29/4/09

COSTA BRAVA XTREM, DE BLANES A TOSSA

Arriba, com sempre arriba, el dia D.

Abans de les 2 del migdia ja estic passant verificació del material. Després d'aparcar el cotxe, als voltants de la sortida em trobo, asseguts al bar (però fent el cafè i prou) en Paco Robles, Massa, Yves, Xesc i Jaume Terés, Albert, i un munt de gent més que està preparada per començar la cursa.

Per mi i per molts, el pessigolleig pre-cursa ja està superat, i més quan anem a disfrutar sense pressió, però en l'ambient general es respira el nerviosisme del que, tot i que no és la primera vegada que s'enfronta a una cursa, potser si que és la seva primera de muntanya després d'haver fet alguna San Silvestre i poca cosa més i ara tenen per devant 25km amb molt de desnivell, o per molts, asseguraria que per la majoria de la Challenge, és la seva primera experiència per etapes. És maco aquest ambient tens i distès alhora.
Saludem al Jordi i al Francesc de Temps d'Aventura, amb els que vaig estar precisament dimecres passat, i que avui i demà seràn els nostres "àngels de la guarda", ja que ens els anirem trobant al llarg del recorregut, sempre amb la càmera a coll, un somriure a la cara i unes paraules d'ànim per a tots. Bona gent.
A les 3 "briefing", on un Xavi Marina emocionat, ens explica que aquesta cursa és la culminació d'un somni que ha portat dins durant molt de temps. Quin somni, poder realitzar un somni!
I finalment sortida.
Primer de tot xino-xano anar fent, que ens han promès duresa i això passa factura. Com sempre, jo a la meva, sense casar-me amb ningu, una estona amb en Xesc, molta estona amb el Xavi i un grup de 5 o 6, i finalment, com m'agrada, els últims 10 km tot solet, al meu aire, i gaudint d'unes vistes espectaculars i patint unes pujades i baixades verticals brutals.


Ara, quatre dies després, intento fer memòria de tota l'etapa i m'adono que no la recordo, o la recordo molt vagament, una pujada per aquí, una cova per allà, corriols, puja i baixa, cops de cul, mar, platja, sorra, pins i pedres.

O l'edat em fa perdre la memòria o senzillament em vaig abstreure de tal manera, que sols puc dir que vaig disfrutar com un nen, i que entrar a Tossa per darrera del Castell és un regal, quan portes 24km que t'han costat 2:40. Quasi res!!

Llavors, ja només un últim km pel passeig, davant del mar.

2 comentaris:

Xesc ha dit...

Ep Juame, felicitats per la cursa tot i que les classificacions han sigut una mica d´anar per casa. M´han dit que el ultim dia vas volar i una mica mes no pares fins minim Narbonne...je,je. Salut crack.

Xesc

Jaume Tolosa ha dit...

Gracies Xesc, si que va anar bé, si... però sobre lo d'acabar a Narbonne... no donis idees que acabarem malament!!!