Parlar de la teva passió no sol ser gaire difícil, a més, ara ja ho he fet unes quantes vegades. A sobre, com que normalment el públic sol ser "del ram" dels corredors, o "del FAC" (familiars, amics i coneguts) això vulguis que no ho sol facilitar una miqueta.
En aquests casos sempre parles i t'enorgulleixes de poder explicar que has corregut i vençut a llocs exòtics, inhòspits, durs i extrems i en climes que poden portar els mateixos adjectius i saps quan ho expliques com reaccionarà la gent, o t'ho penses, però quan de cop reps una trucada que et proposa un repte per al qual no has entrenat -o no gaire- o dius que no (que normalment seria el més assenyat) o acabes dient que si (que ja que has demostrat de sobres i mil vegades que el seny no és el teu do...) i com que a un bon amic no li saps dir que no a res, acabes enfrontat a un repte tan gros com haver d'explicar la teva experiència davant d'un grup de caps de RRHH de grans empreses. Un repte que de sortida et fa més por que una pedregada o posats a parlar de córrer, et fa més por que una cursa de 200, 300 o 3000 km seguits!
Però com sempre, quan ets al lloc, davant del repte, veus que les dunes són altes però es poden passar bé, que la sorra és tova però és deliciós trepitjar-la, que les piranyes i els pumes hi són però no et volen a la seva dieta, que els rius que has de travessar al cap i a la fi et refresquen, que la calor amb optimisme no és tan dura i que un rere l'altre els quilòmetres s'acaben fent.
I que res no es dur si et sents ben acollit i t'ho posen tan fàcil com m'ho varen posar a mi.
Entrades
2 comentaris:
I no hi ha video??????
Nop! espero que no, vaja!
Publica un comentari a l'entrada