2012-2013

S'acaba el 2012.

He provat una i altra vegada -evidentment sense èxit- fer un text amb un mínim de sentit per acomiadar-lo. Un text que repassés tot el que ha sigut aquest any, bo per algunes coses, no tant bo per algunes altres, però que en termes generals recordaré com aquell any en què, tot esperant un tractament al genoll que m'ha de tornar al món de l'ultrafons i que no acaba d'arribar mai, he fet molts, moltíssims, quilòmetres amb bicicleta, inclòs un Camino de Santiago en etapes de 12 hores. Un any en què he fet més piscines amunt i avall que no m'hagués pensat mai que la meva pobra i solitària neurona pogués suportar. Un any que he gaudit molt fent xerrades sobre el què m'apassiona. Un any en què -ironies de la vida- sense competir ni un sol cop, he recollit mediàticament els fruits de tants anys i tants quilòmetres, després de tants esforços i sacrificis. Un any que m'ha donat moltes menys hores de muntanya de les que estava acostumat, moltíssimes menys, però suficients per adonar-me del que l'enyoro, de què no sóc més que això: un corredor de corriols. Tant senzill com això.

Un any que ja s'ha acabat. I l'hem passat. I del qual en recordarem les coses bones. I es que la vida és una suma de coses petites i bones. I avui, per acomiadar-lo, m'he fet la meva San Silvestre particular, al meu aire, amb un solet tímid que m'ha permès anar amb màniga curta i sense suar, en un terreny meravellós, al costat de casa, feréstec com cap i que em fa passar tots els mals. He volgut acabar l'any corrent ja que és el que vull fer tot l'any que ve. Avui 70 minuts han sigut suficients.

Benvingut 2013.

Prepara't!!