20/9/09

EL MARROC NO ÉS NOMÉS PER CÓRRER

Aquesta setmana passada he estat al Marroc amb la meva familia, i he descobert que per anar-hi no fa falta córrer hores i hores per la sorra, ni fa falta menjar malament a base de barretes i liofilitzats, ni tampoc dormir a terra bruts i podrits. No. Es pot anar al Marroc com un senyor, dormir en Riads i Kasbashs fantàstics, menjar a base de cous cous i tajins boníssims i gaudir d'un país meravellos i ple de contrastos al costat de casa, tant sols a 2 hores de vol. A més, gràcies als amics de Ryanair, aquest vol ha passat a ser una despesa tonta.
Acompanyats per la Saba a Fes i a partir d'aquí en tot moment per en MohaJapon, patró del país Bereber i lider indiscutible del desert marroquí, i del seu 4x4 hem descobert les gorgues del Todra, del Dades, la ruta de les mil Kashbas, Ait Benahdou, N,kob, la vall del Draa, etc, etc, i com no, l'erg Chebbi, el seu desert al costat del poble on va neixer, Merzouga, una de les meravelles de la natura que cal coneixer.
Hem conegut un Marroc amable, atent i ple de contrastos. Són amables i punyeteros, llestos com la fam i si poden t'enreden. Forma part del tracte.

Hem conegut un Marroc a vegades brut, a vegades net, a vegades meravellós, majestuós, però sempre diferent, molt diferent de la nostra Europa. No dic millor ni pitjor, diferent, i això ha fet que les vacances hagin estat aprofitades i disfrutades.
Hem conegut un Marroc en ple Ramadan, amb tot l'encant que això pot suposar i amb tots els inconvenients que ens ha suposat. Un pais ajagut tot el dia per tolerar tant bé com es pugui la gana i la sed. No entraré a valorar que en penso, però crec que Déu, sigui quin sigui, deu valorar les persones per com tracten les altres persones, no crec que les valori per si resen deu cops al dia o si es martiritzen o si passen una gana i una sed insoportables en dies de calor. No vol dir que no haguem estat ben atesos, normalment l'amabilitat amb que ens ha rebut tothom i el servei que ens han donat ha estat d'un 10, parlo només de moments concrets i de la impresió general del pais, un pais que necesita anar endevant i que la religió mateixa li posa pals a les rodes. Crec que els falten un parell de generacions, o potser més per adonar-se de moltes coses...
Un Marroc que ens ha fet coincidir a tots en una cosa: Tornarem, segur! i tornarem a contractar en Moha, seguríssim!!

6 comentaris:

ser13gio ha dit...

Grandes palabras.

Esperemos que avancen a su ritmo, pero que siempre avancen hacia adelante. Yo también guardo un buen recuerdo de unas cortas vacaciones no deportivas por allí, merece la pena que les dejemos unos euretes y que progresen como país, a ser posible sin radicalismos de ningún tipo.

Y ahora... ¡a currar!
s

Jaume Tolosa ha dit...

A currar, a currar...para poder marcharme otro dia otra vez!!!

Ramon ha dit...

S'havia que t'agradaria i a la familia també oi?
A veure si ens veiem un matí per estirar les cames que haviat podrem fer la Rupit/Taradell, oi?
Records

Jaume Tolosa ha dit...

Molt ens va agradar Ramon, molt!
Estirar les cames el dia que vulguis. Ens truquem!

Anònim ha dit...

Jaume,
Confesa.Quants dies vas sortir a correr? Tots?? jeje..
Pablo.

Jaume Tolosa ha dit...

Pablo, tu creus que jo vaig aprofitar per córrer pel desert? Amb tanta sorra que se't fica a les sabates? Que va!