15/1/11

AMB EL CUL A L'AIRE

No era cap secret ja que al meu voltant tothom ho sabia, però no ho havia publicat ja que encara no estava oficialment inscrit, però del 26 al 31 de març havia de córrer la Rock&Ice Ultra, una cursa de 225 km per la zona de Yellowknife, al Canada, a -30ºC, en autosuficiència i estirant un trineu amb el necessari per viure durant la cursa. Després de deserts de sorra i la selva amazònica em motivava molt el canvi de xip al fred.

Gairebé tot lligat, gairebé tot apunt, però l'organitzador no em responia els mails que jo li enviava on li demanava que m'aclarís un punt que no quedava clar a la web. Finalment vaig decidir trucar-lo per telèfon i la seva resposta va ser tant senzilla com "es que anul·larem la cursa". Ja l'any passat, que ja me l'havia mirada, la van anular amb l'excusa de la crisi. Val. S'accepta. Però si decideixes tornar-la a arrancar has d'estar convençut de tirar-la endavant, ja que molta gent, jo inclòs, quan decideixen invertir euros, vacances i entrenaments en una cursa d'aquesta magnitud ho fan seriosament i no es mereixen que a dos mesos de la cursa et diguin que, ups, ho sentim però l'anul·lem. I si ja hagués comprat molt de material? De que em serviria a mi una jaqueta per -30º? Per anar a Palamós? I unes sabatilles no se com? Per ballar claqué? I si ja hagués comprat el bitllet d'avió? I si mil coses més? Hi havia molts europeus oficialment inscrits que potser s'han trobat amb això.
Ara publiquen a la web el que jo ja sabia, cursa anul·lada. Diuen que tornaran tots els $ de la inscripció, íntegrament. Només faltaria!

Ara ja no sóc a temps d'inscriure'm ni de preparar la Libyan Challenge (falta un mes) on hi haurà molts amics i que hauria estat la opció triada si no hagués apostat per anar a passar fred. Segurament tampoc sóc a temps d'inscriure'm pel Marathon des Sables, on també hi corren molts amics i on vaig deixar molt marge de millora a la classificació, i això també motiva.
Que faig? On vaig? Ai las! Quin desesperu!!!!
El que dic. Amb el cul a l'aire...i amb aquest fred.

4 comentaris:

JAUME TERES Y XESC TERES ha dit...

Jaume pots anar amb el meu germà Australia atravesar l'Outback , jo no hi vaig pel teme económic que si no ja hi seria.
Hi ha una cursa que em té el cor robta per quant sigui "gran", ara encara soc un crio.La Iditarot a Alaska, 1800 non-stop com vulguis, esquis de fons, raketes, btt, el que guanya ho fà amb bambes, Robertto Guidoni.
Turai que tens el sponsor i pots triar.

Una abraçada.jaume

Jaume Tolosa ha dit...

Ja hi penso ja amb en Xesc...també n'h ha d'altres. A veure com surt tot.
La Iditarot potser es un pel massa...haure d'esperar a ser gran, també.
Gracies

Anònim ha dit...

Jaume, un amic està preparant una cursa "ultratrail de les vies verdes". són 100 km per la zona de la garrotxa em sembla. Si vols més info busca ULTRAQUIM (té facebook i blog)
Una abraçada campió.
Joan Vinyoles

mia ha dit...

Vols dir que sinó truques directament a les organitzacions no et faran un lloc? I sinó, encara que segurament ja la conèixes, potser aquí pots trobar quelcom per paliar les ganes de kms www.ultrarun.es/calendario.html

Va que volem més historietes de les teves.