Challenge i si la Júlia penja coses al bloc... estaré pendent de com va tot. MOLTA SORT MOLTISSIMA MOLTISSIMA SORT...
UNA ABRAÇADA
Bé Jaumet això ja ho tens a tocar amb la punta dels dits,molta merda com se sol dir abansde l'estrena de una obra teatral,que esperem que sigui una comèdia i t'ho passis d'allò més bé i ho disfrutis i pateixis en la mesura adecuada ni massa ni poc.
Una forta abraçada de'n massa
Josep Massaguer i Bou
Be,Jaume.Per fi ha arribat el moment.Ja he vist com fer.te arribar mails per la web de la cursa.Així ho faré en nóm de la 9.
Molta sort i pensa una mica en nosaltres quan trespassis la llinea d´arribada.
Una abraçada,
Pablo Segura.
Ara si que si!!! Ja només et queda disfrutar-ho!!! Ànims, força i aquella mica de sort que sempre va bé perquè tot acabi de sortir ben rodó!!
Ostres, moltes gràcies a tots. Que bé que m'anirà sentir-me recolzat quan no pugui més!!!
De tot cor, MOLTISSSSIMES GRACIES!!!
Que com van les cagarrines, pensa que allà al desert no hi han gaires arbres per amagarte al darrera ehh. Ens San tret el femer de la casa de pagès del Puigsec huhaveuvist. "chavalot com diuen per aquí al teu blogger molta merdaaaaaa". moixetes al...
P.D. no et descuidis els mitjons blaus que fas molt goig.
Anims Jaume, aixo ja ho tens a tocar. A tope i a correr fort eeeee.
Per cert, ja t'has decidit quines bambes portaras?????????
Moltissima moltissima sort Jaume!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ostres Jaume, tú per TV3 i sense avisar!!
Molt bé el reportatge, fins i tot l'entorn on correm sembla més maco, va que aixó ja ho tens, còrrer, còrrer i ben poc parar.
Endavant i força!!!
Núria
Ramon, que encara que no posis el nom et conec....
Ma Dolors, al final les ascend3.
Nuria, no he avisat perque no sabia quan ho passarien.
Gracies a tots per l'empenta!!!
Publica un comentari a l'entrada