MARATÓ DE MUNTANYA EME DEL VOLTREGANÈS

Diumenge passat es va fer la 1ª edició de la Marató de muntanya EME del voltreganès.

Sóc poc propens a fer gaires curses durant l'any, vaja, exceptuant la mitja de Roda, dubto que se'm vegi en cap altra si no és per algun motiu molt concret com va ser el cas de diumenge passat, que vaig acompanyar a un amic andorrà, en Josep Cancelos, en el seu debut en marató. Si, he dit en marató i no en marató de muntanya, i es que el "molt animal" es va saltar el típic protocol de fer una marató convencional abans de fer el salt a la muntanya i el típic protocol de fer una mitja de muntanya abans de fer el salt a la marató. Però els corredors ja les tenim aquestes coses...

Però anem a la cursa. Matí fresc, molt fresc. Fins i tot ratllant el fred, però que ens varem fer passar de seguida que varem començar a enfilar cap a Sant Martí Xic i ens va començar a tocar el sol, que després d'una setmana de pluges agraíem de tot cor. Ja de bon principi el seny ens va fer quedar enrere i assegurar que en Josep s'endugués unes bones sensacions de la distància i no pas un record agònic i d'haver patit en lloc d'haver disfrutat, i es que la muntanya te això, que la competitivitat pot quedar en un segon pla i aprofitar per gaudir d'unes vistes precioses i un recorregut formidable.

La cursa, molt i molt ben marcada ( alguns trossos excessivament ben marcada) va anar passant amb tranquil·litat, control a control, km a km i com no,pujada a pujada , i en Josep, tot i que cada cop acusava més els km a les cames, aguantava el tipus amb molta categoria i suposo que el fet d'anar xerrant i distraient el cansament l'ajudava a anar avançant i com qui diu sense adonar-nos-en, amb poques empentes varem ser de tornada a Sant Hipòlit on ara ens esperaven les respectives famílies. Aquest cop la classificació el de menys. Prova superada i amb gana per anar a fer tots junts un bon dinar.

Com que soc partidari de dir el bo i no tant bo de les curses, cal dir que després de reconèixer que és de les curses millor marcades que he fet mai i amb uns avituallaments molt i molt dignes, amb una sensació de cursa entre família i sentint-nos molt bes tractats, també he de dir que no estava gens ben mesurada. A mida que anàvem veient cartells anunciant els km, veiem que cada cop diferien més del que marcava el nostre gps (tots dos en portàvem), i al final en lloc de 42'195 en varem fer 38'100. Així doncs, queda el dubte de si puc incloure-la a la llista de les meves maratons. Fa uns anys enrere aquest problema no hi hauria estat. 42 km al sac. Però avui en dia la tecnologia al canell ens dóna massa informació. El que no entenc és perquè no utilitzen aquesta informació per mesurar-la i marcar-la. L'any vinent estic segur que ho milloraran, i es que a la primera edició de qualsevol cosa se li ha de donar un marge de confiança. Aquest cop els hi donarem un marge d'uns 4 km.