AIXÒ I ALLÒ I EL DE MÉS ENLLÀ

Fa uns quinze dies que no publico res al bloc, i no és pas que no tingui res a dir. Bé, potser si que no tinc res a dir, almenys que sigui interessant. O potser no tinc temps. o una barreja de diferents factors.

Ara però, he de fer temps fins a quarts d'onze, que he d'anar a buscar la meva filla gran, la Júlia (avui és el seu sant) al camp de futbol. Avui no juga ella, ahir les van eliminar després de fer una lligueta poc regular però molt respectable tenint en comte que no havien jugat mai a futbol. Avui juguen els "nens" i els toca fer d'espectadores. No m'hi ha volgut, jeje.

Així doncs, tinc una horeta per fer un resum d'aquests últims dies.

El dimarts després de la Nuria-Queralt-Berga vaig agafar una passa d'aquelles de la panxa i em vaig estar tota la setmana buidant-me per dalt i per baix (ecssss) i vaig arribar al cap de setmana tant dèbil que el pes de la roba no em deixava aixecar. Una setmana sense córrer.

El dissabte, aprofitant el meu enfonsament físic, i just després d'assabentar-me per el 9tv que a Muntanya de Llibres havien convocat un concurs literari eròtic de narracions curtes(maxim 4 pàgines de lletra verdana cos 10 i 1,5 interlineat) que havia de tenir relació amb la montanya o els viatge, vaig començar a rumiar i vaig acabar escribint un relat erótico-muntanyenc que em vaig pulir entre aquella tarda i el diumenge al matí.

Després de passar per la ITV, és a dir, revisió i aprovació de la Marta i l'Eli, el vaig deixar reposar fins dilluns, que m'el vaig tornar a llegir i com que no estava del tot malament vaig decidir presentar-lo, esperonat pels 400 euros de premi. Evidentment sota pseudònim, que no revelaré sota cap concepte, a no ser que ho facin des del concurs.

El divendres 24 sabrem el veredicte, però ja adelanto que res de res ja que s'hi han presentat 47 relats, alguns de moltissima qualitat (m'ho ha xivat un ocellet), i no és el cas del meu, suposo. Ja es veurà.

El dimecres, que ja em trobava millor vaig anar al gimnàs per començar a posar-me en marxa, però les sensacions no van ser bones. El dijous al vespre a córrer tranqil amb en Pep en Ramon i en Toni, caminant molts cops i amb mal rotllo general, no amb ells sino amb les meves sensacions físiques, i el divendres la putadeta que tant feia que no em visitava i que un dia o altra havia de tornar. La lesió. Vaig acabar caminant per culpa del genoll, i tot i que ja tenia bastant clar de què anava, després de visitar en Marc Codina, el meu fisio, ja sé oficialment que el cartíleg, ara del genoll esquerra, em tindra parat uns quants dies.

Espero que no molts, ja que avui ja m'enfilo per les parets (és un dir), i el que em queda...

Ui, dos quarts d'onze, ara torno!