30/4/09

COSTA BRAVA XTREM, ST.FELIU-TAMARIU

Després d'una etapa dura com la que acabavem de fer, podries somniar amb un bon hotel, amb spa si pot ser per poder-te relaxar, i després un bon sopar amb bona companyia. Doncs tal dit tal fet. Hotel amb aquestes característiques i sopar amb tot el grup. Després passi de fotos del dia i a dormir, que l'endemà a les 6, peus a terra i tornem-hi.

Amb el Josep Massaguer "Massa" ja havia compartit sortides d'entrenament, km de dia, km de nit, cafès, coca coles i arrossets, ja només faltava compartir habitació. Espero que no ronqui, però de fet tant me fa, ja que a ràpid agafant el son no hi ha qui em guanyi. Si de cas, pel seu bé, espero que jo no ronqui. Crec que no.
A l'esmorçar de l'endemà comparteixo taula amb un mític de les curses de fons i de muntanya, el madrileny Antonio Abad, "Cañoroto" i la Xaro. De Madrid, però bona gent, jeje.

Bus i cap a sant Feliu de Guixols.


Només d'arribar una forta abraçada amb en salvador Ribot, company de Sables, i que tot i la proximitat geogràfica, feia un any que no veia. Prendrà part a aquesta 2ª etapa de la CBXR, tot i no estar inscrit, però amb ganes de fer-me costat, a mi i a un munt de gent que coneix, pel fet de ser d'allà mateix.

Sortida, escales dretes com una paret, i ull, que queden un munt de km. Paciència.

Paciència? i un culló de mico. M'enganxo als que seràn els guanyadors de la cursa, dos osonencs que duen un ritme psicòpata, l'Armand i el Gabriel Crosas i un grupet de 2 o 3 més. Al cap d'una estona m'adono que aquella cursa no va amb mi, que jo sóc més diesel i aquell ritme em pot acabar passant factura, i els deixo anar mica en mica. Molta culpa també la té el genoll dret que ja fa dies que em molesta i aquests desnivells (els d'ahir sobretot) no li han anat gaire bé i ara es queixa.
Passo Platja d'Aro a pocs metres d'aquests, i abans d'arribar a Calonge, m'ajunto amb el que serà la meva parella de ball durant molts km, el Josep Pera. Anem tirant, xerrant, explicant-nos les vides, i els nostres mals, coses de corredors! Una secta amb els nostres propis problemes i les mateixes averies.Passat Palamós ens atrapa un grupet, i ens hi afegim. Anem fent un estira i arronsa tots plegats, però el grup es manté km rera km.

Les vistes i els racons continuen sent excepcionals. Arribar a Calella té un encant especial. a part de la bellesa del poble i l'entorn, fa estona que ´m'he quedat sense aigua i necessito repostar. A l'avituallament em trobo, per enèssima vegada amb els amics de Tv3. Omplo aigua, menjo trossets de donuts, fruita, em trec la sorra dels peus i tornem-hi.

Ja fa estona que tot el camí és nou per a mí. Arribar a Llafranc, un plaer només trencat per la noticia de que hem de pujar al Far de Sant Sebastià per asfalt i baixar per l'altra costat per arribar a Tamariu, aquest cop per caminets.

Ens acostavem a les 4 hores i anavem discutint si les veuriem caure, o arribariem abans. Hi havia opinions de tota mena, però cada minut que queia, amb els desnivells que ens trobavem, veiem més difícil poder-ho aconseguir.

Quan ja oloravem l'arribada, amb el grupet ben compacte, i just devien faltar 1 o 2 km ens atrapa com un llamp un de Saragossa, i això fa mal. Encara que no vagis a competir, quan falta tant poc, que et foti un que no has vist en tot el dia et fa sortir la vena competitiva i tots vam canviar el pas, però el cansament va fer mal a tot el grup i els vam acabar deixant. Jo, que em trobava bé i molt cómode em vaig enganxar darrera el "maño" i després de fer un darrer km de vèrtic, varem entrar com dos llamps a la platja de Tamariu amb 3:59, i al lloc 6 i 7 de la classificació.

Ja en tenim una altra al sac.


Al cap d'un moment arribava la resta del grupet i ho varem celebrar bevent-nos un iso-tònic amb l'aigua del Mediterrani fins més amunt dels genolls. Amb alguna onada, l'aigua va arribar fins i tot al termostat!!

4 comentaris:

samy4 ha dit...

Hola jaume,envidia me das de haber realizado esa bonita prueba con gente impresionante,a la cual tengo el gusto de conocer,a ver si el Xabi lo repite el año que viene y mos podemos acercar.
Te agradezco los animos,y para mi es un alegria que gente como tu lea mis historias.
Te segui en Lybia y realmente me impresionantes,fuistes tema de conversacion en nuestras tertulias de la transgrancanaria con artigas,paco,massa etc.
Espero tu proxima aventura,la nuestra Euskal Trail en parejas,para luego la Swisse Jura Marathon,pasando en medio por los pirineos para hacer Cap de Rec y posiblemente algo en Cavalls.
Salu2
Agur

samy4 ha dit...

Hola jaume,envidia me das de haber realizado esa bonita prueba con gente impresionante,a la cual tengo el gusto de conocer,a ver si el Xabi lo repite el año que viene y mos podemos acercar.
Te agradezco los animos,y para mi es un alegria que gente como tu lea mis historias.
Te segui en Lybia y realmente me impresionantes,fuistes tema de conversacion en nuestras tertulias de la transgrancanaria con artigas,paco,massa etc.
Espero tu proxima aventura,la nuestra Euskal Trail en parejas,para luego la Swisse Jura Marathon,pasando en medio por los pirineos para hacer Cap de Rec y posiblemente algo en Cavalls.
Salu2
Agur

Luigi ha dit...

De Charo tinc un record inesborrable, quan ara fa dos anys a la primera Zegama jo hi era mentalment out i estava acabat, i ella em va donar conversa i animar. Al final vaig acabar. Fins ara, la cursa més difícil de la meva vida. Gran, molt gran corredora.

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Samy, de verdad que me gustaria mucho coincidir contigo en alguna carrerita!!

Hola Lluís, tens tota la raó!!