20/10/13

TORNAR A CASA, ALS MEUS CAMINS.

Sortia de l'hotel, al 46 amb la 8ª, amb la fresca d'aquella hora de mitjans d'octubre en la que el món ja funciona a ple rendiment en una ciutat que no dorm i no deixa, per tant, de funcionar. I sortia buscant el lloc aquell on poder fer la foto de retina on es barreja el verd dels arbres i la immensitat dels gratacels avui, o la pau d'un riu tranquil però majestuós al costat d'una avinguda plena de gom a gom de cotxes seguint el mateix sentit que la corrent demà. 

Feia fresca de sortida, però el meu cos entrava en calor sense adonar-se'n després de trenta passes, dos passos de peatons i tres Starbucks. En aquesta proporció.

Si. He gaudit dels caminets i de l'asfalt del Central Park, més d'un dia, passant ponts, enllaçant entrades i sortides, creuant caminets sense ordre i despreocupant-me del què ha de venir després, a canvi d'ensabonar-me del que tenia en aquell moment sota els peus i davant dels ulls.

He gaudit de la vorera del riu Hudson, pensant que ben muntat ho tenen aquests habitants del món vertical per fer esport mentre em creuava amb noies àgils, gossos passejats per tot tipus de gent, ciclistes concentrats i panxuts voluntariosos, al mateix temps que pensava que potser estava forçant el meu genoll més del compte, que potser avui hauria tocat repòs a falta d'una bici.

He gaudit, no puc negar-ho, de la novetat, del lloc, de l'aire, i m'hi ha ajudat el fet de sorpendre'm a cada moment i a cada pas d'una ciutat que m'ha impactat, que ha sobrepassat amb escreix les expectatives que m'havia generat. He gaudit de tot això, i molt.

I si, tot el que vulgueu, però avui he fet una horeta suau, sense cap més soroll que la meva respiració i les fulles trepitjades pel bosc de Salou, entre Roda i Fussimanya, i m'he esgarrinxat les cames, he picat amb la punta del peu una pedra que m'ha fet maleir en veu molt alta, m'he enfangat passant vora el riu, i no m'he trobat a ningú a qui poder saludar, i ha sigut genial. Brutal diria.
I també ho he gaudit. I molt. Molt més. I ja fa molts anys que ho faig i no me'n canso.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es gust visitar el que penses que es lo millor del món, i tambe es molt gust comprovar que al custat de casa et pots sentir molt be i gaudir del que tenim.
M,alegra la teva opinió tant del viatge com de la teva excursió per les rodalies.
Una abraçada forta.
V i R.