GOBI MARCH 2011, 4a ETAPA

 

Per comencar, ahir vaig oblidar de dir que avui ens traslladaven 3 hores en bus per anar a la sortida de la 4a etapa. O sigui que a les 3 de la matinada peus a terra i al bus. A mig cami "pinxasu". Mentre esperem que canviin la roda, que es ben be una feina de xinos, aprofitem per estirar les cames al costat d'una carretera molt poc transitada.

 

Finalment arribem a la sortida, un erg de dunes espectacular davant nostra. 3,2,1...Gooooooo!, Comencem a correr per le dunes i al cap de poc verifico el que ja sabia: els ergs de dunes son, per mi, un dels paisatges mes macos i espectaculars que es poden veure. Pero anem a la cursa. L'italia Paolo, que va tercer a la general va per mi i surt amb l'australia i el danes a tota llet. El recorregut, tot i ser precios, es durissim i jo no puc seguir el seu ritme de cap de les maneres, pero patint com un cabronet, aconsegueixo que al menys no em perdin mai de vista. Abans d'arribar al CP1 comencen a caure gotes. Ara ja no som a la muntanya, ara si que no toca que plogui, pero s'agraeix, ja que la calor es mante una mica tolerable.

 

Arribem al CP1 i ells a lo seu. El ritme es altissim i jo ja fa estona que pateixo un pel massa, pero penso que si em deixen, pot tenir una pujada de moral i jo una baixada i recuperar-me el que li porto. A mes, dema a la llarga, de 80 km, necessito portar-li el maxim de diferencia per anar minimament tranquil. Al final, sobre el km 20, just abans del CP2 ha claudicat i ha comencat a caminar. L'he atrapat i despres de caminar una estona al seu costat, per refer-me, jo he continuat tirant.

 

La meva cursa respecte el primer no se com acabara, pero ho tinc fotut.Pero si deixo el 3er enrrera, i els altres mes, asseguro el 2on lloc, que veient el ferro que hi ha, abans de sortir hauria firmat un podi amb els ulls tancats.

 

Despres del Cp 2 ha sortit definitivcament els sol, i la cursa ha canviat de color. La temperatura ha arribat a ser insoportable, i a mes amb forca humitat, el que fa que la deshidratacio sigui molt mes facil. Amb la cursa controlada, he anat fent relaxat, potser massa, pero conscient que el que reservi avui, ho tindre dema a la llarga. Al Cp 3 m'atrapa el danes i sortim tots dos a pas tranquil. Nomes 7 km a meta per un terra de sorra tova que no ens deixa correr, i a mes, la calor ens fa ser prudents, ja que com he dit, ens sembla que ens estiguin cremant amb foc.

 

Al cap de 2 km perdem les marques. No pot ser, si fins aqui estava molt ben marcat. Donem volte i volte i les marques ni hi son. Han desaparegut. Desesperats i sense saber que fer o cap on anar, ens atrapen els perseguidors, en Dirk, el Paolo i un japones que tambe va bastant fort. Finalment trobem les marques i en Dirk comenca a correr com un boig, i jo, quin remei, el segueixo. Els altres es queden. Al final em despenja, i es que va com posseit i arriba a meta 1 minut davant meu. Tan gran ha estat el seu esforc, que nomes creuar la meta es desmaia, col.lapsat per la calor i l,esforc, i els metges, de bolit per reanimar-lo. Jo arribo i ja reacciona, pero no te bona pinta. Crec que s'ha passat. Retallar uns minuts no val arribar a aquest punt.

 

Jo em trobo cansat, pero be i despres de revisar-me la motxilla, que porti tot el material obligatori, arriba el danes. I un altra que cau rodo! Avui el dia es extremadament dur i durant la tarda, quan han anat arribant gent, molts han hagut de ser atesos i molts han abandonat per deshidratacions severes.

 

Avui he arribat 3er, amb 5:23, a un minut del 2on i a uns 20 del primer. Continuo 2on a la general. En Ramon i el Julio han arribat com jabatos el 15 i 16, i remuntaran molt a la classificacio.

 

A la tarda ajaguts a la tenda hem passat mes calor que un pollastre a l'ast, pero ara ja esta refrescant una miqueta, tot i que encara fa calor.

 

En un mail m'han dit que no es va publicar al bloc el mail d'ahir, espero que ja s'hagi solucionat, i que a mes es publiqui aquest i tot.

 

Dema l'etapa de 80 km. Alla es decidira tot. Espero que entre la bruixa i les vostres empentes podre, com a minim, mantenir la 2ona posicio.

 

Us envio molts petons. Moltes gracies pels mails, son tots molt i molt ben rebuts, pero avui vull agrair sobretot a la meva Joana, que me n'ha enviat un de molt maco.

 

Jaume Tolosa, acalorado estoy, desert del Gobi