 |
| Caricatura made in Javi Subias |
Diuen que abans o després tothom acaba rebent el que es mereix. Més de 300 persones avui hem donat a en Fidel el que es mereixia i ho hem fet com ell ho hauria volgut, donant voltes a l'estany de Banyoles. I molts dels que no hi eren, hi haurien volgut ser. Segur. Avui, que justament es donava el tret de sortida d'una altra edició de la seva Marathon des Sables.
Jo estava corrent la Transahariana al desert del Hoggar, Argèlia, quan en Fidel va morir. Ell estava preparant el seu desè Marathon des Sables. L'alegria del triomf sobre la distància i la duresa de la cursa es va esvair de cop quan en Carlos Marquez em va trucar, poques hores després d'acabar i em va donar la trista noticia. Coses així t'obren la ment, t'inviten a pensar més enllà del que estàs acostumat a fer. La vida és curta. L'hem de viure i aprofitar-la, i si pot ser, morir molt tard...però per que no fent una cosa que t'agrada. Quin regal!
Tothom està d'acord en que ell ho mereixia.
Tothom està d'acord en cridar un QUE SE JODAN! ben fort.
Entrades
4 comentaris:
Soy uno de los que hubieran querido estar. Muy buen tío, creo que le recordaremos así.
s
Ha sido un dia inolvidable y emotivo. Un gran dia, y un gran honor haberlo compartido contigo.
Salud y kms.
Si no fuera por que me he mojado las zapatillas,...hubiera sido... jajaja Bromas a parte, para mi ha sido un fin de semana fantastico y un dia genial de amistad y recuerdo. Repetiremos Jaume. Gracias por todo
Sergio, para el próximo año te esperamos.
Paco Y javi, muchas gracias a vosotros por venir. Un fin de semana de lujo!
Publica un comentari a l'entrada