GOBI MARCH 2011, 1 ETAPA

Be, una mica mes cansat que ahir, pero continuo sense accents...

 

He dormit bastant malament, pero no m'he posat nervios, i sense adonar-m'en ha sigut l'hora de sortir. Preparatius, els de sempre, i ja sota la pancarta, zri, txu, uan (sembla xino pero es ingles), GOOOOOO!!!!!!!

 

Fa calor, pero una colla de gent sembla que no li importi i surten fletxats. Jo, al meu aire al costat del que penso que pot ser el guanyador de la cursa, el sudafrica Dirk Cloete, i darrera d'un Danes que sembla molt fort. Els altres no sabem qui son, pero suposem que un d'ells deu ser l'australia Damon Goerke que tambe es un dels grans candidats a guanyar.

 

La cursa comneca pujant, i pujant, sense molt desnivell pero va pujant, i al cap de 10 km encara puja. Es increible com pot ser que en 12 o 13 km no hagem fet ni una baixada. De cop i volta, s'acaba la pujada sostinguda i comenca el festival de muntanya. Una pujada tipus Pas dels lladres ho comenca a trencar tot, pero es el terreny que en principi m'ha d'anar millor, i aixi es, comenco a pujar amb els meus bastons i ara un ara l'altra es van quedant. Arribo a dalt sol. Ja nomes tinc dos pajarus davant, dos australians, un d'ells Damon, i comenco a baixar, prudent, pero quan arribo al pla em poso a correr i a correr, per sota 4 el km, carregat i amb aquesta calor em fa sentir be i fort pero despres em dono conta que ha sigut un error de novato. Agafo el segon, i evidentment, al ritme que vaig, el passo. Vaig tant concentrat seguin un cami que no m'adono que les marques el deixen i comencen a pujar muntanya amunt. Sento uns crits i de cop desperto i veig que no veig cap marca. A recular. Sense perdre res, potser perdo 5 o 6 minuts, pero fan un mal... torno a anar darrera el segon, es a dir, tercer, i sento els quadriceps bullint. Dos errors de pardillo en poca estona. He d'estar al lloro si no vull tenir problemes. Continuo enganxat amb aquest, Henry es diu, i quan em vaig sentint recuperat, i el pendent torna a anar amunt el torno a deixar i despres de 4:05 arribo al campament.

 

Segon (la meva filla riura...), he arribat segon a 5 minuts del primer, pero penso que he cremat mes del que hauria hagut de fer. Em sento molt cansat, em fa mal un quadriceps i el 1er es veu molt sencer. No li penso dir res dels meus mals, ofcourse, ja que ell ha de sentir la meva pressio darrera. Es l'unica opcio que tinc per fer-lo petar. Provocar un error seu, pero mirant de no cometre'n cap mes jo. I es que el 3er el tinc molt a prop, i el 4 i el 5 tampoc massa lluny.

 

Queda molta cursa, gairebe tota, i he d'anar amb molt de seny.

 

Ara estem acampats en una esplanada voltats de muntanyes a 2172 m (hem sortit de 1500, i hem fet uns 1800m+), i dema ens esperen 41km amb un regal de sortida ja que hem de pujar un cim de 2600 i despre seguir cap a la marato, amb un sol que crema la consciencia i una motxilla que encara pesa mes del que voldria.

 

El genoll aguanta molt be. Aguantara la resta del cos? Dema ho sabrem.

 

Puntualitzar, que l'etapa comencara a les 8, que seran les vostres 2 de la matinada, no les 2 de la tarda com per error havia dit.

 

Jaume Tolosa, una mica mes cansat que ahir i menos que dema, desert del Gobi.

 

 

**********IMPORTANT NOTICE**********
Please do NOT reply to this email.  Please visit the event website at www.4deserts.com to send a message to any competitor, volunteer or staff.
*********************************************