15/12/12

SOM DIFERENTS I SOM IGUALS

Avui al migdia he arribat tard a casa. Coses de la feina.

Feia un dia preciós, amb un solet de somni que escalfava el just per no tenir fred. Era l'hora de dinar i com que som animals de tradicions i horaris establerts, quedava clar que no era l'hora de res més que de dinar, però no sé si tenia gana. Bé, si que en devia tenir, molta, però fa dies que el meu cos, per una o altra raó no rep les dosis mínimes de càstig físic a què està acostumat, i tot i el rum-rum de la panxa, la meva neurona  necessitava enviar ordres als meus muscles encarregats de pedalar o als de córrer. No n'hi havia prou que fos "l'hora de". No n'hi havia prou que fos tard. El sol era massa poc càlid i el fred terriblement poc intens com per fer que m'assegués a taula i mengés, tot i la gana.

No tenia temps per més, però m'he calçat les sabatilles, unes malles curtes i una trista samarreta i he marxat a fer un tram del camí vora Ter i he tornat pel darrera del Pla Xic. 50 minuts.

No ha sigut molta estona, com tampoc era molt calent el sol ni molt fred l'ambient. I al final, ni tan sols era molta la gana. El que si que han sigut molt grans han sigut les sensacions. Com m'agrada córrer!! Espero poder-ho fer fins al dia abans. Just fins al dia abans, i que aquest sigui molt lluny.

Llavors, com a petit càstig, he hagut de dinar sol. I per no fer-ho tant dur, m'he acompanyat del twiter. Trastejant amunt i avall per la pantalla he vist un vídeo d'Ampans. I dins d'aquest hi he reconegut moltes cares d'amics meus. Els he reconegut de les vegades que abans o després d'una cursa he anat a veure'ls i a explicar-els-hi les meves aventures, i hi he reconegut les cares de complicitat i admiració que feien quan els deia que marxava cap a la selva amazònica i correria al costat dels caimans i les serps, o quan els explicava que al desert havia patit sed corrent a més de 50º de temperatura, i de cop i volta m'he adonat que tinc un motiu més per superar la lesió del genoll. He de tornar a córrer una cursa per poder tornar a Ampans a explicar-ho als meus amics i tornar a portar el lema que tantes vegades i amb tant d'orgull he lluït a la samarreta:

Som diferents i som iguals.

Us deixo el vídeo i creieu-me, si el mireu un dia que el sol no cremi gens però escalfi el just perquè  el fred no sigui intens, que tingueu gana però no tanta i pugueu córrer 50 minuts i ser feliços, us pot canviar la vida.