8/2/09

NO ANEM BÉ!!

13 dies per la Libyan Challenge.



Si la setmana passada em queixava de que les coses no anaven com haurien d'anar, aquesta no ha millorat gens.
Els entrenaments no rutllen, no em trobo cómode ni a ritmes lents, ni a ritmes "alts", ejem!!
Els problemes extra esportius continuen i no ajuden gens a centrar-me.
La motivació que hauria de tenir a dues setmanes de marxar hauria de ser la que tinc multiplicada per 10 com a mínim, ja que recordo com em sentia fa menys d'un any, quan a dues setmanes del Sables estava eufòric, motivat, nerviós, pendent, i monotemàtic, molt monotemàtic.
Aquesta setmana, per acabar-ho d'arrodonir, m'ha començat a molestar un genoll, el meu estimat genoll dret que tantes vegades m'ha donat pel sac torna a la càrrega. Això ha fet que, per precaució, la meva setmana hagi sigut de sols 61km en 4 sessions molt lentes, amb molta precaució i menjant-me el tarro a cada pas.
Avui, després de que el divendres vaig fer 40 minuts corrent i vaig haver d'acabar nedant per fer alguna cosa sense dolor, i de descansar ahir- bé, descansar de córrer ja que vaig fer 40 min d'estàtica- avui he optat per provar de córrer a la platja, ja que sense impacte tenia l'esperança d'anar millor.
En realitat ha estat així, ja que he pogut fer 2 hores, lentes, però que ja és el que em va bé, i el dolor que al principi era persistent s'ha mantingut latent però tolerable. Un dia preciós per córrer a la platja, amb un sol magnífic i un ventet que no et deixava suar sense tenir fred en cap moment.
Després un bon dinar, que tocava celebrar el Sant de l'Eli i l'aniversari de la Cris(37....), i on el Rafa, un bon mag, m'ha ensenyat a levitar. No és conya!
Ara a fer bondat. A veure com evoluciona aquest tema, i a veure si m'entren els nervis d'una punyetera vegada i començo a fer-me a la idea que estic a 13 dies de marxar cap a Líbia per afrontar la bogeria més gran que he afrontat mai... de moment.

10 comentaris:

Javi Subias ha dit...

Suerte para ti tambien. Yo ya me voy. Un abrazo compañero

dani i marta ha dit...

Ànims Jaume!!! Que això ja ho tens aquí a tocar!!! Segur que a la que trepitgis la sorra del desert se te'n van tots els mals de caps i molèsties del genoll. Com diuen aquí a la Xina: 加油!!!!! (Jia you!!!) que vindria a voler dir: Gasolina!!!

Ramon ha dit...

Això encara que no t'ho sembli, ja son nervis, nerviosisme pre-cursa, encara que no t'ho sembli, dubtes, mala lluna, mal aquí, mal allà, estic prou bé?,....M'equivoco? No sé perquè però aquets sintomes em son coneguts.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Pensem,que els problemes extra esportius,els has de deixar a segon terme,are en tens i quan tornis encara en tindras,(no sacaben mai),aixi que per favor si vols fer la cursa concentret a ella, pensa amb tú, que et trovis bé i que puguis tornar euforic com vares tornar per els Sables, encara que no et vaigi tant bé,es igual,pero que tornis a casa teva tal i com are estás.
Moltissima sort.
l.i.l.

Oriol ha dit...

Molts anims i molta sort.

MaDolors Puigsech ha dit...

Jaume molts d'anims, segur que no es res, pura tensió

Jaume Tolosa ha dit...

Moltes gracies a tots pels ànims, de veritat que em fan falta i em van bé. Segur que és una tonteria passatgera...però ha de passar!

Luigi ha dit...

Hola Jaume,

Llegint l'entrada resulta que he acabat pensant el mateix que en Ramon. El cuquet treballa per dins i aquesta teva "inseguretat" jo la trobo normal, i fins i tot, plausible. T'estàs preparant, i a tots nivells.

De fet, de la preparació física gairebé ja no t'has de preocupar, doncs ja la tens ben bé feta. Han estat moltes setmanes que hem pogut seguir les teves peripècies: les 6 hores de Can Dragó (que prudentment van ser 3), els 100 (menys un) kms al Moianès, la volta pel Montseny, els cent-i-picu kms setmanals, els passejos per la platja, etc. etc. etc. (que només tu saps) Em sap greu no haver pogut compartir més kms junts. Hi haurà temps per tot.

I a 13 dies de marxar jo em preocuparia per afinar altres aspectes, ser primmirat amb el material, cuidar l'alimentació, la cura dels peus, evitar algun inoportú refredat, relaxar-se una mica, només una mica... No sé, gaudir de la pre-competició.

No deixa de ser un joc i com a tal, ens ho hem de passar bé. El desert ja et posarà la pressió allà mateix...

Una abraçada

Bufal VORAÇ ha dit...

Estic d'acord amb algún company que ha dit que són nervis.
Se'n podria dir "estrés precompetició" potser? Segurament.
Vas a fer Libyan Challenge, que vols?
Salut i potes!

Jaume Tolosa ha dit...

Lluís, que bé que ho expliques!! Suposo que si que deu ser normal tot plegat, però no m'hi havia trobat mai i m'agafa de sorpresa.

Búfal, gracies