2/8/08

MDS 08 : LA XERRADA

Diuen ( ho dic jo també) que quan més dura és la prova més satisfacció et dóna. És cert!!
Totes les etapes al Sables són dures, però aquesta última, potser per la falta d´entrenament es preveia com la més difícil de totes:
Xerrar devant d´un munt de gent intentant explicar sensacions diferents i distants de la quotidianitat, experiències viscudes molt intensament...al cap i a la fi, una setmana molt especial de la meva vida.
No se´m presentava com una feina fàcil tot i haver avisat previament de la meva manca de vergonya, ja que una cosa és escriure-ho amagant la cara darrera del teclat i l´altra és posar-te devant de tothom sense la tecla d´esborrar comentaris absurds i parides ( cosa molt normaleta en mi), però tampoc havia de ser massa difícil ja que aquella setmana la meva vida es va reduir a una senzillesa extrema, en la qual sols havia de pensar en córrer, menjar , reposar i compartir les hores amb la meva nova familia temporal que disposava dels mateixos luxes que jo fos quin fos el seu estatus social a l´altra vida, i tot i que tenia al cap i molt el meu món real, la familia, els amics, el poble... el meu contacte amb ells es reduia a uns mails bidireccionals

Can Planoles es va omplir i em vaig sentir molt important.
Quan finalitzada la xerrada tothom va aplaudir, aquells cops de ma destilaven sinceritat. Jo no vaig aplaudir amb les mans, però us agraia en veu baixa a tots els que vareu venir i als que haguéssiu volgut però no vareu poder la vostra presencia i la vostra empenta. Com en els concerts, si la gent aplaudeix els músics repeteixen, jo, si no hi ha res de nou repetiré al Sables del 2009. Espero l´aplaudiment final, el necessitaré.
Al final però, tinc la sensació ( potser equivocada ) que tothom es va endur una bona impressió d´aquesta prova i de la manera com ho varem preparar la Júlia i jo.
No pretenia res més.

2 comentaris:

Elisabet ha dit...

Moltes felicitats per la Júlia i per tu! La xerrada va ser una passada, fins i tot persones com jo, que el tema atlètic no es que em motivi massa, ens ho vam passar la mar de bé.
Els entrenaments secrets ho van acabar d'arrodonir.
Si els de 30 minuts arriben a venir et compren el reportatge, segur.

Jaume Tolosa ha dit...

moltes gracies, però crec que els del 30 minuts tenen el llistó una mica més alt.