FW: GOBI MARCH 2011, 3a ETAPA

---

From: blogs@racingtheplanet.com
To: jaume15.gobi@blogguer.com
CC: juliatolosa@yahoo.es; martadedins@hotmail.com; roser@tolosa.cat
Subject: GOBI MARCH 2011, 3a ETAPA
Date: Tue, 28 Jun 2011 09:22:20 +0800

Necessito una bruixa!

 

No sera que no apreto I que no faig els possibles per atrapar el de davant, fins I tot posant una mica en risc el defensar el lloc, ja que els del darrera venen forts, sobretot l'italia Paolo Barghini, pero l'australia va fort I com no aconegueixi que una bruixa li ompli la motxilla de pedres, no tinc dallonsis d'agafar-lo. I amb les pedres, no ho se.

 

Primer de tot agrair la infinitat de mails que he rebut avui. De veritat que son un balsam. Moltes gracies a  tots I molts petons a totes, inclosa la que volta per Anglaterra!

 

Pero estic aqui per explicar-vos com va  aixo, no? Doncs som-hi.

Ahir a la tarda, quan finalment va sortir el sol varem descobrir un entorn spectacular. Estavem acampats sobre uns acantilats altissims sobre la llera d'un riu I voltats de muntanyes, no sabria descriure com eren, pero si que es cert que la majoria de muntanyes d'aqui son suaus, dolces fins I tot amb uns perfils molt relaxants.

 

Quan es va tornar a amagar va baixar la temperature de manera que sopar aviat I cap a la tenda a dormir. A la tenda, ara que hi penso, som dos Catalans, en Ramon I jo, un gallec divertidissim, el Julio, I una 3 australians (2 I una) I 3 Nord americans (2 I una). Tenim l'honor de compartir tenda el segon homes de la general, jo, la primera dona de la general I el que va arribar ultim a la primera etapa. Tant ultim que el van desqualificar per temps. Una bona barreja.

 

Avui ens hem llevat com sempre a les 6 am, per vosaltres les 12 de la nit (recordeu que aqui al Gobi anem 6 hores endavant), esmorzar I despres del briefing a correr.

 

Despres de baixar per un canyo, 5 km per la llera del riu que veiem a sota. Pedres I mes pedres que et demanaven molta concentracio per no trencar-te res I despres 10 km de pujada. Si, tal com dic. 10 km de pujada sense cap repla per refer-te. Tota l'estona entre muntanyes, pero la part de dalt no arribava mai de mai. La pujada era sostinguda I permetia caminar I correr alternativament. Aqui anava 4ar, prudent I reservant les forces per quan es pugues correr.  Aquest moment ha arribat. Quan hem fet el capdamunt del coll, llavors mes de 10 km de baixada a saco, i alla he anat despenjant ara un ara l'altra.

 

Mica en mica el paissatge ha anat canviant, I les muntanyes dolces I verdes s'han convertit en grans esplanades voltades de Gobi. Grans esplanades per correr, on el sol crema de manera incredible I on desconectar la neurona es pot convertir en el teu millor aliat. Correr I correr sense pensar, I quan el cos diu prou pensar en la gent que m'estima I que m'esta empenyent des d'on sigui. (pensar en una cervesa fresca tambe ajuda pero dir-ho, potser  queda politicament incorrecte)

 

Paso el 3er CP, km 38, I ja nomes 6,5km a meta. Va, que ja esta, aquesta distancia amb aquestes esplanades….i un collo. Ara tornem a empreyar-ho! Altra cop puja per aqui, baixa per alla, cansat com vaig I amb el sol apretant de valent, cremat com una mala cosa, aquests km es converteixen en un castig. Pero apreto les dents, no vull que m'atrapi ningu. Finalment arribo a un petit poble, tambe ple de xinos, on hi ha l'arribada, en segona posicio despres de carregar-me els 44,5 km n 4:28.  

En aquest poble, excepcionalment, en lloc de dormir en tendes, domirem a cases particulars dels habitants (xinos tots) Nomes arribar, m'han acompanyat a la casa que ens correspon als de la tenda 15, la meva. Molt curios. El pati ple de polis d'uniforme jugant a cartes (balaja xina suposo), les dones cuinant al costat, I la nostra habitacio es tota la seva casa, armari ple de fotos del casement inclos, I tele de 24 polsades made in xina. Les dones estan fent pasta, pero nosaltres estem en autosuficiencia, per tant, agafo aigua calenta I em preparo els meus propis spaguettis bolonyesa liofilitzats, que saben a lo que saben!

 

Em vaig a banyar a un riuet, em refresco I em netejo, I a esperar la resta que mica en mica van arribant. Avui en Ramon I en Julio arriben junts, tambe amb un argenti afincat a Orlando (usa) molt ben parit, l'Hernan Garcia, amb un molt bon temps.

 

Ara estic aqui patint calor per escriure aquestes lineas…I es que us ho mereixeu, ja que si vosaltres escriviu mails, jo us ho tornare amb historietes des del Gobi!

 

Dema, 37 km de dunes. Ens han dit que ens preparem a patir calor. La zona on ens foten, sobretot dema passat pot arribar a supercar els 50 graus. Be, mirem la part positiva, ahir deia que enyorava el sol, no? Doncs em foto! Despres de la dosis d'avui I el que m'espera, potser no torno a prendre el sol en 2 anys!

 

Be, fins molt aviat. Continuem en Carrera, que es que importa I em sento millor que ahir. Una mica mes cansat, cert, pero millor!!!

 

Jaume Tolosa, torrat de calor en un poble de xinos ple de xinos, al mig del desert del Gobi.