MDS 08: JA FA DIES QUE ES VA ACABAR
Les consequències inmediates de barrejar una bona actuació en una prova mítica com el MDS i el fet de viure en un poble petit d´una comarca petita d´un país petit, és el fet que el ressò mediàtic (a escala de poble petit de comarca petita....) ha estat molt gran, tant que realment m´ha sobrepassat. Porto una setmana atenent trucades de telefon, concedint entrevistes a ràdios, diaris i teles locals i per la setmana vinent ja en tinc d´altres concertades, diumenge em fan un homenatge abans del partit de futbol del Roda i la gent m´atura pel carrer per felicitar-me i en d´altres ocasions en que no em diuen res detecto la mirada expressa cap a mi i el comentari posterior de "és el del Sables".
Sé que això no durarà més de 15 dies, per tant intento assaborir-ho com el resultat de molt esforç durant molt de temps, i lluny de cansar-me o molestar-me, ho celebro com un regal que em motiva a preparar altres reptes per poder seguir alimentant aquest blog, per seguir alimentant la meva motivació, i per poder dir a l´Andy Warhol que els meus 15 minuts de fama, s´han allargat a 15 dies i 15 vegades més.
Entrades
3 comentaris:
Des d'abans de marxar als Sables que sóc fan incondicional del teu blog. Penso que tots els que el llegim ens hem convertit en una mena de comunitat virtual que ja està esperant el teu proper repte. Si us plau, no deixis d'escriure-hi!
Elisabet
Dic el mateix de l'Elisabet. No deixis d'escriure i parlar-nos del proper repte. No sé què em passa amb el teu blog, me l'he fet meu i cada cop que el llegeixo em fa plorar. La festa deuria ser genial. També sóc fan teva. EM deixes que et digui una cosa: quan pensis amb el nou repte , continua pensant en el teu equip , crec que ja ho tens clar però l'equip és el més important. Ja m'entens, oi?
Carme Oller
Nosaltres pensem que potser ara seria millor que t'ho agafesis amb calma, escriure al blog, si...tant com vulguis, pero corre, ja ho has fet i molt, reposem una mica, que et sembla?
Publica un comentari a l'entrada