Va bé fer vacances i les de Setmana Santa són d'una mida gairebé perfecta, i quan dic gairebé vull dir que si fossin uns 10 dies més llargues seria millor. Però no ens queixem.
Dijous als volts del migdia començaven les meves i començaven de cine, agafant la bici de carretera i enfilant cap a Olot per La Salut, prenent direcció Santa Pau fins a Banyoles, km 80, on aturat a una gasolinera vaig devorar un entrepà de formatge i una cola amb un cafè amb llet ben calent, la dosi necessria de força per seguir cap a L'Escala per la carretera antiga, la de Borgonyà i d'aquí, passant per Sant Pere Pescador fins a Roses, destí final, passat el far. Una mica més de 140 km en poc més de 5 horetes on va ploure a tot el món mundial, menys per on havia de passar jo. De luxe.
A partir d'aquí el Camí de Ronda que tant conec i les carreteretes de l'Alt Empordà varen ser els testimonis del què es pot suar quan el sol pica fort, i és que, fent cas als homes del temps, havia previst de tot menys protecció solar i ara llueixo un color entre moreno i rostidet que enamora.
Amb les piles carregades fins a dalt, ahir va tocar tornar a la feina. Ja m'agrada, però potser si que si fóssim una mica més festius i alegres i celebréssim el Més Sant, la cosa seria millor. Notablement millor.
I el meu color entre moreno i rostidet ja seria per flipar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada