Suposo que de cara a afrontar un entrenament exigent com el que se´m acosta, tant el cos com el cap agrairan reconeixer un final de temporada, uns dies de festa i el començament de temporada nova, amb molíssima il·lusió i ganes de canya.
No em sento desmesuradament cansat, ni em fa mal massa res en concret, ni tan sols estic desmotivat o em suposa un sacrifici sortir a entrenar, no res de tot això, ja que la motivació la tinc pels núvols gracies al repte que suposa la prova que vull afrontar a la primavera i les lesions fa mesos que em respecten (més d´un any ja...i que duri), però les sensacions que vaig tenir a la Tramuntana no eren les ideals, ja que les cames me les notava massa cansades pel tros que portavem i l´endemà estaven massa petades pels km que haviem fet i les hores que els va tocar córrer.
El dia 11, aprofitant la Diada, les vaig tornar a posar a prova amb molt desnivell, però a un ritme de "passeig" i de fet em varen respondre bé i ahir van aguantar una bona tunda de gimnàs, però continuu dient i ho va confirmar en Martí (preparador físic i finisher IM) que ara cal un "break" i així serà.
Necessito doncs, arribar a l´objectiu final amb les mateixes ganes i estat físic que al Sables i això passa per reprimir-me uns dies de la sort que tinc de poder sortir a córrer
No us penseu, però que serà molt llarg ( dues setmanetes seran suficients), ni que seran 15 dies gossos (serà un repòs actiu, sense córrer, però amb piscina i gimnàs), ni que us lliurareu de mi ja que sempre hi ha coses per explicar i tinc amics i coneguts que garanteixen la supervivència en material per publicar en un bloc com aquest dedicat (amb molta humilitat) al fons i a l´ultrafons.
Doncs au! me´n vaig a nedar una estoneta!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada