17/11/13

ANEM MILLORANT, PAS A PAS.

Saps aquella sensació que tens les cames cansades? Que notes els muscles tensos? Si, aquella sensació que tan bon gust et deixa al cervell i que et fa sentir tan i tan bé? M'he despertat de la migdiada i quan m'he anat a posar dret l'he sentida. I és un gust.

El cap de setmana passat aquestes sensacions no varen ser massa bones, i és clar, seguint la Llei de Murphy, just el cap de setmana abans de la meva visita a la Teknon aquest dimecres dia 13. La meva valoració de l'estat en què em trobo davant dels meus metges (i àngels de la guarda) de l'ITRT va ser condicionada per aquestes i varen eclipsar una miqueta les sessions de més o menys bon rotllo que eventualment ja havia tingut les setmanes anteriors. Ahir i avui, tres dies després de l'esmentada visita, les sensacions han sigut molt millors que no havien sigut mai, permetent-me el luxe de ser el primer cop en molt de temps que enllaço 2 entrenaments en dies consecutius i sentint-me tan bé que em costa de creure-m'ho. M'agradaria poder fer la valoració avui, tot i que m'estimo més ser prudent i no dir que estic molt il·lusionat en veu alta...

Ahir una hora i mitja per les Gorgues, provant-me de valent, i avui dues i mitja de magnífica Garrotxa amb el Capi Artigues sota una pluja meravellosa i gaudint dels primers dies de fred suportable, que sumen 4 hores de muntanya on ni les pujades ni les baixades m'han creat dolor, i ni tan sols els temuts plans on el ritme creix i amb ell l'impacte no m'han fet adonar de l'existència del meu genoll.

I és clar, la suma d'aquestes sensacions tan positives i la companyia d'un malalt de la muntanya han fet treballar amb la mateixa intensitat les cames i el cervell. I és que els dies que tinc aquestes sensacions, la meva pobra i solitària neurona no para de barrinar, i tinc tants quilòmetres per endavant que em faltarà vida (o vacances) per fer-los...

Sóc plenament conscient que la propera setmana puc tornar a sentir dolor, però cada dia em sento millor i això és el que compta. Anem millorant, pas a pas.

8 comentaris:

Anònim ha dit...


Me n'alegro moltissim Jaume!segur que donaràs guerra ben aviat.
Salut i Km!

Jaume Tolosa ha dit...

Moltes gràcies!!!! Segur que si!!

Txegu ha dit...

Todo llega, solo hay que tener paciencia.... Enhorabuena

Jaume Tolosa ha dit...

Gracias Txegu, a ver que dia subes y nos vemos!!!

mia ha dit...

quina alegria poder llegir això, prudència, però endavant, t'ho mereixes de sobres.

Jaume Tolosa ha dit...

Moltes gràcies Mia, ens devem molts km, a veure si aviat els podem fer!!!

Tati ha dit...

Aurrera Jaume ¡¡¡

Anim,aguant i somriure.

Jaume Tolosa ha dit...

Moltes gracies Tati!! Que bien se te da el catalan!!!