26/5/13

PRIMERES PETITES COMPLICACIONS

Realment va començar bé, massa bé diria jo.

El dijous 9 em varen fer la implantació de les cèl·lules mare al genoll i tret d'una molt lleugera inflamació local i una certa tibantor de la pell tot anava sobre rodes, tant, que el metge, veient que jo estava muscularment fort, almenys bastant més que una persona sedentària, em va donar permís per començar a fer bicicleta estàtica -poca estona i sense resistència- i natació, a més de provar de deixar les crosses per caminar.

No sé si per una cosa o per l'altra, o si és que he caminat potser una mica més del que hauria d'haver fet, però el dijous tenia un genoll inflamat com una mala cosa, tant que el metge em va voler veure divendres al matí. Realment un cop inspeccionat, el Dr. Soler em va tranquil·litzar molt i li va treure molta importància. No s'hauria d'haver inflat, cert, però al no ser per culpa d'una infecció, només cal tornar al repòs més absolut i esperar que es reabsorbeixi tot aquest líquid. El més important de tot és que diu que el tractament no queda en absolut compromès i que no perjudicarà la seva eficàcia.

Així doncs, ara mateix, mentre uns amics corren a Zegama, altres fan la Travessa del Montseny, molts senzillament gaudeixen de la muntanya sense més i tots fan el què volen, jo aquí, estirat al sofà, admirant amb enveja el sol preciós que fa, tip de pelis i feisbucs, amb l'únic consol que m'ofereix una Voll,  només espero que tota aquesta tortura que suposa la inactivitat total almenys serveixi per realment recuperar el genoll i la llibertat de poder fer aviat tot el què vulgui sense condicionants físics.

Quants anys feia que no em passava un diumenge al sofà? Mil? Aquest ja és el tercer consecutiu...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gaudeix, d,aquest sofà, que potser algun dia el voldràs i no podràs, es una etapa que tens de passar com moltes d,altres que ens van sortin a la vida, cuida el genoll i a la família i a tu, una abraçada.
V.i R.

Anònim ha dit...

Diu, m 'han implatat cel-lules mare i ara sento una veu interior que em crida per anar a para taula... Una mica d'humor que sempre va bé. Anims!!!.