3/5/09

COSTA BRAVA XTREM, PORT DE LA SELVA-PORTBOU

Quan s'organitza una prova de l'envergadura d'aquesta per primera vegada, el normal seria que hi haguessin molts errors. No hi han sigut. Continuu dient que les ganes i la il·lusió que hi van posar des de Tahoo Team i tota la familia Marina van fer que tot es solucionés abans gairebé de passar.


Possiblement al final de la segona etapa hi va haver, per mi, l'única errada una miqueta important. Jo vaig acabar abans de la 1 del migdia, i com que havia d'esperar a que s'omplís un bus per anar cap a Roses, vaig tenir més d'una hora d'espera amb un avituallament ple, però només de donuts i kit-kats. Vaig dubtar d'anar a menjar a algun restaurant, però vaig pensar que a l'hotel o als voltants, podria menjar alguna cosa, dutxat i amb tota la colla. Quan vam arribar a l'hotel, prop de les 4 de la tarda, i després de dutxar-nos ens van dir que no ens podien fer ni un entrepà, i com que estavem lluny de la ciutat, no teniem cap alternativa. Al final ens van baixar amb bus i "dinàvem" un entrepà gairebé a les 7. El sopar era a partir de les 8, però la gana és la gana i no us imagineu com apretava...

Al final vàrem sopar a les nou, que també li vam fer mal, acompanyat del Massa i la colla de Madrid, Caño, Goyo, Xaro i Bea, i envoltats a les altres taules de la resta del grup, és clar.

Mentre sopavem ens van notificar que degut a la pluja, que ja començava a caure, i per motius de seguretat als penyasegats, l'etapa de l'endemà quedaria retallada, de 80 a 28km per l'xtrem i de 40 a 20km per a la Challenge. Una llàstima. Ens perderem Cadaqués i el Cap de Creus, però hem de confiar que és el millor, i és molt normal que una organització no vulgui prendre riscos quan té al seu càrrec tanta gent i de tots nivells.

També vàren aprofitar aquell vespre per donar medalles i diplomes, així a l'endemà la gent de fora podrà anar marxant sense esperar la cerimonia pertinent. Un per un, i segons ordre d'inscripció, i per tant de dorsal, vàrem passar a recollir el que se suposa que l'endemà ens guanyariem,. Molts aplaudiments, molt bon rotllo, molt bon ambient.

L'endemà, esmorçar i cap al Port de la Selva. Abans de la sortida foto de grup i som-hi.
La presència d'un càmera a 50m fa que el Caño surti disparat. Passarà a la posteritat i als llibres d'historia com el 1er classificat dels primers 50 metres de la 3ª etapa, i la resta passarem la resta del dia amb mal de coll dels crits d'ànim que li vàrem dedicar!!
Un cop tothom situat al seu lloc, i es que curiosament s'acaba formant cada dia més o menys el mateix grup, és hora de tornar a disfrutar de la Costa Brava, ara en el seu màxim exponent, i fent honor al nom. Dia gris, vent, onades emprenyades, pluja, puja i baixa, sorra, pedres i pobles de pescadors. Brava.
Veig com s'escapen altra cop els dos osonencs, aquest cop acompanyats d'Esteban "Bulderban". Nosaltres, a un bon ritme, però a la nostra. Les cales es succeeixen, els corriols les ajunten passant per uns paissatges que la grisor del dia, acompanyat de la fina pluja que cau, els fa semblar feréstecs i agresius. Això és la Costa Brava. M'encanta!
La sorpresa la tinc quan arribo al control de pas de Colera. Anem primers. De moment em sembla que ens prenen el pel. Però no, els tres escapats no han arribat. S'ha acabat la pau. La pressió s'apodera de la meva ment i la competitivitat torna a sortir a flor de pell. Tal com ens ho diuen ja arriba l'Esteban. S'han perdut en un tram. Amb el mosqueig que povoca fer un tros de més i perdre el cap de la cursa, surt llançat muntanya amunt. Jo darrera d'ell. Deuen faltar 7 o 8 km, i dintre meu penso que avui toca arribar primer. O això, o almenys haurà de suar.
Comencem a pujar la muntanya, i les pulsacions pujen amb la mateixa proporció del desnivell que té aquesta. És igual. Em vé al cap la Marató de Genk, o els últims km de Libia, on la motivació converteix el cansament en força renovada.

Al cap d'un moment ja ens atrapen el Gabriel i l'Armand, i tots quatre apretem les dents pujant, ens llencem a sac als plans i ens juguem els turmells baixant, bé, ells es veuen molt segurs baixant, jo ja sé que és la meva pitjor arma, però avui no em puc permetre que s'escapin.
Finalment Portbou. Sé segur que si haguessin volgut jo no hauria tingut res a pelar. Jo no tinc el punt de velocitat que tenen ells, tots especialistes en curses de muntanya "curtes"i jo un diesel que l'última vegada que va fer un sprint... no ho recordo. Però no, varem entrar a Portbou tots junts, varem arribar vora el mar tots junts, i davant de l'arc d'arribada varem agafar-nos les mans i les varem aixecar, TOTS JUNTS!!!
Allà, les meves nenes, juntament amb la Teresa i en Joan, uns Rodencs de Colera!

4 comentaris:

emonje ha dit...

No veas el hermanito de Osona...ayer hizo segundo en Ripoll por detrás de Toti Bes. esta claro que alguien frenó el día de Portbou para entrar "tots plegats" y no fui yo... Vaya agonía los 22 kms de ayer.
Esteban, road to UF

Jaume Tolosa ha dit...

Vaya, vaya con las bestias que tenemos en esta zona!!!

Road to UF, jeje! United Fingdom??

xavi marina ha dit...

Molt bona crónica!!

l'any vinent no faltarà res per menjar, t'ho prometo!!

molta força campió i ens tornem a veure!!

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Xavi,

veient com ha anat aquest any, estic segur que l'any vinent serà de lo milloret en organització de curses, i de lo milloret en paissatge i recorregut.

Ho he posat a la crònica, ja que penso que si només dius les coses bones de qualsevol cosa, perden valor i objectivitat. Si ho dius tot, lo bo i lo no tant bo, o a vegades dolent, el que és bò es revaloritza.

Continueu amb la mateixa empenta!!!

Ah, i sort a Namibia!