29/7/12

TRÈVOL DE NURIA

Doncs ja està fet!

Tant parlar-ne i el Trèvol de Núria ja forma part de la història d'un munt de persones, amics i amants de la muntanya. És un recorregut que podria fàcilment convertir-se en cursa oficial (espero que no) per la duresa del recorregut, per la bellesa sense fi de les seves vistes i sobretot per la simplicitat de la seva gestió i organització: Una mica més de 60 km d'alta muntanya, amb 6000 m+ i amb un sol avituallament que et trobes 5 vegades.

Però si es fes la cursa, mai seria tan perfecte com va ser ahir. Democràcia pura i dura i ben entesa que va començar amb uns quants pujant divendres a la tarda cap a Núria carregats de material, menjar i begudes per l'endemà. Uns altres, bastants, sopant a Queralbs. Acabats de sopar ja hi va haver un grup que va començar el recorregut.... i en sentit contrari. Els rebels els dèiem. Hi va haver qui va començar a les 3 de la matinada, qui va sortir a les 6 de Queralbs mateix per ser a quarts de vuit a Núria, amb temps de sobres per començar la segona fulla amb el grup principal o qui va arribar-hi amb el cremallera. Hi va haver qui va fer la tija i les quatre fulles, al dret o al revés, no importa. I qui va fer la primera i prou, o la segona i la tercera, o les tres últimes, o dues no consecutives, o... el que sigui. Qualsevol opció era vàlida sempre i quan poguessis aturar-te una bona estona a l'increïble avituallament farcit de tot, empanades, pa i embotit, coques, fruita, volls, aquàrius, cocacoles, ratafia o fins i tot aigua de la font. Ah, i com no, pastís commemoratiu i cava!

Moltes opcions per una sola regla: Passar-ho bé.

Jo vaig començar pujant al meu aire des de Queralbs i fent només les dues fulles centrals, les més curtes i assequibles. Gaudint de les pujades i les vistes i amb molt de compte a les baixades, trepitjant suau i segur, protegint el meu genoll. Al final, amb la millor de les companyies vaig desfer el camí fins a Queralbs i un cafè a Ribes per arribar a casa sense ensurts després de tantes hores i tan intenses.

Tot va ser increïble. Perfecte. Insuperable. De 10. I tot gràcies a la ment muntanyencament perversa de qui va idear aquest recorregut, i també gràcies a la resta de persones -no diré cap nom per no deixar-me'n ni un- que varem fer que un dia preciós esdevingués un dia genial.

Hi tornarem.