10/9/08

LA TRAMUNTANA VA ANAR AIXÍ

El diumenge, era fora de casa i sense l´ordenador i vaig fer el que no havia fet mai: agafar un boli i una llibreta i començar a escriure aquest post sobre la cursa.

En realitat sempre escric directament al pc i "quedi com quedi", amb el convenciment que mai rebré el Pulitzer de periodisme ni res semblant. Tampoc és la idea.

Aquest cop, però després d´escriure un munt de pàgines explicant que si varem arribar puntuals a Planoles però els autocars una hora tard a Vernet, que si la cursa estava mal marcada i tothom es va perdre més d´un cop ( amb el mal rotllo que això provoca a la moral) , que si jo anava tocadet de cames (suposo que massa canya acumulada) que si els avituallaments això, que si la gent allò, doncs agafo i ho estripo tot i començo de nou i directament al pc i "quedi com quedi" ja que havia escrit un rotllo brutal que deia el que diuen sempre les cròniques d´una cursa com aquesta. Perdó, d´una cursa com aquesta però normal.

Però aquesta , senyors, es mereix un escrit diferent ja que també ha estat una cursa diferent.

Mai m´hauria imaginat que una pobre gent tingués tanta mala sort a l´hora d´organitzar un esdeveniment. Si hagués portat a sobre un dècim de loteria els l´hauria fregat a la "gepa" i segur que toca.

Després de tota la càrrega de canvis de recorregut, de dia, d´hora, la pressió que devien tenir no els va deixar opció de tornar-la a suspendre, però sabent que s´anunciaven i s´asseguraven tempestes per la zona i ja sabem que l´alta muntanya té un risc en aquestes condicions, el final estava cantat.

Després de més de 7 hores de canya, quan la majoria de participants estavem pujant cap el coll de Carançà ( +- mitja cursa) deicideixen suspendre-la i així entrar a la història del running i al Guinnes dels récords com la gent amb bona voluntat (segur que si) amb més mala sort de l´univers.

La part bona, després d´esperar unes 3 hores els autocars, va ser que arribant a Planoles ens tenien a punt un plat de macarrons i butifarra que se´ns varen posar de muerte.

La part curiosa és que ens varen donar a tots el xaleco de " finisher" de la Tramuntana 2008. Jo amb un retolador permanent hi afegiré un "?" al final : "finisher?" .
A veure qui se´l posa i en presumeix...

Un consell, si us proposen un negoci a mitjes... ja sou prou grans per fer el que vulgueu!!!
Però ben mira´t, el millor és que siguem positius, que també va ser un dia divertit i diferent. No ho dubteu!!!

2 comentaris:

ignasi ha dit...

Hola Jaume, com estas makina?. M'ha agradat el to del teu post, es positiu i t'has posat a la pell dels organitzadors, que estic segur que van intentar fer-ho be pero van tenir molt mala sort amb el temps. Com portas el projecte de 42 d 42??, . Per cert comences a ser conegut, per que "blogeando" m'he trobat el teu blog en unes quantes llistes de blogers. Dema cursa de muntanya a falset (23 km), ja t'explicare.
Ignasi

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Ignasi, sort demà a Falset. Ja t´explicaré pero el 42 de 42 va perdent gas a favor d´altres burrades.

records