23/8/08

BUIDAR LES CAMES EN 50 KM

Després de la marató de dissabte passat, i de tots els entrenaments més o menys especifics per ella (tirades curtetes, sense massa desnivell) em venia de gust, tal com deia en el post anterior, fer una sortida més llarga i amb una miqueta de desnivell.
Això barrejat amb que en Pep Vallbona té una petita lesió al peu que no el deixa córrer però si pedalar, doncs hem acabat sortint tots dos avui al matí a fer una tiradeta llarga que se´ns ha allargat un pel massa.
Sortint de Roda, pujem cap a l´Esquirol, Cantoni, la Rotllada, Sant Julià de Cabrera i anar seguint els indicadors del sender direcció cap a Torelló anem a parar al coll de Bracons, d´allà baixem per asfalt ( tram de tants i tants rallys)cap a Sant Pere de Torelló on em repostat d´aigua i cap a Torelló, Lourdes i un altra cop a Roda.
Finalment 50km i 550 m en 5:26, dels quals em caminat a trossos els últims 6 o 7 per 2 motius:
Primer per que jo anava bastant tocadet de cames. Després de l´apretada a la marató de dissabte passat encara no devien estar recuperades i tot i que cardiovascularment anava molt còmode, les cames ha arribat un punt que estaven buides i dures com una pedra. Possiblement avui no tocava fer una tirada així, però aquesta sensació de no poder més i de totes maneres tirar i tirar suposo que és la que ens agrada als malalts de les tirades llargues, i per altra banda serà un bon entrenament de cara a La Tramuntana d´aquí a dues setmanes, sempre i quant les recuperi bé.
L´altra motiu per caminar ha estat com una loteria per mi, allò que se´n diu que el destí et fot un cop de ma. En Pep ha punxat una roda a falta de 3 km. Ara ja no és que caminem per culpa meva, no!!! que anem amb una roda punxada i no puc pas tirar i deixar sol un amic, seria lleig no?? .
Arribant a Roda tots dos trotant, jo dissimulant el mal de cames (no és el primer dia) i ell empenyent la bici. Quin "quadru",però es que una cosa la teniem clara:
-Que ens vegin caminar?? de cap manera... com diu la Mireia de la botiga: " antes muertos que sencillos".
Avui em punxat tots dos, vaja, però la meva s´apanya sola i a ell li tocarà fer de mecànic.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

encara no podeu anar sols. faltava el papa.

Jaume Tolosa ha dit...

llavors pla haguessim anat bé. Hores d´ara encara estariem corrent. JEJE!!