L'entrenament ja va de baixada, però no per això deixa de ser dur.
Aquesta setmana, per diferents motius, no m'han sortit els km ni les sessions que hauria volgut, però la vida m'ha ensenyat que a vegades les coses passen perquè han de passar i si aquesta setmana, tot i que encara em falten 20 dies per marxar, no tocava fer més de 75 km, és que no tocava i possiblement al km 76 m´hauria lesionat.
No és un raonament gens científic però hi ha molts refranys que li donarien un pes o una credibilitat més enllà de la simple tonteria que sembla.
A part dels dies de córrer( els 75 km han sigut en 4 sortides), un dia de gimnàs, 1 de bici estàtica, 1 natació i el dia de l'entrevista que també vaig córrer uns quants km, però no sé quants.
La duresa però, d'aquesta setmana ha estat basicament psicològica. No m'acabo de trobar bé del tot. Suposo que els nervis provocats per una crisi que ens té a tots amb una incertesa terrible i que provoca una aturada bastant greu a tots els sectors, sense excloure el meu, afegit al mal temps que fa i que també el dec notar, més el cansament de les últimes setmanes, i a sobre algun tema, que sense tenir massa importància et recou per dintre i et fa adonar que no pots anar amb bona fè pel món ja que sempre hi ha qui li dona la volta a tot, sumen una quantitat negativa que afecta al meu estat d'anim i evidentment al meu estat físic.
No sé si donar-me uns dies de festa(no a la feina, es clar), o continuar entrenant com si no passes res. Tinc una teoria, tampoc gens ciéntífica, que diu que el cos i la ment es recuperen millor a òsties.
Així serà!!
Entrades
9 comentaris:
de jove feia atletisme, juntament amb hanbol, basquet i tennis, i hi disfrutava molt i molt, A vegades peró anava molt rebé, fer un parell de dies de festa total. Semblava que et faltava quelcom, però al tercer dia, tornaves a recomençar amb molta més força.
Hola Gemma, em sembla molt que hauré de fer servir el teu consell ja que avui m'he llevat molt cansat i amb tot el cos adolorit!
En dec rondar alguna...
¡Animo Jaume! Tampoco te queda casí nada.... Un fuerte abrazo y estaremos seguro en contacto "espiritual"... por cierto, me llevo longaniza...
Jaume, t'entenc i et comprenc, n'hem parlat a vegades, el més dur i el que cansa més, és que estem en tots els fronts, fer feliç a la familia i no descuidar-la, estar per la feina (faltaria més), petits (o grossos) problemes laborals, nervis precursa,...en fi mil coses que son les que ens desgasten, tot i això una abraçada i molts ànims.
Hola Javi, me queda un poquito más que a tí, pero no mucho. Nos echaremos uin cable mutuo por telepatia o algo así.
Yo, esta vez tambien me llevaré longanizas (en plural). De los errores anteriores se aprende, jeje!!
Gracies Ramon pels anims!!!!
ens veiem.
Anims Jaume!!!!!!!!!!!!!!!!
Vinga!!!!!!!! Jaume.descansa un parell de dies i ja veuràs que tot es posa al seu lloc ( ho dic desde el llit amb febre per un refredat que feia temps em perseguia...).
Ja queda poc.Quan estiguis a la sortida serà el millor moment per tu.Podràs gaudir de la feina que has fet.
Una abraçada.
Records de la haima 9.
Pablo
El que ens motiva és anant obrint i descobrint camí, si bé darrera tenim un camí fet que ens pot servir de brúixola. Perquè et desorientis un moment no vol dir que estiguis perdut.
A vegades les coses es veuen més clares si no ens les mirem de tant a prop.
Disculpa el rotllo, però m'ha sortit així
Ma Dolors, gràcies!!
Pablo, recuperat de la febrada que a tu tampoc et sobra el temps d'entrenament per la Cape Epic.
Ahhhh! la haima 9!!!
Luigi, espera que estic intentant entendre el que em vols dir, però avui estic una mica espès i perdut, jeje!!
M'ho miraré de més lluny i amb una nova prespectiva, gracies.
Publica un comentari a l'entrada