Ella em va coneixer com a fumador de Ducados, gran fumador de Ducados diria jo, i ara corrent com un boig i cada dia més (més lluny vull dir, no més ràpid).
Precisament em estat parlant d´això.
Com és possible un canvi tant i tant radical en una persona que en principi te una aparença normal?...i quan dic normal vull dir normal fins a l´extrem de la més absoluta vulgaritat, camuflable facilment en hora punta a la línea verda del metro.
Tot té una explicació, i molt senzilla. Suposo que en el fons jo sempre he volgut ser un corredor, i un corredor d´anar molt lluny, tenir reptes difícils de superar i gairebé implantejables per a molta gent, bogeries dignes del més sonat i ratllant moltes vegades el frikisme. A més, a aquests reptes se´ls pot donar més pes si es fa els possibles per complicar-los.
El Ducados formava part del repte, o si no t´ho creus, prova de fumar-te una marató després de córrer un paquet i mig.
4 comentaris:
No sabia que fumessis Ducados.
I de petit ja se't veia mogut, no per córrer... però la veritat és que et recordo un xic hiperactiu.. no?
Et podrem seguir quan facis la Libyan Challenge?
Hiperactiu jo?? mogut jo???
Si, a la Libyan em podreu seguir en "directe" durant tota la cursa, dia i nit. Ja aniré informant.
Ja veig que molts corredors tenim una història comú. Jo també tinc un llarg període vinculat al tabac, i de quina manera, però com bé dius hi havia un corredor, suposo que de fons, intentant sempre sobreixir, i tal va ser la seva insistència que finalment va aconseguir imposar.se, menys mal!
Salut!
Hola Bufal, és bo en aquest cas cambiar una adicció per una altra.
ens veiem
Publica un comentari a l'entrada