Amb aquest post tanco (crec) el que ha estat aquesta cursa de la que tant bons records m'he endut. Vaig patir? segur que si. Però el cervell, ja se sap, te una memòria molt selectiva i només et permet guardar per sempre els bons records, els que fan que el que fas realment valgui la pena...i els que, de tant bons, et "castiguen" a tornar-hi!!!
Aprofitar per donar de nou les gracies a tothom que m'ha ajudat, des de Solgironès que sempre confia en mi i em dona absoluta llibertat per triar on passejaré la seva samarreta, fins a la família que tants quilos de paciència gasta amb mi, a la gent de carrosseries Tolosa que em cobreix les espatlles mentre sóc fora, a la premsa i la tele que parla de mi i ajuda a que qui corre es senti important i qui paga es senti recompensat i a tots els amics, i quan dic tots vull dir tots.
Així doncs, i sense allargar-me més del compte, aquest article tanca una etapa i com no, n'obra una altra. Espero trobar motivació i temps per seguir publicant al bloc tot el que aviat em vindrà a sobre. No és cap secret, tots els que passeu per aquí regularment ja ho sabeu, però res és cert fins que es fa oficial. O sigui, que fins que no ho digui en veu alta, els entrenaments que faig són només per sentir-me viu i el proper mes d'octubre no tindrà res d'especial per a mi, serà un octubre com qualsevol altre...o no?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada