8/12/08

100 I PICO PEL MOIANÈS


Ara, 24 hores després d´haver acabat la ronda del Moianès, i després de, entre altres coses, reposar les cames, és el moment de fer un petit repàs de la sortida d´ahir.

A les 3:40, peus a terra i omplir la motxilla, cafe amb llet, cotxe i cap Castellterçol. A les 5 en punt era a lloc i allà em trobo una colla de gent que coneixia força bé gracies a la seva participació a corredors.cat tot i que no ens haviem vist mai : en Massa, en Josep Artigas, la Marta i l´Yves.

Fetes les presentacions, a les 5 i 10comencem a córrer direcció Castellcir. Era negra nit i anavem frescos, nosaltres i el dia.
Anavem tots trotant, i l´Yves amb la bici degut a una lesió de soli que anava combinant el trot amb el pedalar.
Després de 34 km i quan el sol treia el cap timidament, arribavem a casa de la Marta, on els seus pares ens havien preparat un avituallament sorpresa: te calentó, coca, ensiamades i un "cake" de xocolata boníssim , i a més un porronet de vi que ens va refer de cop i ens va deixar a punt de tornar-hi.

A partir d'aquí, i mantenint la tònica del moianès, puja i baixa constant, però fent la xerrada distesament i admirant la bellesa de la zona els km passen un rera l´altra sense adonar-nos-en. Al km 44 parada i fonda a Moià. Un entrepà i una cocacola,i tornem-hi...
Els llocs de pas, preciosos...


A Monistrol de Calders, aprofitem per menjar una miqueta i omplir bidons


Tocarà mullar-se els peus?



Les hores passen, els km també i tot comença a pesar, i molta culpa la té el perfil del recorregut.
Qui digui que el moianès és petit o pla se les haurà de veure amb mi.

A Granera l´Yves, que ha portat un dia durissim, portant més hores la bici a coll que a sota el cul, tira per carretera cap a Castellterçol i nosaltres continuem seguint el Gr 177.
A falta de 15 o 16 km se´ns torna a fer de nit, cau la boira, apreta el fred i les cames pesen més, molt més, però sabem que la Sara, la dona del Josep Artigas ha encarregat taula i ens han promès un berenar-sopar de butifarra i carn a la brasa a dojo. Això ens empeny i ja a falta de 5 km l´olor de la buti i el xai és la motivació que fa que el cap tiri quan les cames comencen a pesar més del que és normal.
Al final ens varen sortir 101 km, que varem fer en 14 hores i quart des de la sortida o unes 13 hores reals de trot.
Els sopar, deliciós va posar punt i final a un dia intens, complert i molt útil com a entrenament per a tots.
A finals de febrer s´ajunten els nostres objectius, ells a la Trans115, a Gran Canaria, i jo a Libia.
Ells hi hauran d´afegir una mica més de desnivell i 14 0 15 km. Jo sorra, i 90, només 90 km...com si m´haguessin dit que un cop acabat havia de tornar a començar el recorregut.
No sé pas on m´he fotut, però és igual, si n´he fet 101, en puc fer 102, i 103 i així fins on calgui.

3 comentaris:

Luigi ha dit...

Bona sortida Jaume!

El que casca és començar de nit i acabar de nit, oi?

És una zona que he visitat molt poc i a més a més és molt a prop de casa. Hi haurem de treure el nas...

Que vagi bé el descans

Jaume Tolosa ha dit...

Gracies Lluís, però el que casca no és només això, casca tot una miqueta, però les sensacions van ser boníssimes fins al punt que quan vaig arribar em vaig plantejar si podria seguir i la resposta era que sens dubte que si.
La zona molt maca, però la companyia més.

Xavier ha dit...

Sortida molt interessant i canyera, els iankis en diuen a 'backyard aventure' = 'aventura al pati del darrera' o sigui que no cal anar gens lluny a vegades per superar un repte interssant, com és el cas.

Salut !