JUNGLE MARATHON ACABADA, ARA TOCA ESCRIURE.

Si senyor, tant que semblava que havia de costar de passar, la Jungle Marathon ja és història. L'he acabada, l'hem acabada i amb nota alta. Ara toca escriure tot el que he viscut, que és molt. Que intensos han estat aquests dies. Com un any concentrat en uns quants dies, una setmanes amb vida pròpia, a fondo!

Cada dia, acabada l'etapa, jo prenia una bona estona del descans necessari per escriure un mail explicant, molt per sobre i sense entrar a valorar aspectes subjectius, el que havia estat l'etapa del dia. L'enviava a la meva filla i ella tenia una llista de reenviament i l'havia de penjar al bloc. Deixant de banda que la organització ens va fotre les peles per a aquest servei (45€ per 10 mails) i que no va servir per gairebé res ja que a casa no els varen rebre tots fins a dos dies abans d'acabar, però aquest és un tema en el qual no vull aprofundir, al menys de moment. A on volia anar, es que en més d'un mail vaig prometre que un cop acabada la cursa, sense presses, faria una crònica explicant tot el que a mi ha estat aquesta experiència.

Ara estic fent aquest esborrany i recopilant dades que no vull que es perdin dins el magatzem de la memòria i que el pas del temps no canvii la percepció d'aquestes dades que són en si mateixes els fets matemàtics, com el temps empleat a cada etapa, els litres d'aigua beguts, els cops que em vaig torçar el turmell, les mossegades de formigues...i que com he dit són dades que per res han de canviar. El que si que ajuda i molt deixant passar uns dies és en fer una redacció sentida dels fets, mirar-ho tot des d'una perspectiva del temps ajuda a que la calentura del moment no et faci caure en triomfalismes ni pessimismes ni en cap dels "ismes" que es poden clavar dins el cervell i capgirar alguns elements. Només el pas dels dies i la perspectiva que això et proporciona et pot permetre fer una redacció pausada i sincera i amb tots els elements que bullen dins el meu cap una mica ordenats.

Home, vols dir que això és cert del tot? dirà algú. Potser no, potser escriure en calent és millor. Potser si. Potser no. No ho se, però com que vaig de cul i necessito aquest temps per posar al dia moltes coses, sobretot de feina, em prenc aquesta llicència i em deixo algun dia, tants pocs com pugui, per explicar-vos el que he viscut aquestes últimes setmanes, que ha estat molt intens, molt!

Així doncs, aquí assegut a la platja d'Ipanema, a Rio do Janeiro, deixeu-me que m'acabi la cervesa mentre acabo aquest esborrany. Quan arribi a casa ho passaré en net i ho publicaré. Mica en mica aniré escrivint la resta.

No se si us agradarà. Seré sincer, és tot el que puc prometre.

Jaume Tolosa, platja d'Ipanema, 19 d'octubre de 2010