NO ÉS LA CURSA MÉS MACA QUE HE FET...

L'altre dia, en Cyrus va publicar al seu feisbuc aquest teaser de la Transahariana 2010,  que és una mica diferent del que ja vaig publicar al seu dia just acabada la cursa. Mirant-lo no he pogut evitar fer memòria, des de la perspectiva del pas del temps, del què va suposar per a mi en aquell moment.

Avui dec estar una mica baix de defenses morals, però he recordat amb una certa enyorança lo extraordinàries que varen ser aquelles més de 50 hores de cursa sense parar. El que vaig arribar a patir, a gaudir, a viure. El que ha canviat en mi des d'aleshores, de la mateixa manera com canvia alguna cosa en tu després de fer el què sigui si això et demana superar-te. La manera com encaro les dificultats, com he après a prémer les dents i a empènyer, a moure endavant la cama que quedava enrere. He recordat que no hi ha límits si no te'ls imposes tu sol.
En resum, m'he entretingut a valorar com sóc des d'aleshores. Ni millor ni pitjor, només diferent. Suposo que aquesta tarda grisa i ennuvolada hi té a veure, però ja em sento una mica millor.

No és la cursa més maca que he fet, ni de bon tros, ni la millor organitzada, ni la més mediàtica. Però quina falta li fa. Em va fer patir com cap.