Jo vinc de les curses d´asfalt i no de muntanya, tot i que cada dia m´agrada més, però per mi la majoria dels cims de Catalunya són una assignatura pendent.El Puigmal no només es podia considerar assignatura sinó que més aviat era una espina clavada.
No hi vaig poder arribar en una sortida amb en David ni m´hi varen deixar arribar a La Tramuntana.
Avui pero m´he refet.
M´he llevat a les 6, preparo la motxila, cotxe cap a Fontalba i començant pel Puigmal, he anat carenant i fent pics fins al Pic d´Eina (crec que n´hi ha 5 o 6)baixant d´aquí cap a Núria m´he "entaulat", un bon tros de pa amb un pam de fuet espetec i deixeu-vos de barretes energètiques.
Arribo a Núria (quina gentada avui), camí de Fontalba i en 4:40 al cotxe. Quatre estiraments i pitant cap a casa que hi havia dinar de familia (l, Anna fa 30 anys)
Avui doncs, que millor per celebrar la Diada que pujar al Puigmal, fer-m´hi un foto amb la senyera i passar per Núria lluint el meu xaleco de "Finisher?" de La Tramuntana.
Qui era que deia que " a veure qui és el xulo que se´l posa" eh??
Entrades
1 comentari:
Felicitats per la part que et toca!!! Quan veig tanta hiperactivitat m'agafa un no sé que de veurem repapada al sofà!
Publica un comentari a l'entrada