UNA TEMPORADA MÉS

Aquesta vegada m'he passat. I molt.

No és excusa, o no hauria de ser-ho, que la meva baixada d'activitat física provocada, a parts no iguals però de percentatge indefinible, pel tractament al genoll, la punyetera mandra i l'acumulació de feina (que per diferents motius estic patint. Ara parlo de la feina i no pas de la mandra), hagin provocat un silenci al bloc com mai. Havia tingut algun moment "delicat", però mai havia passat tant de temps entre un escrit i un altre. Ni molt menys! I ara, 2 dies abans de què faci 3 mesos des de l'última publicació, i després de valorar molt seriosament si el deixava morir d'inanició o no, he decidit que no, que m'agrada tenir aquesta vàlvula d'escapament, que aviat podré començar a córrer més estona i qui sap, potser algun dia torno a tenir una cursa o travessa maca per fer, i en conseqüència,  una experiència nova per explicar. Sense oblidar tota la resta d'esports que he anat trobant pel camí de la lesió i que, tot i que penso que el meu esport encara és el córrer, també m'omplen o si més no m'ajuden a desintoxicar-me dels nervis del dia a dia i a cremar torrons.

Sempre he pensat que el bloc tindria una data de caducitat, és evident que la tindrà, però m'agradaria que fos pensada, valorada i avisada, no com ara que de cop i volta vaig deixar d'escriure sense més ni més. Aquest bloc m'ha donat molt, més del que a vegades em penso i entre altres coses, és una molt bona teràpia per a mi.

Si més no, la necessito una temporada més.